Àngel González: “PP i Vox fan una utilització perversa del llenguatge democràtic per confondre l’opinió pública”

  • Entrevista al president de la Coordinadora Memorialista del País Valencià, amb motiu de la imminent aprovació de l’anomenada "llei de la concòrdia" del PP i Vox

VilaWeb
Laura Escartí
09.07.2024 - 21:40
Actualització: 10.07.2024 - 11:51

Avui es debat a les Corts Valencianes la proposició de l’anomenada “llei de concòrdia”, impulsada pel PP i Vox, que elimina la llei 14/2017 de memòria democràtica del País Valencià. Àngel González és el president de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià (CAMDE-PV). Va estar empresonat a la Model de Barcelona del 15 d’octubre de 1975 al 19 d’octubre de 1977, acusat de ser l’inductor d’accions violentes contra les forces de l’ordre públic, en aplicació de la llei antiterrorista. Formava part de la direcció del Partit Comunista marxista-leninista i el van detenir a la frontera quan tornava d’un viatge a Lió per a coordinar unes protestes. En els dos anys d’empresonament no va tenir ni judici ni sentència, i els primers cent dies va estar totalment aïllat. En va sortir gràcies a la llei d’amnistia d’aquell moment, que també va amnistiar “els botxins”. “I avui dia, per desgràcia, és utilitzada com una llei per a garantir la impunitat d’aquells crims del franquisme, d’aquells crims de lesa humanitat”, lamenta. Així mateix, un oncle seu va desaparèixer al front de guerra. Ara veu amb indignació el retrocés que implicarà l’aprovació de la llei que ell anomena “de la discòrdia”.

Com a víctima directa de la repressió franquista, com viviu el tràmit d’aquesta llei?
—Molt defraudat. Després de tants anys de lluita i de tant de temps passat, i estant, en teoria, en una democràcia –fa més temps que estem en democràcia que sota aquella dictadura terrible–, novament un govern de dreta extrema i d’extrema dreta ha llançat una ofensiva contra nosaltres, les víctimes del franquisme, i contra tot el que representen la memòria democràtica i els drets humans. Ens ha agafat de sorpresa fins a cert punt, perquè és clar que en cap moment no hi ha garantides les conquestes socials ni els drets socials. Però el País Valencià, que abans era a la cua, ara es trobava ben situat, després de vuit anys de lluita, i havíem aconseguit ser al capdavant en la lluita pels drets de les víctimes i de la memòria democràtica dins l’estat espanyol, juntament amb les Balears, Catalunya, i el País Basc. I aquesta proposició de llei, que serà llei el dia 11, és un retrocés impressionant en tots els nostres drets i conquestes, que havíem aconseguit amb la llei 14/2017 de memòria democràtica.

Aquesta nova llei barreja tota mena de víctimes que ja eren protegides, com ara les d’ETA. Quina motivació hi ha darrere aquest enfocament?
—Aquesta llei, d’entrada, és un atac frontal a les víctimes i a la memòria democràtica. Volen fer-nos desaparèixer. És a dir, en la llei 14/2017 estem clarament protegits amb tot un seguit de drets, i ací ni tan sols ens anomenen. Fa referència, de passada en un article, a aquells a qui es refereix l’anterior llei de memòria democràtica. En cap moment no se’ns anomena. Per tant, és un intent de fer desaparèixer les víctimes de la dictadura com a tals. En el preàmbul de la llei hi ha clarament exposades les intencions d’equiparar la dictadura a la República. Parla de víctimes de la república, cosa que és, jurídicament, un disbarat. Parlant de les víctimes de l’anomenat terrorisme d’ETA, seria com parlar de víctimes de la monarquia. La República en cap moment no va manar assassinar ningú. De fet, solament quan va començar la guerra, després del fracàs del colp d’estat, a causa de la desaparició i la desarticulació de les forces d’ordre públic i de les xarxes republicanes, va haver-hi uns mesos, fins a final del 36, que es van cometre accions de violència contra persones. Però foren les milícies revolucionàries. En cap moment la República no en va ser responsable. I parla de víctimes de la República, de víctimes del terrorisme, de víctimes, com diu, de conseqüències econòmiques, polítiques, socials… No ens anomenen. És una maniobra claríssima per a fer-nos desaparèixer com a subjecte de dret.

A la pràctica, què implicaria aquesta llei?
—Quan es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana caducaran totes les actuacions en matèria de memòria democràtica. És a dir, a partir d’eixa data, la llei 14/2017 desapareix i es talla qualsevol projecte que hi haja en curs de memòria democràtica. Després ells estudiaran si hi ha casos que vulguen continuar o no. Però la llei diu taxativament això, i nosaltres ens hem d’atenir a l’esperit i a la lletra de la llei. De moment, quedarem sense la garantia de cap dret.

Podria ser inconstitucional?
—Sí, aquesta llei de la discòrdia és clarament inconstitucional. A més, s’enfronta radicalment a tota la legislació internacional en drets humans, al dret internacional humanitari. I això també ho recull el mandat dels tres relators de Nacions Unides que van publicar el 30 de juny recomanant a l’estat espanyol que, si eren aprovades, derogaren aquestes lleis i garantiren la prevalença i el desenvolupament de la memòria democràtica en totes les comunitats autònomes afectades, i el dret de les víctimes. La constitució parla clarament de la prevalença del dret internacional, dels drets humans en la interpretació de les lleis. I la llei de memòria estatal també ho diu, que qualsevol llei de l’estat espanyol ha de ser interpretada d’acord amb l’esperit i la lletra del dret internacional humanitari i dels drets humans. I hi atempta directament. També hi ha l’informe del Consell Valencià de Cultura, que va en el mateix sentit. L’informe dels tres departaments d’Història Contemporània de la Universitat de Castelló, d’Alacant i de València. És demolidor. I el govern hi ha recorregut en contra al Constitucional.

Teniu previst d’emprendre accions legals o mobilitzacions contra la llei?
—La Coordinadora Memorialista del País Valencià, amb les organitzacions memorialistes de les Balears, de l’Aragó, de Cantàbria i de Castella i Lleó, anirem el 18 de juliol, data també molt significativa, a veure el defensor del poble de Madrid per presentar-li un recurs d’empara perquè denuncie davant el Tribunal Constitucional la inconstitucionalitat de la llei que ja s’ha aprovat a l’Aragó, la d’aquí, i les de les Balears, Cantàbria i Castella-Lleó, que són en tràmit. Avui i demà anirem a les Corts al voltant de cinquanta víctimes del País Valencià. I farem mobilitzacions al carrer. Som en tots els fronts, en la mesura de la nostra capacitat, perquè jo ja en tinc setanta-un, i es van notant els anys.

L’ONU va demanar al govern espanyol que aturàs aquestes lleis contra la memòria democràtica. Hi teniu confiança?
—De mandats de l’ONU, n’hi ha un munt. També hi ha mandats en relació amb la invasió i l’extermini del poble de Gaza. Vull dir que el valor d’aquests mandats, bé, són veus autoritzades del panorama internacional de les Nacions Unides, l’organisme que en teoria defensa els drets humans, la pau, però no li fan cas. No els fan cas si l’estat no hi té voluntat. Ara el govern aquest del senyor Sánchez sí que s’hi ha basat, en part, per al recurs d’inconstitucionalitat del Tribunal Constitucional. Depèn de la voluntat del govern.

El PP i Vox utilitzen el llenguatge d’una manera estratègica, parlant de concòrdia. Com es pot contrarestar aquest missatge?
—Totalment. Estic d’acord amb tu. Això és molt perillós perquè forma part, precisament, de la seua batalla ideològica i cultural. És a dir, ens ataquen frontalment amb la llei derogada, però al mateix temps utilitzen un llenguatge que crea confusió. Això de “llibertat”, de “concòrdia”… La llei 14/2017 que volen derogar ja parla clarament de concòrdia, utilitza la paraula. És una utilització perversa del llenguatge democràtic i dels drets humans per confondre l’opinió pública. És una tàctica ja molt antiga. I en són mestres. Per això nosaltres donem importància a eixe front cultural, de rebatre, d’argumentar, de buscar juristes i organitzar conferències. Tot i que ells controlen els mitjans de comunicació, la batalla cal lliurar-la.

Parleu de llei de la discòrdia…
—Jo en dic “llei de la discòrdia”, és clar, perquè la llei de la concòrdia és la llei 14/2017, que no ha creat cap problema social, no ha originat cap queixa. Ben al contrari, ha dut avanços en drets humans per a les víctimes. I molt importants, per a exhumar i identificar les víctimes, que tan sols a Paterna n’hi havia 2.238 i al conjunt del País Valencià 4.775, assassinades en temps de pau per la dictadura. En això hem avançat molt. I ara parlen de llei de la concòrdia quan deroguen drets? Això és discòrdia.

Penseu que tot el moviment d’obertura de fosses que havia començat ara es pot aturar per la falta de finançament?
—Cal veure-ho, perquè ells diuen que volen continuar fent exhumacions. Diuen. Però, ho torne a dir: en la lletra els que primer desapareixem som les víctimes del franquisme. I després diu que tots els projectes que hi haja en curs caducaran. Això diu la llei. Declaracions al marge del senyor Mazón o de qui siga. Ja ho veurem, però de moment les exhumacions que hi ha en curs s’acabaran. Amb aquests processos, contractats pel segon Botànic, al cementeri civil de Castelló no quedarà cap víctima per exhumar. Al cementeri de Paterna, de les víctimes localitzades ja no en quedarà cap. Volem, d’acord amb Arqueoantro, fer una nova prospecció en una zona que hi ha al final del cementeri de Paterna, perquè hi ha testimonis i possibilitats que continua havent-hi víctimes que encara no tenim localitzades del cens de víctimes que va elaborar Vicent Gabarda. Bé, ja veurem si de veritat hi ha voluntat de fer això o no.

L’estat espanyol és el segon del món amb més víctimes a les cunetes i l’única democràcia que no ha investigat els crims de la dictadura…
—Això és molt greu i és una qüestió molt lamentable i molt dura. Efectivament, és el segon estat del món després de Cambotja. Però així com en el cas de Cambotja s’ha reconegut que allò era un règim genocida, ací això encara no s’ha aconseguit. És fonamental que d’una vegada per totes la dictadura franquista siga declarada formalment en el dret intern com un règim genocida, d’acord amb el que diu la resolució de les Nacions Unides de l’any 1946 i altres. Perquè això serà una manera de poder obrir les portes definitivament a la justícia. Hem presentat més de cent querelles, i totes rebutjades, aquí a l’estat espanyol. També hi ha la querella argentina. No en fan ni cas. I l’única cosa que busquem és això. El dret penal en eixe sentit està extingit, perquè el victimari ha mort. I si no hi ha victimari, no hi ha condemna penal. Però en la llei estatal 20/2022 de memòria democràtica és clar que es pot obrir una investigació judicial per establir la veritat jurídica del que va passar, i que es faça palès el caràcter genocida i de crims de lesa humanitat d’aquella dictadura. Busquem això, una reparació moral. Jo no he tingut sentència, però els sentenciats continuen essent assassins o col·laboradors, com deia la legislació franquista, de l’alçament. I això és molt important. L’estat espanyol ha de complir el dret internacional d’una vegada per totes.


—Passa que la transició va tenir dos pilars fonamentals. Un va ser la impunitat del franquisme, i l’altre la monarquia. Per tant, passar a un règim republicà ni s’ho plantegen, no fan ni enquestes. També té unes repercussions econòmiques molt importants. Totes les famílies que van donar-hi suport financer i que van enriquir-se amb el treball esclau de la dictadura els primers anys són les mateixes famílies, directament o indirectament, que continuen en l’Íbex 35. Són a la cúpula del poder econòmico-financer, que és, en definitiva, el poder que mana en un estat. I no ho volen perdre de cap manera. I, per desgràcia, el Partit Socialista no està disposat a moure fitxa. Està lligat als pactes de la transició i és molt difícil.

A què atribuïu l’auge generalitzat de l’extrema dreta?
—No es pot fer una transposició històrica del segle passat, dels anys 1930 fins ara. Però després del crac del 1929 i de les ferides de la Primera Guerra Mundial a Europa, es va crear un clima que va afavorir el creixement del nazisme i del feixisme. Actualment, les condicions no són exactament les mateixes, però sí que hem tingut una crisi molt forta de la qual no acabem de sortir. La crisi del 2008 i ara la crisi energètica per la guerra d’Ucraïna i Rússia. Tot això va creant un clima d’auge del feixisme a tot el món. El capitalisme ha arribat a una fase en què és absolutament inhumà i destructor. Per exemple, un jove avui dia… Tu, tu pots comprar-te una casa? Tu pots llogar un pis? Tu pots fer un projecte de vida? No. I això et sembla normal? No. Que tu treballant no pugues viure, això abans no passava. És que és un estat salvatge, depredador. I després hi ha un retrocés en llibertats, en drets… Va tot lligat. Però la base està en la situació econòmica i social. I ací el discurs fàcil i pamfletari de l’extrema dreta té un brou de cultiu fenomenal.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor