Antoni Castellà, ahir al Parlament de Catalunya (Foto: Albert Salamé)

El partit Demòcrates va aprovar la setmana passada el seu full de ruta, titulat ‘La via unilateral per ser República independent‘ (pdf). El partit, que forma part del Grup Republicà del parlament juntament amb ERC i MES, hi defensa la insubmissió col·lectiva de la ciutadania i les institucions. És un full de ruta directe i sense contemplacions. VilaWeb ha anat al parlament per entrevistar el diputat de Demòcrates Antoni Castellà i aprofundir en aquest full de ruta. Però també per parlar del fenomen Primàries, que ells van impulsar, del model de la Diada i del paper del Consell de la República.

Demòcrates acabeu de presentar un full de ruta.
—Partim de la base que allò que legitima fer efectiva la República és el resultat del Primer d’Octubre. Aquell referèndum és vàlid, com ho és la proclamació del 27 (no defensada però proclamada) i fins i tot la ratificació de les eleccions del 21-D. Diem que l’única manera de fer efectiva la República és un procés d’insubmissió col·lectiva de la ciutadania i institucions. I en aquest sentit, marquem quatre punts molt clars. Primer, govern i parlament han d’aixecar la suspensió del dia 27. Segon, mobilitzacions sostingudes en el temps de la gent al carrer. Tercer: plans molt explícits del control del territori de punts estratègic i infrastructures. I quart, buscar, en termes de geopolítica, les complicitats necessàries per al reconeixement internacional. No diem que sigui ràpid ni fàcil. Perquè primer han de passar coses.

Quines?
—La primera, que hi hagi una majoria al parlament disposada a recuperar el concepte unilateral de fer efectiva la República. Ara es constata que no hi és. Segon, implementar els canvis necessaris dins el govern autonòmic de la Generalitat per subsistir, quan arribi el moment del desbordament democràtic, defensant la República com a mínim durant sis mesos. I tercer, i condició prèvia, és molt rellevant que tot això sigui una estratègia conjunta entre partits, associacions, ciutadania i institucions.

Hi ha partits que diuen que hem d’implementar el mandat del Primer d’Octubre. I tot seguit, demanen un referèndum. No lliga.
—Nosaltres rebutgem profundament de fer un nou referèndum. Ho rebutgem des de la perspectiva que el parlament va aprovar la llei de referèndum, avalada des del punt de vista de la legislació internacional. Jo sóc membre d’aquest parlament. I me’l crec. El Primer d’Octubre és vigent, ens obliga, i sóc de l’opinió que les forces polítiques no podem interpretar les coses. El mandat no és interpretable.

Quants diputats us acompanyarien en el vostre pla?
—La irresponsabilitat més gran que comet el moviment independentista és no posar sobre la taula cap proposta. Nosaltres proposem això, no pretenem que sigui l’única. I trobem a faltar-ne més.

Potser no farem referèndum, però sí eleccions. Potser aleshores tindrem la majoria parlamentària necessària que ara no hi és.
—Les eleccions són un instrument. I d’això, se’n parla. Nosaltres diem que hi ha d’haver una majoria de diputats que estiguin disposats a exercir el mandat del Primer d’Octubre. Això podria ser ara. Si això no és així, és evident que l’única manera de fer-ho és amb unes eleccions. Però només acceptaríem unes eleccions amb aquest objectiu.

Quina hauria de ser la reacció a la sentència?
—Com he dit, unes eleccions només tindrien sentit si les forces independentistes proposem quin és el nou full de ruta i se sotmet a votació. Si la reacció a la sentència són unes eleccions autonòmiques més, seria un frau a la ciutadania. La reacció a la sentència és una qüestió molt delicada. Hem de separar la reacció del full de ruta. La reacció ha de ser unitària, dura. Hem de poder jugar amb la insubmissió. Hem de poder jugar amb el procés internacional. Però deslligat de la manera com hem de fer efectiva la República.

Escoltant-vos, em demano: què hi feu, a ERC?
—La resposta és que no hi sóc, a ERC. El grup parlamentari es diu Grup Republicà, i hi ha ERC, Demòcrates, MES i independents. Demòcrates és un partit sobirà, aquí dins. També us dic que va ser un bon acord, i actuem de facto com a subgrup. I votem coses diferents. Per exemple, la primera votació diferenciada va ser una proposta de resolució que preveia i avalava la via bilateral de referèndum pactat. Nosaltres vam dir que no.

Què opineu del govern Pedro Sánchez? Veieu bé labstenció o el vot a favor?
—No té cap sentit avalar la investidura d’un govern espanyol. Tant me fa si és Sánchez o algú altre. No és un moment normal. Res no és normal. Nosaltres vam decidir de no concórrer a les eleccions a Madrid. L’únic sentit que hi vèiem era blocar les institucions. L’independentisme té una oportunitat d’or de blocar les institucions. Això crec.

Diada amb samarretes o per a tallar la frontera?
—Començo amb les samarretes. Hi ha hagut polèmica. I és injust. La gent hauria de saber que les samarretes no són cap performance. Són el finançament bàsic de l’ANC. Com paga l’ANC les accions internacionals? Amb quotes dels socis? Bàsicament, amb allò que es treu de les samarretes. I això li dóna independència. La samarreta no és una samarreta, és finançament. Respecte a les fronteres i els aeroports: en discrepo. I ho dic en coherència amb el full de ruta. Ocupar les infrastructures es fa quan es fa. Entre la performance d’una manifestació i la performance d’anem a l’aeroport, doncs a l’aeroport no. Perquè el dia que vas a l’aeroport és per ocupar-lo, no per fer-ho veure. Seria contraproduent. Per mi, l’Onze de Setembre no és això. L’Onze de Setembre té la virtut d’internacionalitzar el procés. La mancança no és per una manifestació. És per la manca de full de ruta.

Escoltant-vos recordo el De la llei a la llei, i no es podrà permetre de pegar iaies. Tot això, cau, veig. El risc no és zero. Ja es pot dir.
—Intento verbalitzar idees, amb tot el risc que implica, perquè al final estem tots fiscalitzats. Però se’ns ha de poder entendre. El procés de secessió amb un estat com l’espanyol ve per trencament. Per un procés de desobediència col·lectiva de ciutadania i d’institucions. I això vol dir el trencament total. La responsabilitat si algú provoca la violència no la té qui la pateix. La té qui l’exerceix. Però jo estic convençut que el límit de la violència el tenim el Primer d’Octubre. Per què es van aturar? Perquè en el marc de la Unió Europea no es van poder permetre més. El procés d’independència és assumir risc i saber que tindrà costos. És clar que sí. Però el límit el vam veure el Primer d’Octubre. Jo considero que poden mobilitzar policies. Però no un estat de guerra. De fet, el moviment de tropes l’ha d’autoritzar l’OTAN.

Aquest punt més insurreccional l’ha de fer l’ANC? O una eina nova?
—És aquí on no hem de verbalitzar. D’instruments, en tenim molts. Nosaltres fem públic un full de ruta. Si l’acord és fer-ho cap aquí, aleshores sóc de l’opinió de menys conferència de premsa i més fer.

Els resultats de les Primàries no van ser bons. Demòcrates n‘éreu impulsors.
—Discutible. Cinquanta regidors, set alcaldes i uns 50.000 vots. Ni PP ni Ciutadans tenen aquests resultats. L’experiència és molt potent al territori.

A Barcelona, no tant.
—Els resultats són 30.000 vots. No és menyspreable. L’experiència de Primàries no és un final. És un començament.

Començament cap al parlament?
—Podria ser-ho perfectament, segons Demòcrates, si ens porta a la majoria necessària per a fer efectiva la República. I no per a altres objectius.

Crítiques a l’ANC. Per què s’hi posa, amb les Primàries?
—L’han criticat els partits establishment.

Dins l’ANC també hi ha hagut crítiques.
—És que els partits establishment són dins l’Assemblea. Parlem clar.

Com valoreu el govern Torra?
—Govern complicat, com els de coalició. Una de les coses positives és la gestió del dia a dia. La part negativa és que en tant que les formacions del govern no estableixen un full de ruta, és difícil saber quin paper té un govern autonòmic. Amb el full de ruta clar, el govern autonòmic té sentit. Com que això no passa, el govern és en un atzucac.

Quin paper hi fa Waterloo?
—Crec que fan un paper estratègic molt rellevant en termes de la internacionalització del procés. El seu paper és molt essencial en la lluita jurídica i política internacional. Un dels drames que podríem tenir és l’apagada informativa.

I el Consell per la República?
—Hi ha un moviment que ve de baix a dalt, no de dalt a baix. I crec que és positiu. El debat que tenim pendent és el paper del consell. Prioritats de la internacionalització, coordinació de les defenses i una tercera pota: marcar el full de ruta. Ens vam imposar aquest darrer. Un full de ruta. I ara això passa a ser principal. El sentit més important que ha de tenir el govern a l’exili és marcar el full de ruta polític per a fer efectiu el mandat del Primer d’Octubre.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb