“Han venut la memòria de les víctimes per la butaca i la butxaca”

Gairebé sense despentinar-se, la presidenta del govern de les Illes, Marga Prohens, s’expressava de manera ben clara sobre la derogació de la llei de memòria democràtica: hi haurà fumata blanca. És una proposició de llei presentada per Vox i que rebrà el suport del PP, arran dels acords de govern signats l’estiu passat. “El govern sempre compleix la paraula”, deia Prohens, obviant que el seu partit va votar a favor de la llei en gran part de punts quan es va aprovar el 2018 per unanimitat.

Les Illes s’afegeixen així a la llista de territoris en què l’extrema dreta, amb acords amb el PP, ha fulminat aquestes normatives. La proposta de Vox també és molt clara: “No hi ha hagut mai un relat consensuat sobre la Segona República, la guerra civil i el franquisme”, diuen, i sostenen que cal preservar aquesta “heterogeneïtat de posicions”, atès que consideren que els camins de la història no són els de la memòria, que “és subjectiva i es mou per emocions i identitats”.

La portaveu de l’associació Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, en una conversa amb VilaWeb, considera aquests arguments d’absurds i lamentables: “Imagina que això ho diguessin a Alemanya sobre els nazis, i que l’Holocaust i era una riquesa. Els fets són els fets. Va haver-hi una repressió duríssima i un cop d’estat contra un poble indefens i un govern legal i legítim.”

Està dolguda amb les intencions del govern de tirar endavant aquesta norma, que deroga la llei 2/2018 de memòria i reconeixements democràtics de les Illes, dissol les comissions, organismes i institucions de caràcter públic autonòmic que van ser creades a conseqüència de la llei, i també les normes del mateix rang o inferior que contradiguin la norma nova. A més, es retiraran les ajudes tant a la investigació en aquesta matèria com a les associacions de víctimes de la repressió, a banda d’habilitar subvencions a aquells qui haguessin estat sancionats d’acord amb allò que preveia la llei del 2018.

Llibertat d’expressió?

Amb la proposta de Vox, pretenen de protegir allò que ells entenen per llibertat d’expressió. Un exemple clar és el del conseller insular del partit, David Gil, que és investigat –gràcies a allò que preveu la normativa que ara volen derogar– per haver-se referit al cop d’estat franquista com a “la darrera croada de l’alliberament”. A més, en un text que ha d’entrar en un parlament democràtic, Vox justifica “les raons que van guiar els espanyols a actuar com van actuar”. Oliver considera que és fortíssim i terrible, i ho denuncia: “Justifiquen un cop d’estat.” Ara, es donarà via lliure per a aixecar el braç i cantar el “Cara al sol”. “Ens tornen a ficar dins el cap el relat oficial franquista de com van passar les coses. Diuen que va ser normal que els militars atemptessin contra el poble. Ens neguen el dret de la veritat”, apunta.

En aquesta línia, considera preocupant que el PP accepti de derogar la llei, tot i que recorda que ja fa anys que van contra la memòria democràtica. “Sempre argumenten que hi ha d’haver concòrdia i reconciliació, però no comprenem de cap manera com un es pot reconciliar si li deroguen drets. […] El PP ha aprofitat que l’extrema dreta faci la feina bruta. Han venut la memòria de les víctimes per la butaca i la butxaca”, diu.

Justícia i reparació

L’associació Memòria de Mallorca ja ha advertit que estaran vigilants i preparats per recórrer contra qualsevol acte o procediment per garantir que no es retallin drets a les víctimes del franquisme. De moment, ja han registrat un procediment administratiu en què sol·liciten qualsevol documentació relacionada amb la derogació, mesures per a garantir la no-revictimització de les víctimes del franquisme i, en el cas que el procediment per a derogar la norma hagi començat, que s’aturi de manera urgent i immediata abans no es puguin vulnerar drets.

Oliver explica que han estat a Brussel·les aquests dies i en contacte amb més entitats de memòria per a començar a gestionar projectes comuns, sobretot en termes d’accions judicials. De fet, cal recordar que l’entitat va néixer el 2006 per promoure davant l’Audiència espanyola la primera acció penal per a trobar víctimes del franquisme. També han escrit al relator especial de les nacions unides, Fabian Salvioli, que va lloar les polítiques de les Illes i les va posar d’exemple a uns altres territoris. “Ens va dir que ho féssim saber al Consell Europeu dels Drets Humans”, apunta Oliver.

El govern espanyol també va avisar a principi de mes que duria al Tribunal Constitucional espanyol les derogacions d’aquestes lleis, que s’han executat, o és previst, a les Illes, el País Valencià, l’Aragó i Castella i Lleó, per si vulneren la llei de memòria democràtica del 2022, aprovada al congrés espanyol, i els tractats internacionals de dret humanitari.

Avenços de la llei

Memòria de Mallorca recorda que la norma que es pretén de derogar atorga drets fonamentals a les víctimes del franquisme emparats amb el Conveni de Ginebra, dels Tractats Internacionals de la Creu Roja i de la Carta de les Nacions Unides, com també a la Declaració Universal dels Drets Humans.

En concret, s’havia avançat en la possibilitat d’investigar les vulneracions de drets humans durant el franquisme i s’havia engegat una oficina d’atenció directa per a les víctimes, un cens de víctimes i un grup de treball per a recuperar centenars d’objectes perduts que els pertanyien.

Oliver lamenta que s’hagi romput la comunicació directa entre institucions i víctimes, i la inacció que ja arrossegava el govern, atès que diuen que continuaran exhumant, però solament allò que ja s’havia licitat. No fan investigacions noves i ara ja s’aturaran del tot quan es derogui la normativa. “Es feien moltes coses en formació del professorat, proves pilot per a fer teatre als instituts… i tot això també se’n va en orris”, explica. Per una altra banda, s’aturarà tota l’activitat referent a eliminar simbologia franquista als espais públics, a més de les sancions per a aquelles administracions que no la retiraven.

L’oposició ho considera lamentable

Mentre l’extrema dreta continua amb el discurs que la llei que volen derogar “promou el rancor”, l’oposició –que la va impulsar el 2018– considera molt trist que el PP hi doni suport. El portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha dit aquesta setmana: “És molt lamentable tenir una presidència a canvi d’anar en contra de la democràcia i que es pugui argumentar en un parlament democràtic que un aixecament feixista i una dictadura nacional-catòlica poden ser coses interpretables.” Per la seva banda, el diputat del PSIB Marc Pons ha dit que la derogació de la llei seria un clar exemple de retrocés i ha acusat el PP de no saber explicar per què donarà suport a Vox.

En tot cas, Oliver recorda que la derogació de la llei no solament afecta les víctimes del franquisme, sinó tothom. En referència al fet que Vox diu que la norma promovia el rancor, Oliver és contundent: “És just el contrari. Repara. Quin rancor ha causat si no hi ha hagut cap alarma social? El que provoca rancor és això que fan ells. És un retrocés enorme, ja no en temes de memòria, sinó de la democràcia mateixa. Tenim una democràcia que deroga lleis que atorguen principis reconeguts pels drets humans.”