Francisco Carmona: “Hem normalitzat els símptomes de l’endometriosi, i per això es triga a diagnosticar”

Avui és el Dia Mundial de l’Endometriosi, una malaltia crònica que es calcula que afecta entre el 10% i el 15% de les dones en edat fèrtil. El seu símptoma principal és el dolor molt intens durant la menstruació, tot i que també n’hi ha uns altres, com ara el dolor durant les relacions sexuals, les menstruacions molt abundants o el sagnat entre períodes. El mite que és normal que la regla faci mal, molt estès socialment, sovint dificulta el diagnòstic d’aquesta malaltia, a la qual s’acaba traient importància o normalitzant. Però conèixer-la bé i aconseguir de fer-ne un diagnòstic precoç és essencial per a tractar-la adequadament, guanyar qualitat de vida i evitar complicacions diverses. En parlem amb un dels grans experts del país, el doctor Francisco Carmona, cap de ginecologia de l’Hospital Clínic.

—L’endometriosi encara és una malaltia desconeguda. Com l’explicaríeu?
—És una malaltia crònica que depèn dels estrògens. L’endometri, el teixit que hi ha a la part interna de la matriu, apareix fora del seu lloc normal, fora d’aquesta cavitat interna, i allà respon de la mateixa manera que quan és l’interior de la matriu: es prepara perquè la dona es quedi embarassada i, si no s’hi queda, té una regla que no té sortida i que provoca una lesió inflamatòria que es cronifica i que s’estén a tot el cos.

—No té cura, però sí que té tractament.
—No en sabem la causa i, per tant, no podem fer un tractament curatiu. Com que sabem que depèn de les hormones de l’ovari, perquè l’endometri es prepara perquè la dona es quedi embarassada, podem modificar el cicle hormonal per aconseguir que aquest endometri no es prepari i evitar-ne els símptomes.

—Sempre es tracta amb hormones?
—És el tractament bàsic, però n’hi ha més que poden ajudar. Com que és una malaltia inflamatòria, hi ha substàncies que ajuden com a tractaments complementaris, com ara els suplements de cúrcuma. També és important una dieta adequada o l’exercici físic, perquè modifica aquesta informació segregant endorfines. Un altre tractament important per a algunes dones és la cirurgia: l’extirpació d’aquests focus de teixit endometrial fora de lloc comporta una reducció de la inflamació i, en alguns casos ben seleccionats, és molt útil. Però com que no en sabem la causa, aquests focus poden tornar a sortir.

—Aquests tractaments no curen la malaltia, però disminueixen el dolor, que sovint és molt invalidant.
—Podem aconseguir que la dona faci vida normal. Com que és una malaltia benigna, l’extirpació dels focus no és allò que més ens preocupa, sinó que la dona tingui qualitat de vida. Això és un canvi que hi ha hagut en el paradigma del tractament de la malaltia aquests darrers anys.

—Darrerament, també s’ha parlat d’avenços en la recerca. Per exemple, un estudi mostrava que els cannabinoides milloren els símptomes de l’endometriosi en ratolins. Podria derivar en un nou tractament?
—Se sap que els receptors cannabinoides tenen efectes en el sistema nerviós central en l’àmbit de l’estat anímic, del canvi de comportament, però també en els receptors del dolor i en les neurones que s’encarreguen de processar-ne la sensació. A més, companys del Parc de Salut Mar han demostrat que hi ha receptors cannabinoides als focus de les lesions d’endometriosi i que l’estimulació d’aquests receptors pot disminuir la mida de les lesions i rebaixar la inflamació.

—També s’investiga una prova de detecció salival que podria contribuir a la detecció precoç. Detectar-ho aviat és una de les claus?
—Sí, un dels inconvenients que hi ha és que, de mitjana, el diagnòstic es fa vuit anys després del començament dels símptomes. En aquest temps, la malaltia pot evolucionar descontroladament. Si la diagnostiquéssim abans, segurament podríem evitar, a més del patiment, l’evolució de la malaltia, que tingués les conseqüències devastadores que té en moltes dones. Tinc dubtes sobre si aquest test de saliva serà el camí. És un estudi amb molts defectes metodològics: mira marcadors que no han estat descrits mai i no uns altres que sí que ho han estat, inclou pacients en tots els estadis diagnòstics –sense diferències– i el nombre de pacients incloses és petit. Però, en general, s’investiga per a entendre la malaltia i diagnosticar-la adequadament.

—Per què es triga tant a diagnosticar? En molts casos cal passar per molts ginecòlegs abans de rebre un diagnòstic adequat.
—Perquè n’hem normalitzat els símptomes. El principal símptoma és el dolor, sobretot de regla. Com que el tenim normalitzat, no li fem cas. Quan les dones diuen que tenen molt de dolor, no ens ho creiem, els diem que tan sols és dolor de regla, que de què es queixen. No prestar-los l’atenció adequada és un error notable. Què passaria si els homes tinguessin mal de testicles quatre dies al mes? Un mal que no els deixés sortir de casa o no els permetés d’anar a treballar? Però és una malaltia que afecta les dones, i en una esfera molt concreta: genital, reproductiva, sexual…

—Per quin procés es passa abans del diagnòstic? Què us trobeu?
—Moltes vegades, quan dius a les dones que tenen endometriosi, la seva reacció és posar-se a plorar d’alegria. De cop i volta troben una explicació a tot allò que els passa, una cosa a la qual enfrontar-se. Fins ara els havien dit “No tens res”, “Ets tu que t’ho fas”, “Això deuen ser els nervis”, “La regla fa mal”… Això els crea inseguretat i incertesa, i moltes vegades desenvolupen trastorns psicològics. Si vas a tres metges i tots tres et diuen que tot està bé, acabes pensant que el problema és teu. Però quan li poses nom i veus que hi ha un tractament, un camí i una esperança, l’alleujament és molt gran.

—Com es pot combatre?
—La primera cosa que hem de fer és entendre que el dolor de regla no és normal, i el dolor en les relacions sexuals, tampoc. I això ho hem de veure homes, dones, metges, infermeres, polítics… És molt important, la voluntat política de difondre que això és una malaltia que invalida moltes dones i que ocasiona un gran cost sanitari i laboral. De fet, crec que ara es parla més de l’endometriosi perquè les dones ja no accepten que els diguin: “Això ets tu.” És molt important que les pacients reclamin, i tan sols reclamaran quan entenguin que això no és normal.

—Exactament què vol dir que la regla no ha de fer mal? Que no ha de fer cap mena de mal, que no ha de fer mal cada mes…?
—El dolor és molt difícil de mesurar objectivament. Establim una escala numèrica inventada en què 0 és absència de dolor i 10, el pitjor dolor –que per a cada persona serà diferent. Si la regla fa 4 o més mal, és anormal, cal buscar ajuda i diagnòstic. 1, 2 i 3 és un dolor lleu, una molèstia. No cal fer res, ni tan sols prendre calmants. Si aquest 4 és un dia tampoc no passa res, però si és en cada regla, passa alguna cosa. Quan ho demanem, hi ha pacients que ens parlen d’un dolor de 8 o de 9, per a molta gent és molt invalidant.

—Per la vostra experiència, heu vist alguna evolució o canvis d’opinió entre companys de professió sobre la qüestió? Costa fer-ho visible entre professionals?
—Igual que en la resta de la societat. Els metges moltes vegades anem a remolc. Cada vegada vivim més i ens preocupem no solament que ens curin, sinó també de la qualitat de vida. Als noranta es va començar a tractar la qüestió de com millorar la qualitat de vida de les dones menopàusiques. És una feina que s’ha fet perquè les dones ho han reclamat. En el cas de l’endometriosi, crec que el patriarcat hi té una responsabilitat important.

—Quins símptomes més cal tenir en compte? El dolor quan es tenen relacions sexuals també pot ser-ho.
—Sí, però no en totes les dones. El dolor més típic de l’endometriosi a l’hora de tenir relacions és quan la penetració és profunda, segons les postures o la intensitat. En malalties més evolucionades, el dolor fins i tot pot aparèixer en l’orgasme, sobretot en l’adenomiosi, que podem dir que és una variant, perquè hi ha contraccions en la matriu. Algunes fins i tot tenen dolor en l’excitació sexual, però no tots els casos són iguals.

—A vegades l’endometriosi també origina problemes de fertilitat.
—Sí, i quan abans es detecti i més es pugui planificar el tractament, menys entrebancs hi haurà. El 30% de les dones amb endometriosi, 40% com a molt, tenen problemes de fertilitat. La resta es queden embarassades sense dificultats. I la gran majoria de vegades, els tractaments són igual d’eficaços que en les dones que no tenen endometriosi.

—No se saben les causes de la malaltia. I els factors de risc?
—Per exemple, les dones amb endometriosi han nascut, amb més freqüència, prematurament. Amb freqüència han nascut de gestacions que s’han complicat per la hipertensió. També amb més freqüència han estat alimentades amb biberó, i no pas amb lactància materna. També amb més freqüència han patit abusos durant la infància o l’adolescència: abusos sexuals, maltractaments, abusos psicològics…

—Com s’explica?
—És una causa física. L’estrès implica descàrregues d’adrenalina, tot un sistema hormonal. No solament són els nervis, hi ha un seguit de substàncies bioquímiques relacionades. L’eix de l’estrès i l’eix endocrí, hormonal, estan molt relacionats. Es parla molt dels fenòmens neuroendocrins. Quan tens estrès, tens més possibilitats de tenir malalties, i l’estrès que han patit les dones abusades és dolent per a la seva salut física.