16.01.2025 - 21:40
El 2024 ha estat l’any més càlid d’ençà que hi ha registres. Ho recull el darrer informe del programa europeu Copernicus. El document assenyala que la temperatura mitjana al planeta va ser de 15,1 graus l’any passat, 0,72 graus per sobre dels valors del període 1991-2020 i 1,6 graus més respecte de la mitjana estimada per a l’etapa pre-industrial (1850-1900). Parlem amb Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S), sobre les dades que han publicat, els fenòmens extrems i més qüestions clau en relació amb el canvi climàtic.
—A què atribuïu que el 2024 hagi estat l’any més càlid d’ençà que hi ha dades?
—El clima és una combinació de factors. Ha estat un any del Niño, que segurament ha tingut un paper important, i també del cicle solar màxim, que ha afegit encara més energia. Hem tingut unes temperatures tan altes que hem passat d’un grau i mig respecte del període pre-industrial. Era bàsicament impossible d’arribar-hi si no hagués estat pels gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, que són el motiu principal d’aquest escalfament.
—Ara que s’ha superat el topall dels 1,5 graus de l’Acord de París, creieu que cal adaptar-lo?
—No, continua essent molt important. És una xifra que es va definir fa deu anys. El 2024 és el primer any que, del gener al desembre, es passa el llindar. Però no es pot dir que hem arribat a 1,5 graus en els termes de l’Acord de París, que diu que aquests 1,5 graus han de fer referència a una mitjana de vint anys o trenta. Encara no hi som. És una xifra que s’ha triat per diversos motius, però no hem de perdre de vista el context general. Cada dècima, cada petita part d’escalfament, empitjora o fa més difícil la gestió del sistema climàtic.
—El 2023 ja va ser l’any més càlid, l’any passat també. Enguany, ho tornarà a ser?
—No ho podem saber amb certesa, però veiem que som a prop del límit de la Niña, i això vol dir que la temperatura de l’oceà Pacífic segurament és més baixa que no l’any passat. Ara som en una fase freda i això, com a mínim fins a començament d’any, no contribuirà a l’escalfor extra que hi va haver l’any passat. Què passarà durant l’any també depèn de l’evolució del Niño. Els models de prediccions indiquen que es quedarà per la primera meitat de l’any més a prop d’una situació neutral. I, si és així, pot ser que el 2025 no es converteixi en el nou rècord. Però això no canvia res, perquè la tendència a l’escalfament és claríssima, és generalitzada. Els últims deu anys han estat els més càlids. És possible que el 2025 no sigui l’any més càlid, però la mitjana dels deu anys vinents serà més càlida que dels deu darrers, això segur. Tard o d’hora, hi tornarà a haver un altre any de rècord, perquè el sistema s’escalfa d’una manera clara i generalitzada.
—Us he sentit a dir que una acció ràpida i decisiva encara pot canviar la trajectòria del nostre clima futur.
—És obvi. La decisió és nostra. Ningú no pot decidir per nosaltres. Nosaltres, com a societat, i els polítics que ens representen prenem decisions que tindran impactes. No és que els científics hagin de decidir per nosaltres, nosaltres hem de decidir què volem. Si volem estabilitzar la temperatura, en aquest moment de coneixement, la millor manera, la més ràpida i eficient, fins i tot per a veure un refredament del clima, és arribar al Net Zero com més aviat millor.
—Quan dieu que la decisió és nostra, també us referiu als polítics?
—Els polítics són un reflex de la societat. Nosaltres elegim els polítics perquè prenguin les decisions. Al final, és una decisió nostra, com a individus, com a espècie humana. És decidir què ens importa: el creixement econòmic o el benestar del planeta? Hi ha molts valors que s’han de posar en la balança. Cadascú tindrà la seva decisió. La cosa és que la física respon, el clima respon a la quantitat de CO₂ o de gasos d’efecte hivernacle. I si volem estabilitzar la temperatura, hem d’arribar a les emissions zero com més aviat millor.
—Quines accions calen?
—La decisió no l’han de prendre els científics. Quins són els nostres valors? Què volem protegir? Com a científics, el nostre paper és dir que, si feu això, aquesta conseqüència és molt més probable que aquella altra. I diem que, si continuem afegint gasos d’efecte hivernacle, que ja són al nivell de rècord a l’atmosfera, el sistema climàtic continuarà guanyant energia i pujant de temperatura, i això vol dir pèrdua del glaç polar, etcètera. És una conseqüència força clara. Si volem fer això o una altra cosa, no ho podem decidir nosaltres. El treball ja l’ha fet l’IPCC Working Group III. Ha dit: els impactes negatius són molts més alts que les despeses d’adaptar-nos a un món molt més càlid que ara, en relació amb què costaria descarbonitzar l’economia. En aquest moment, hi ha desconfiança respecte de la ciència, del coneixement.
—Us sentiu poc escoltats?
—Tenim una oportunitat que no hem sabut acollir com a societat, o no n’hem fet servir tot el potencial. És una situació global que afecta tothom, és un sistema molt complicat. En aquesta complicació i complexitat del sistema climàtic, tenim molt de coneixement, moltes dades i models. Com a societat, en la majoria dels casos, no hem sabut fer servir aquest coneixement per al valor econòmic que té. És una llàstima. Sabem què passarà. Qualsevol coneixement del futur té un valor econòmic i ho hauríem de fer servir millor.
—El poder econòmic ha de guanyar més consciència climàtica?
—És interessant, perquè el poder econòmic normalment és força llest. El coneixement del futur té un valor econòmic i els grans inversors han treballat en el canvi climàtic de manera molt directa, hi ha molt d’interès en el sector financer per la informació climàtica. Les energètiques fan servir molt les dades climàtiques per prendre decisions. Hi ha una desconnexió entre el discurs general sobre el clima i la gent que pren decisions econòmiques. Sabem que la temperatura i el nivell del mar aniran pujant, veurem sequeres més bèsties al sud d’Europa, les precipitacions encara seran més intenses. Això és una informació, i pot tenir un impacte en les nostres decisions. I crec que, en general, com a societat, hauríem d’estar una mica més desperts, perquè això té un valor, ho podem fer servir millor.
—Us preocupa que cada volta hi hagi més governs d’extrema dreta que neguin el canvi climàtic?
—Qualsevol partit polític, de dreta, d’esquerra o de centre, hauria de fer servir les demostracions com a punt de partida per a les seves decisions. Fer com l’estruç, d’amagar el cap a terra, no hi ajuda. Hi ha una tendència a infravalorar el coneixement fenomenològic. Les dades de l’informe són obertes, gratuïtes. A més, no surten d’un model o d’una opinió personal. Són observacions. Que pugi el nivell de l’aigua no és de dretes ni d’esquerres, és un fet.
—Sovint es posa el focus en la temperatura. A Los Angeles veiem uns incendis molt virulents. Són fruit del canvi climàtic?
—Aquests incendis són un desastre increïble. Igual que molts esdeveniments extrems, tenen molts orígens, tant naturals com humans, cadascun té la seva història. És massa aviat per a establir de manera clara la connexió o el paper que el canvi climàtic ha tingut en aquest cas. Sabem que hi ha patrons generals que canvien i que poden modular o empitjorar una mena de fenomen, com ara les sequeres extremes, les onades de calor o els dies en què el clima propicia que l’incendi sigui molt gran.
—Aquests incendis també es podrien viure al nostre país, per la situació climàtica que tenim?
—La situació és diferent. Ara, hi ha articles i comença a haver-hi proves que el caràcter d’aquests incendis canvia. Hi ha una situació més seca, la temperatura és més alta, la circulació del vent és diferent… Gent que treballa en incendis diu que la propagació evoluciona, potser per efecte de l’efecte climàtic.
—La temperatura no és l’única preocupació. Al País Valencià s’ha viscut una gota freda que ha estat un autèntic desastre. En aquest cas, ha estat fruit del canvi climàtic?
—És això mateix. A la península hi ha episodis de gota freda des que hi ha registres. Històricament, a València hi ha hagut molts episodis extrems que tenien relació amb la gota freda, i a Catalunya també. És un fenomen que sempre ha existit. Passa que ara el moment climàtic és diferent, hi ha més aigua, més vapor a l’atmosfera, perquè la temperatura ha pujat. Aquest és un dels punts que destacàvem en el report. La humitat ha augmentat d’un 5% respecte de fa trenta anys, que és molt. Això fa que hi hagi més aigua, més precipitacions i més energia en el sistema. L’altra cosa és la temperatura del mar. El Mediterrani, aquest estiu, ha tocat la temperatura màxima en valors de mitjana. La gota freda, com a efecte meteorològic, no és generada pel canvi climàtic, però el canvi climàtic té el potencial de fer que alguns d’aquests fenòmens extrems siguin més violents. Hem vist les precipitacions, les inundacions a Emília-Romanya, a Eslovènia, a la República Txeca, a Grècia, a Líbia. Veiem episodis extrems més sovint i amb més intensitat.
—Cada vegada hi haurà més gotes fredes?
—No ha de ser així necessàriament. Podem esperar que els efectes de les gotes fredes siguin, més o menys, els mateixos. Poden pujar o baixar, però no crec que hi hagi una demostració gaire forta en una direcció o una altra. Sí que es pot pensar que la intensitat màxima de gotes fredes pot canviar i empitjorar. A València, l’AEMET va dir que havien caigut 700-800 mil·límetres d’aigua en poques hores. És una enormitat. És difícil de gestionar una muralla d’aigua tan gegant. Però tenim l’oportunitat de fer servir el coneixement per millorar el sistema d’alarma i de prevenció. No tan sols la part tècnica, sinó la previsió perquè la població afectada ho pugui interioritzar. Vivim en un món en què el risc climàtic no és el mateix que van viure els nostres pares. Ara és més alt i cal fer molt més cas de la informació que tenim.
—La darrera vegada que vam parlar, ja vau avisar que ens havíem d’acostumar a viure amb els fenòmens extrems.
—I empitjoraran. Amb les onades de calor és claríssim. I això vol dir mortalitat per estrès tèrmic, que a Europa ha pujat d’un 30% aquests últims vint anys, i empitjorarà. Igualment amb la sequera, i la intensitat de pluja tan bèstia. No ho dic jo, ho diu l’informe de l’IPCC de manera molt clara. Ara tenim la sort de saber que es va agreujant i podem fer servir aquesta informació.
—I estem preparats per a fer-hi front?
—Crec que no. S’ha de fer molta feina, però no som cecs. Tenim informació, científics i models molt bons que proporcionen informació molt fiable, tenim una xarxa d’observacions brutal. Si mires les de fa cinquanta anys, hi havia molts llocs de la Terra on no teníem ni idea de què passava. Ara, fins i tot, sabem què passa al centre de l’Antàrtida. No estem preparats, però podríem estar-ho.