Parlem amb Elisa Muxella, presidenta de l’Institut de Drets Humans (IDHA), el dia que Andorra afronta els comicis generals amb més llistes de la història, un total de set candidatures que hauran de convèncer els 27.218 votants censats. Muxella hi espera una gran participació i apunta com a grans temes de debat durant la campanya els desafiaments que haurà d’encarar el nou govern: l’avortament, l’accés a l’habitatge, els salaris o el tractat d’adhesió a la Unió Europea. La presidenta de l’IDHA també denuncia la vulneració de drets fonamentals als presos polítics catalans.

Expliqueu per què neix l’Institut de Drets Humans i amb quina finalitat?
—Malgrat que la declaració universal de drets humans és vigent en la nostra constitució, sovint s’ha demostrat que a Andorra  hi ha vulneracions importants en aquest aspecte. L’any 2005 es va començar a promoure aquesta defensa dels drets humans arran de l’empresonament d’una noia perquè havia furtat 400 euros d’un calaix de la seu de l’administració. Va anar directament a la presó. El 2006 es va crear l’Institut de Drets Humans.

Quines són les principals demandes de la vostra entitat?
—Les crisis econòmiques fan que les persones ho passin malament. A Andorra també hi va arribar la crisi, que es va agreujar amb el tancament d’un banc andorrà el 2015. Pensem que aquestes eleccions han de servir per a posar en evidència aquestes contradiccions. Vam acordar un manifest amb el sindicat d’Andorra (USd’A) i l’hem presentat a tots els partits que s’han presentat a les eleccions. Hem aconseguit que en el debat electoral s’hagi parlat de drets humans. Hi ha hagut manifestacions mai vistes a Andorra per a reclamar aquests drets socials. I això és bo per a la societat.

Com a presidenta de l’Institut de Drets Humans, què espereu de la jornada electoral?
—Molta participació. A les últimes eleccions hi va haver una abstenció com mai i això no afavoreix en res la democràcia. Que la gent vagi a votar. La majoria absoluta es va aconseguir amb menys de sis mil vots i hi van votar aproximadament quinze mil persones. Espero que els joves s’hi impliquin també. Si hi ha abstenció, és perquè no la gent no se sent implicada i això és la pitjor cosa que pot passar.

Són les eleccions amb més llistes de la història. Quina lectura en feu?
—Posa de manifest un descontentament. Sempre hem cregut que, en general, les majories absolutes no són bones perquè no afavoreixen el debat ni la democràcia.

Que hi hagi molta participació qui pot beneficiar?
—És molt difícil de valorar això, a Andorra. La nostra llei electoral concedeix una gran importància a les parròquies, que representen el territori. És com el nostre senat. Qui guanyi les parròquies tindrà moltes opcions de guanyar també les generals. Però moltes de les set llistes no s’hi presenten, a les parròquies. Creiem que hi haurà d’haver pactes postelectorals.

S’ha de despenalitzar l’avortament?
—Nosaltres creiem que sí. Les recomanacions que ens fan les Nacions Unides i el Consell d’Europa van en aquest sentit, perquè són drets de la dona, que té tot el dret de decidir què vol fer amb el seu embaràs. Sobretot quan parlem de violacions o de problemes en la gestació amb perill de mort per a la mare.

Quina proposta heu fet arribar a les formacions sobre la problemàtica de l’habitatge? El sindicat USd’A denuncia que el 50% dels treballadors són mileuristes.
—En el manifest que hem presentat a totes les formacions polítiques ho vam recollir, i és positiu que formi part dels programes d’aquests partits. Tenim un salari mínim que no és en consonància amb el preu per a accedir a l’habitatge i cada una de les formacions ha presentat les seves propostes. De mitjana un pis a Andorra costa set-cents o vuit-cents euros mensuals. Aquí hi ha grans sous, però la majoria de treballadors tenen salaris que solen vorejar els 1.200 euros.

Una altra qüestió important és l’adhesió negociada a la Unió Europea. Andorra perdrà sobirania?
—Hi ha hagut molt poca comunicació sobre el tractat d’associació amb la UE. En els debats electorals s’ha incidit molt en el fet que les negociacions no han estat prou transparents. Nosaltres defensem la sobirania d’Andorra. Ja la vam defensar quan vam posar una querella contra uns policies espanyols que, amb tota immunitat, van venir a fer xantatge a ciutadans andorrans reclamant informació bancària de particulars en el marc de l’Operació Catalunya. Encara ho investiguen.

Com valoreu el fet que hagin de passar vint anys per poder accedir a la nacionalitat andorrana?
—Els partits han pres diferents posicions per a rebaixar aquest termini. És important que hi hagi més participació electoral. Som 70.000 andorrans però només poden votar prop de 30.000. I a més, per exemple, els portuguesos que vulguin accedir-hi han de renunciar a la portuguesa. Ara la constitució només permet una nacionalitat. En política migratòria partim de la base que tothom qui resideix a Andorra ha de tenir els mateixos drets.

Quin paper hauria de tenir Andorra envers el procés polític català?
—Com a Institut de Drets Humans creiem que és inaudit que hi hagi presos polítics en un país que pertany a la UE i ho denunciem.

Què us sembla que de manera general els partits polítics andorrans apostin per un paper de neutralitat?
—Els partits polítics tenen la llibertat de defensar allò que vulguin. Nosaltres ho tenim molt clar perquè és una qüestió de drets humans. El procés es pot veure a la televisió i és una evidència que hi ha presos polítics. Les bases fundacionals de la UE es fonamenten en els drets humans, que són els seus valors fundacionals. També observem amb preocupació el creixement dels populismes en el si de la Unió Europea.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb