Fa trenta anys a Lleida va començar la història d’una impremta que va créixer ben de pressa i es va convertir en una de les empreses més importants del sector editorial nostrat: Pagès Editors. Fa deu anys que Eulàlia Pagès va entrar oficialment a treballar a l’empresa familiar i ara en porta la direcció editorial. Els qui la coneixen diuen que darrere aquesta aparença dolça s’hi amaga una dona de caràcter a la vegada preocupada per a fer llibres cada vegada millors i més atractius i per si una pedregada pot malmenar una collita. Les coses han canviat molt aquests trenta anys i amb ella repassem la història, però sobretot els plans de futur, d’una editorial que es mou a mig camí entre ser la primera de Ponent i la tercera del país (després de Planeta i Cossetània-Angle) i que sobretot cerca de sobreviure si més no uns trenta anys més en un món tan convuls com el de l’edició a casa nostra. Els seus darrers èxits demostren que les coses les van fent bé.

Com i per què comença la impremta i després l’editorial? Per què es decideix d’ampliar el negoci?
―Parteix de quan un grup de gent formada en les arts gràfiques, encapçalat pel meu pare, Lluís Pagès, munta Arts Gràfiques Bobalà per deixar enrere el desfasament dels mitjans antics d’impressió i avançar adaptant-se sempre a la nova tecnologia en aquest sector. Com que estaven especialitzats en llibres, van valorar la idea de crear una editorial, i fins avui.

Trenta anys després, quin son els principals canvis d’estat, els ‘punts forts’ i les principals oportunitats d’aquest negoci?
―Com tot, la societat evoluciona. Per tant, les empreses acompanyen aquest desenvolupament amb la doble revolució tecnològica: la digital i la de les tecnologies de la informació i la comunicació d’aquests últims anys. Una empresa viva sempre ha d’estar a l’aguait de què passa. En aquest sentit s’han fet i es fan constantment inversions en noves tecnologies i en maquinària amb la voluntat de treballar especialment pel servei personalitzat i la màxima qualitat dels productes que ens esforcem a oferir. També ha estat primordial el component humà, una plantilla constituïda per treballadors amb una formació en arts gràfiques de base o universitària o bé també adquirida a l’empresa des de la base. Per això, celebrar el trentè aniversari és fruit d’una feina constant ben feta, de molt d’esforç. El millor regal que podem rebre per aquests trenta anys és la confiança de la nostra clientela, que ens ho demostra dia a dia.

Com encara el futur Pagès Editors?
―Amb il·lusió en tot allò que emprenem, amb projectes nous. També, com he comentat abans, estar al dia, escoltar, tenir constantment un peu al carrer per copsar i saber els interessos, les inquietuds, de la gent per poder oferir-los lectures atractives.

Quan us vàreu fer càrrec de l’editorial i quin n’és el balanç fins ara?
―L’any 2010 hi vaig entrar per fer un relleu generacional. Però aquell mateix any la distribuïdora de llibres que s’encarregava dels nostres fons editorials va fer fallida i ens vam embarcar a crear un nou projecte, la distribuïdora Nus de Llibres. Jo m’hi vaig posar al capdavant. Vaig estar-hi bolcada entre tres anys i quatre fins que, a més a més, em vaig erigir en directora de les editorials. Aprofitant diverses jubilacions i noves incorporacions –per tant amb una renovació generacional de treballadors que aporta noves maneres de fer a l’experiència valuosíssima dels veterans–, ens hem reestructurat. A partir d’aquí hem creat una línia de literatura infantil, Nandibú, organitzem un festival de novel·la negra, El Segre de Negre, del qual ja hem clos quatre edicions; hem donat una empenta important a les tecnologies de la informació i de la comunicació i hem optat amb més força per la figura del director de col·lecció; tot això d’acord amb l’evolució natural de tota la feina feta els anys anteriors.

Com ho valoreu? Repetiríeu si haguéssiu sabut com era o us dedicaríeu a una altra cosa?
―M’ho reservo per a mi. [Riu.]

Quin paper hi té el grup empresarial de l’editorial Milenio? Quina part ocupa i quina funció té?
―Inicialment, editàvem en català i castellà sota el segell de Pagès Editors. A efectes comercials, l’any 1997 es va decidir de reorganitzar els catàlegs i crear un segell editorial exclusivament per a editar en llengua castellana. D’aquesta manera podíem fer un pas més i expandir-nos a Amèrica.

I la impremta, que va ser on va començar tot, quina importància té per a vosaltres?
―És la mare del grup empresarial. És a la base de tota la feina i produeix molt per donar tots els possibles serveis que pugui abastar en les arts gràfiques, tant de disseny com de preimpressió i impressió.

Es pot dir que feu tots els papers de l’auca: prepareu els llibres, els cuideu, els maqueteu, els corregiu, els imprimiu i fins i tot els distribuïu. Això us dóna més autonomia?
―Crec que ens exigeix més professionalitat perquè coneixem totes les fases del món del llibre i tots els problemes, en som més entesos i per tant som més conscients de la situació del mercat, dels pros i els contres. Per això som més sensibles i entenem cadascuna de les demandes del sector.

Arribats aquí és imprescindible de parlar de Nus de Llibres. Quina importància té la distribuïdora dins el vostre entramat, com funciona i quins llibres distribueix a part dels vostres? 
―És la comercialitzadora. Com bé dius, no distribueix exclusivament Pagès Editors i Milenio Publicaciones, sinó que també treballa amb més de trenta-cinc editorials de Catalunya i Espanya.

Amb una distribuïdora pròpia, la pregunta és com és que els vostres llibres encara no són tan visibles com tocaria?
―Crec que els nostres llibres són prou visibles, tal com es pot observar a les llibreries. També cal tenir present que no tots són per a totes les llibreries i és evident que són prou autònomes per a decidir quin títol o quina línia vol tenir el seu espai. Així i tot, sempre es pot fer més i ja hi treballem. Això ho referma la fidelitat dels nostres clients, que entrin editorials any rere any i que la corba de creixement vagi a l’alça.

Editorialment us heu envoltat d’un equip principalment femení. Per què i què i que us aporta?
―Respecte de l’equip, és pura casuística, però sí que és jove, amb moltes idees, amb empenta, amb ulls nous i amb ganes de fer coses. Això permet de pensar en projectes nous i desprèn una il·lusió que ajuda a veure un futur positiu.

Vosaltres sou la primera editorial de Ponent però també la tercera del país. Què és més important? O cal combinar totes dues coses?
―No ens fixem en quina és la nostra posició. Per nosaltres la cosa més important és el projecte: fer bons llibres i vendre’ls!

De vosaltres es diu que feu molts llibres però que potser no feu l’esforç que caldria per a acompanyar-los a l’hora de vendre’ls tal com es mereixerien. El futur és menys llibres, és canviar certes coses?
―Primer, quan dius que fem molts llibres, m’hauries d’acotar respecte de qui. Si ho comparem amb les editorials mitjanes, tenim la mateixa producció. Pensem que més que pensar en el nombre de títols, val més creure en el projecte editorial.

Un canvi molt important d’aquests darrers temps ha estat el disseny. Com i per què ha canviat tant i ocupa el paper que ocupa ara, que és cabdal?
―Amb les noves generacions canvien els gusts i crec que calia fer canvis, renovar la imatge en certes col·leccions. Avui dia la imatge és d’una importància cabdal i per tant s’havia de treballar i apostar-hi.

Pagès Editors va ser pionera, perquè era de les poquíssimes cases que feia ciència-ficció i ara també heu incorporat el gènere negre en el vostre catàleg. Quin pes tenen els generes populars en l’editorial?
―Manuel de Pedrolo i Josep Vallverdú, que són autors amb obres en el nostre catàleg, van ser pioners a obrir el mercat de la cultura de masses al lector català. Josep Vallverdú deia en una entrevista amb Lluís Llort una frase que resumeix perfectament la nostra manera de pensar: ‘M’interessa una literatura que abasti tothom.’ Fem llibres que puguin agradar a tothom. Si volem que es llegeixi, no hem de fer llibres pensant només en un únic perfil de persona.

Participeu directament en l’organització del festival El Segre de Negre. Què significa per a vosaltres?
En vam ser els ideòlegs ara fa cincs anys, de bracet amb l’escriptora Montse Sanjuan, i en som coorganitzadors juntament amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Sempre recordaré una conversa amb ella, que em deia: ‘Com és que a tot arreu tenen un festival i a Lleida no?’ I, realment, si feies un recorregut de la plana fins als Pirineus, no hi havia cap festival de novel·la, i encara menys del gènere negre. Per tant, ens va convèncer immediatament per engegar aquest projecte. Aquest any 2020 serà el cinquè festival, amb una trajectòria molt positiva, sempre amb un objectiu principal com és el d’acostar la literatura al màxim públic possible, tant pel gènere com l’edat. És un festival ambiciós que l’últim any va incloure la presència de Petros Màrkaris i el pròxim… és un secret, però crec que no us deixarà indiferents…

Darrerament es parla molt de la possibilitat de l’existència d’una literatura pròpiament ponentina. En això, hi crèieu com a editora?
―Hi crec i estic convençuda que la literatura escrita a Ponent és cada vegada més una literatura de molta qualitat que esdevé referent dins la literatura catalana contemporània.

Fins a quin punt Pagès Editors és responsable directe que s’hagi descobert?
―Més que responsables, crec que som col·laboradors de difondre la literatura de proximitat.

Quins són els desafiaments principals de futur al capdavant de l’editorial? Què us agradaria de canviar i posar una mica més en pràctica?
―Sobreviure. [Riu.] Aconseguir-nos mantenir i ser una editorial seriosa, referent del país, de qualitat i amb projectes ben engrescadors i fins i tot que els mitjans de comunicació no pensin només que la cultura és a Barcelona, sinó que entenguin que en tot el territori català se’n fa molta i de molta qualitat.

Quin paper ha de tenir l’administració a l’hora de protegir editorials com la vostra, que no deixa de ser familiar i artesanal?
―El bàsic i principal, ajudar al llibre en català.

Com valoreu les noves editorials independents que han sorgit aquests darrers deu anys, moltes de les quals molt més petites que vosaltres, i que han estat un revulsiu important en el mercat?
―Treballen molt bé i són benvingudes perquè fan molt bona feina i perquè són un desafiament personal, perquè no abaixis la guàrdia. Són riquesa de país. Sí que s’ha de vetllar perquè l’edició en català no acabi sota el domini de tan sols dos o tres grans grups editorials. Seria un retrocés per a la cultura i el país.

Quin és el paper de Pagès Editors en el conjunt d’associacions i gremis editorials del país? Com els veieu en el futur? Penseu, com apunta algun autor, que la indústria del llibre s’ha de reciclar i convertir-se en un clúster?
―Pagès Editors forma part de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i tinc la gran sort de ser membre de la junta. S’hi treballa molt perquè l’edició en llengua catalana pugui competir en igualtat de condicions amb l’edició en llengua castellana; i també per fomentar la lectura en la nostra societat. Un dels grans valors de la indústria editorial és la varietat d’editorials que no pertanyen a grans grups i que ofereixen una visió plural i donen veu a autors molt bons però que no són del fenomen best-seller, que dignifiquen el panorama editorial català. Cal continuar lluitant per aquesta diversitat i per un país democràtic i ric.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb