Gonzalo Boye es veu tranquil. I això que quan tenim aquesta entrevista fa només vint-i-quatre hores que han llevat la immunitat parlamentària als seus tres defensats eurodiputats, el president Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Però diu que té tan ben travada l’estratègia a seguir aquests mesos vinents perquè tots tres recuperin aviat la immunitat i perquè l’estat espanyol es vegi forçat a respectar-los-la a tots els efectes, que “això justifica que avui fem un cafè tan tranquil·lament”. I entre cafè i aigua amb gas, Boye descabdella, fins allà on és prudent de fer, l’estratègia en dues fases perquè puguin tornar a casa “d’ací a un temps raonable”.

Què demanareu al TJUE?
—L’anul·lació i la revocació de la concessió del suplicatori. Serà aviat, però hem d’acabar moltes coses que han d’estar molt ben afinades perquè es tracta d’una qüestió molt important.

Amb quins arguments?
—No s’ha complert un dels pilars bàsics de la Unió Europea, que és el principi de bona administració. Durant tota la tramitació, el president de la Comissió d’Afers Jurídics, Adrián Vázquez, diu que el vam assetjar. Nosaltres tenim còpia de tot allò que es va enviar a ell i a la comissió, i d’això a Europa se’n diu dret de defensa. Per cadascun dels temes rellevants vam enviar al·legacions i documentació provatòria, i el parlament ni tan sols ho va traduir a la llengua del ponent, que ha fet tres informes sense saber en què basàvem nosaltres la persecució política. Això és bona administració.

I quin ponent.
—Sí, participant en actes de Vox on es cridava “Puigdemont a la presó”. El ponent havia de ser imparcial. El president de la comissió, també, i crec que les declaracions que va fer abans, durant i després del suplicatori demostren que tampoc no ho era. L’article a El Mundo que ha publicat va de dret a la demanda al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Perquè l’aparença d’imparcialitat s’ha de tenir abans, durant i després del suplicatori.

Esteu convençuts que guanyareu la demanda.
—Estem molt tranquils, n’estem segurs.

Si la guanyeu, anul·laran la decisió del Parlament Europeu de suspendre’ls la immunitat?
—Sens dubte. I recuperaran immediatament la immunitat parlamentària.

Quant de temps podria durar aquest procediment?
—Entre sis mesos i un any.

I demanareu mesures cautelars abans?
—Sí. Tenint en compte que sempre és molt difícil d’aconseguir, però tenim bons arguments i fa molt de temps que els preparem, i creiem que el Tribunal de Justícia de Primera Instància de la Unió Europea pot entendre les raons que argumentem.

Teniu un precedent en aquest tribunal que no us van acceptar cautelars, quan volíeu que Puigdemont i Comín entressin al parlament a Estrasburg el primer dia de la legislatura.
—Sí. Però després, en apel·lació, el TJUE ens va donar la raó, que aquelles cautelars eren necessàries i ens les havien hagudes de concedir.

Aquest precedent us anirà a favor ara?
—Hauria de ser així, perquè seria el segon error sobre el mateix tema, que és la condició plena de parlamentaris europeus de Puigdemont, Comín i Ponsatí.

Mentrestant, Llarena ha fet el seu moviment.
—El primer.

El primer? N’hi haurà més?
—Quan ell rebi la notificació del Parlament Europeu que se’ls ha llevat la immunitat, haurà de notificar a Bèlgica què vol fer. Perquè el 10 de gener de 2020 va enviar una comunicació a les autoritats belgues dient que, d’acord amb la condició de parlamentaris europeus, demanava la suspensió del procediment mentre es tramitava el suplicatori. De manera que ara, segons la normativa de les euroordres, ha d’informar Bèlgica si s’ha resolt el suplicatori i si s’ha de continuar la tramitació. O bé si s’ha d’esperar a tenir la resposta a les pre-judicials que ell ha presentat al TJUE.

Us va sorprendre que Llarena demanés les pre-judicials sobre les euroordres?
—No. Però no crec que siguin unes pre-judicials; no les fa bé. Perquè no demana pas quins són els criteris que hauria de seguir per a prendre una decisió, sinó si van ser correctes els criteris que ja van fer servir uns altres. És que qüestiona allò que ja ha resolt Bèlgica. I això és molt greu. Molt greu.

—No podria ser que el TJUE donés a Llarena la resposta que ell espera?
—No. Però tampoc no estic segur que Llarena n’esperi cap resposta. Ell vol crear una situació jurídica que endarrereixi el resultat final de les euroordres mantenint els exiliats privats d’una part dels seus drets com a eurodiputats durant un temps.

La tramitació de les pre-judicials de Llarena al TJUE pot ser d’un any. Però us he sentit dir que podeu fer que sigui menys temps.
—Dependrà de la resposta a les cautelaríssimes que hem presentat, si ens les accepten. Això voldria dir suspendre la concessió del suplicatori fins que es resolgués la demanda. I també dependrà de què decideixi Bèlgica, perquè potser dirà que això és una presa de pèl.

Bèlgica podria decidir de continuar la tramitació de l’euroordre pel seu compte?
—Hi ha temes que Bèlgica haurà d’analitzar, arran del que ha passat al Parlament Europeu.

Quins?
—El Parlament Europeu ha aixecat la immunitat a efectes de continuar una euroordre. La pregunta és: quan es va enviar aquesta euroordre, es va fer de manera legal o ja es va fer tot vulnerant-los la immunitat com a eurodiputats, que la tenien d’ençà del juny del 2019?

Llarena no ha volgut fer aquesta pregunta al TJUE. Podreu dir al jutge belga que la faci?
—Sí, ho podem fer. Tenim carpetes per a gairebé totes les situacions.

Som en un terreny una mica hipotètic…
—No som en cap terreny hipotètic. Nosaltres i Espanya fa temps que vam entrar en territori inexplorat. Això vol dir que ningú no ha anat per on hem anat nosaltres i ningú no ha perseguit ningú per on ens han perseguit a nosaltres. Per tant, l’única manera de saber si anem pel camí correcte és tenir una bona brúixola jurídica i escoltar els qui més en saben.

Però formulo una hipòtesi: imaginem que Llarena aconseguís allò que pretén, que situés Puigdemont, Comín i Ponsatí en uns llimbs jurídics mentre no es resolen les seves pre-judicials. És possible?
—Sí i no. El Tribunal Suprem d’Espanya va fer servir el terme “llimbs jurídics” en una sentència per a anul·lar una condemna a un ex-presoner de Guantánamo. I deia que Guantánamo era en uns llimbs jurídics. És un concepte que en alguna ocasió ha fet servir el Tribunal Suprem espanyol. Però en el món del dret no existeixen els llimbs, perquè sempre hi ha una norma que ho emplena. Per tant, si es pensen que deixaran algú en uns llimbs jurídics és que no coneixen tot l’ordenament d’aplicació al cas. I és tot el que diré sobre això, perquè no els donaré més pistes. En dret no existeixen els llimbs jurídics.

Pel que dieu, no hi haurà pas cap situació d’indefinició sobre la situació dels exiliats.
—La indefinició pot durar una mica, però no pas el temps que es pensen, perquè simplement és qüestió de demanar l’aplicació de la norma adequada. I la norma hi és.

I com podeu fer arribar al TJUE tot el munt de preguntes pre-judicials que Llarena us ha menystingut?
—Ja ho hem fet. I no se n’ha adonat. Quan va demanar que li enviéssim al·legacions, li vam introduir totes les preguntes, i quan el procediment de qüestions prèvies vagi a Luxemburg nosaltres en serem part, i especificarem que tot això era discutible. Per això havíem de fer un escrit tan profund en un tràmit tan senzill. Perquè això forma part del que es qüestionarà a Luxemburg.

Quan el Tribunal de Luxemburg hagi de dictar sentència en relació amb les pre-judicials de Llarena, haurà de tenir en compte les vostres preguntes?
—Sí, i nosaltres podrem fer al·legacions en la vista judicial que hi haurà.

Pot ser que no admetin les preguntes de Llarena al TJUE?
—És molt probable.

I si fos així, Bèlgica activaria novament l’euroordre.
—Sí, és clar. Però no per a executar-la, sinó per a descartar-la.

Però ara és el jutge de primera instància de Brussel·les, qui l’haurà de valorar.
—Sí, però amb una sentència d’apel·lació sobre el mateix cas, amb el mateix número d’expedient. I, a més, hi ha un fiscal que ja va desistir de recórrer en cassació perquè considerava que els fonaments de la sala d’apel·lació eren bons.

Voleu dir que aniria més de pressa a l’hora de decidir sobre Puigdemont i Comín?
—Sens dubte.

I que el resultat seria la denegació de l’extradició?
—Sens dubte.

I en aquest cas, recuperarien immediatament la immunitat?
—La immunitat que se’ls ha retirat és d’aquesta mida [obre un espai de dos centímetres entre el dit índex i el polze], exclusivament a efectes de continuar la tramitació de l’euroordre. Si l’euroordre es tramita i s’acaba el procés, tota la resta del seu bagatge d’immunitat resta garantit.

Si hi ha una sentència ferma de Bèlgica denegant l’extradició…
—Ja s’haurà complert l’objectiu de l’aixecament de la immunitat, i ja no hi ha més marge. El jutge Llarena va demanar la retirada de la immunitat només per a continuar tramitant l’euroordre. I tan bon punt s’ha tramitat fins al final, s’acaba la retirada de la immunitat que van demanar.

Si arribéssim a aquest punt, es podrien moure pels altres estats de la Unió?
—No hi hauria cap problema.

No podrien ser detinguts ni que, posem per cas, França obrís un nou procés judicial per l’euroordre?
—No podrien ser detinguts. Perquè el suplicatori era per a acabar aquesta euroordre. La sol·licitud al Parlament Europeu era ben específica.

I es podrien moure per tota la Unió però no per l’estat espanyol?
—Bé, aquesta és la segona fase de la nostra feina.

Què passa, doncs?
—Que hi ha, per part d’Espanya, un incompliment clar de la normativa europea. I qui l’ha de garantir es diu Parlament Europeu. I, si no, la Comissió Europea. Però això és la segona fase.

Expliqueu-la.
—El Parlament Europeu ha d’exigir el compliment de les garanties dels eurodiputats. No pot ser que aquests senyors tinguin immunitat en tot el territori de la Unió tret de la circumscripció en què van ser elegits. Però primer demanarem al TJUE que anul·li aquest procediment i després ja continuarem per aquesta segona etapa, que serà exigir el ple gaudi de la seva immunitat.

Però en aquest cas parlem d’eurodiputats. I Lluís Puig, que no ho és?
—D’aquest tema no en puc parlar.

Ho reformulo: si una persona té una sentència ferma de no-extradició en un país, no podria moure’s amb llibertat pels altres estats?
—Us respondré amb paraules de l’advocat general de la Unió Europea: tot ciutadà té dret que, arribats a un moment, el deixin viure en pau. I no puc dir més.

Tornant als eurodiputats, Espanya es pot veure forçada a retirar l’ordre de detenció estatal contra els eurodiputats?
—Espanya es veurà forçada a retirar l’ordre de detenció estatal.

Quan?
—Quan acabem tot això que fem. La segona fase serà la garantia de la lliure circulació per tot el territori de la Unió Europea.

Aquesta segona fase consisteix a demanar empara al Parlament Europeu?
—Sí. Amb la petició de la garantia de l’exercici dels seus drets. La defensa de la immunitat. Perquè, si no, els privaria en certa manera del seu dret de ser reelegits.

Aquesta demanda no l’hauríeu poguda considerar abans?
—Sí. Però estratègicament pensàvem que era millor resoldre un problema abans de presentar el següent. Tot i que nosaltres hem deixat constància per escrit al Parlament Europeu d’aquestes violacions. No hem deixat passar ni un dia d’ençà que són eurodiputats fins que vam presentar la sol·licitud que es tingués en consideració que hi havia aquesta ordre de detenció que els impedia d’anar a la seva circumscripció.

I si Bèlgica concedís l’extradició?
—No els podrien jutjar a Espanya.

No els podrien jutjar?
—No. Perquè el Suprem no va demanar el suplicatori per a jutjar-los, sinó tan sols per a tramitar el procediment de l’euroordre. I la concessió del suplicatori és exclusivament per això, per a continuar el procediment de l’euroordre, que es resol amb una sentència ferma: o bé amb el lliurament o bé amb el no-lliurament. Però no compten amb un aixecament de la immunitat més enllà d’això.

Sí, però jo ja m’imagino que els lliuren a Espanya…
—No, és que el procediment acaba amb la sentència, amb l’execució de la sentència. Per a això altre no disposen de suplicatori.

O sigui que no podrien lliurar-los a l’estat espanyol?
—No, perquè el suplicatori està mal demanat. Amb la immunitat que els han retirat no poden anar més enllà. I és més: per què Bèlgica aprovaria l’extradició si no hi ha permís per a anar més enllà? I ho sabem d’ençà del 10 de gener de 2020, que quan ho vam veure ens va agafar un atac de riure i tot. I això és una demostració que a la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu no es van llegir cap dels nostres escrits, perquè allà ho explicàvem. I vam dir que calia demanar un aclariment al Suprem sobre l’abast de la immunitat que demanava de retirar. I ni tan sols s’ho van mirar, perquè, si no, haurien vist que han fet un suplicatori per a no res.

Amb tot el que m’heu explicat, pot ser que Puigdemont, Comín i Ponsatí recuperin la immunitat d’ací a pocs mesos?
—Sí.

Si recuperen la immunitat, el procediment de defensa i empara de la immunitat al Parlament Europeu, quant de temps trigaria?
—De tres mesos a sis.

I amb l’empara del Parlament Europeu a la seva immunitat, podrien tornar a Catalunya?
—Efectivament.

Quina previsió teniu? Si d’ací a pocs mesos poden recuperar la immunitat, al cap de pocs mesos més Espanya es podria veure forçada a retirar l’ordre de detenció estatal contra ells?
—És clar. Si no vol incórrer en un procediment d’infracció, previst en la normativa europea, i que de fet han aplicat a Polònia.

Us els imagineu tornant a Catalunya d’ací poc temps?
—Els imagino tornant a Catalunya, sens dubte.

D’ací a poc temps?
—D’ací a un temps raonable.

Si els queden tres anys de legislatura, seria abans de tres anys?
—Aquest càlcul és vostre. Només recordo la bomba que us he explicat: Llarena es va equivocar amb la sol·licitud per a la retirada de la immunitat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.