Albano-Dante Fachin, candidat del Front Republicà a les eleccions espanyoles, es prepara per tornar a les institucions. A final del 2017, Pablo Iglesias va aplicar-li un 155 intern i va prendre el control de la direcció de Podem perquè Fachin havia proposat una aliança amb forces independentistes per a plantar cara a la repressió. Finalment, Fachin ha tirat endavant el seu projecte amb una coalició entre Poble Lliure, Pirates i Som Alternativa, la formació que va fundar quan va sortir de Podem.

Diu i repeteix que no és independentista, però que el primer d’octubre de 2017 i el 3 d’octubre el país va canviar i que cal anar a Madrid a reivindicar fermament el dret d’autodeterminació dels catalans. Al seu discurs és sempre present la figura de Jordi Cuixart i garanteix que si el Front Republicà és determinant, posaran entrebancs a la investidura de qualsevol president espanyol que no reconegui la sobirania catalana i es comprometi a aturar la repressió.

Per què un independentista hauria de votar un candidat no independentista com Albano-Dante Fachin?
—Represento una coalició en què hi ha tres organitzacions. Poble Lliure, de l’independentisme de la qual ningú no dubta. I Som Alternativa i Pirates, que no es defineixen com a independentistes, però que comparteixen amb Poble Lliure que la gent no ha de demanar permís a ningú per fer allò que cregui que ha de fer. És la defensa de l’autodeterminació. Hi ha una altra coincidència, la idea que el camí cap a l’autodeterminació només es podrà fer exercint la desobediència civil. El primer d’octubre i el 3 d’octubre no els fan els independentistes, sinó un sector molt ampli i divers de gent. Aquesta aliança és la clau del futur. Quan el règim tremola i el rei s’espanta i crida ‘a por ellos’ és quan veu que a Catalunya no hi ha dempeus únicament els independentistes, sinó la gran majoria del poble. Aquestes eleccions no són un plebiscit sobre la independència. Creiem que aquesta aliança ens permet d’anar a Madrid a dir ‘ja n’hi ha prou’.

Però creieu que pot ser un problema de cara a aconseguir el vot independentista?
—El votant sobiranista s’hauria de preguntar quin objectiu tenen els diputats que envien al congrés. Poden enviar-hi un independentista, però a fer-hi què? Nosaltres garantim que els diputats que tinguem no cauran en el xantatge de l’anterior legislatura, quan van dir als sobiranistes que s’havien d’empassar les seves demandes. No farem president cap candidat que no reconegui que Catalunya té dret d’autodeterminació i que no pot dir ‘ja en parlarem’ i que no aturi la repressió. Com explicaríem a la gent que, mentre els nostres companys són a la presó i a l’exili, tenim la responsabilitat de fer un govern? Si no s’atura la repressió immediatament, no tindran els nostres vots. I hi ha una tercera qüestió, que té a veure amb el xantatge: els nostres diputats no aniran a intercanviar presos ni autodeterminació per engrunes. I dic engrunes perquè sabem que fins que no es reformi l’article 135 de la constitució espanyola [que obliga a pagar preferentment el deute de l’estat abans que altres partides] parlar de polítiques socials és mentida.

ERC va amb Joan Josep Nuet per eixamplar la base cap als comuns. Poble Lliure ha fet igual amb Fachin?
—Hi ha diferències. Fachin no ha fitxat per Poble Lliure. Tres organitzacions diferents s’han assegut i han buscat punts polítics d’acord. A més, la base no s’eixampla pas dient als independentistes que pitgin el fre, s’eixampla dient a qui no és independentista que pitgi l’accelerador. La cosa que més eixampla la base és la que vam fer el Primer d’Octubre, que va ser dir prou i exercir com a ciutadans i plantar-nos. Cal continuar aquest camí. La idea d’eixamplar la base es percep com una frenada dels independentistes, però nosaltres diem que és al contrari. Cal que s’hi apuntin els qui no ho són però tenen clar que la ruptura és inevitable. Si es torna a fer un referèndum, ja veuré què voto. L’1-O vaig votar sí, com molta gent que no es considera independentista però que vol anar-se’n d’un estat que ens colpeja.

Esteu preparats per rebre una pressió superior al famós #pressingCUP?
—Ja se’l poden estalviar. Abans parlàvem del xantatge amb les qüestions socials, però hi haurà una pressió molt potent que dirà que, si no renunciem a les nostres demandes, vindrà la ultradreta. Aquest xantatge és el mateix que el soroll de sabres del 78, però no hi caurem. És molt fàcil donar-li la volta i contestar a Pedro Sánchez que, si vol ser president, haurà de complir les nostres condicions, o si no, vindrà la ultradreta. Qui els posarà al govern serà ell, no pas nosaltres. Ara volen espantar la gent dient que ve Vox, però el Primer d’Octubre la gent d’aquest país va demostrar que no tenia por.

D’acord, doncs posem-nos en la hipòtesi que aguanteu la pressió i es forma un govern PP-Cs-Vox que aplica un 155 indefinit. Què passa després?
—El 155 ja s’ha aplicat, i va ser amb els vots del PSOE. Què ens donen a triar: sis mesos de 155 o un 155 indefinit? Nosaltres, a això, no hi juguem. Si passa, serem en una situació relativament igual. Hem d’entendre que estomacar-nos el Primer d’Octubre era la cosa bona i ara vindrà la dolenta? Un 155 indefinit es combatrà de la mateixa manera que es va fer el referèndum: amb 2.300.000 persones al carrer dient prou. Qui ens vol espantar sembla que hagi deixat de confiar en la gent. Quina diferència hi ha entre fer front a un 155 o fer front als piolins? Aquest 155, d’una manera o una altra, continuarà fins que siguem capaços d’articular allò que vam fer el Primer d’Octubre. Serem molt sincers: no anirem a Madrid a fer la independència, hi anirem a posar una muralla. Ja ho diu Cuixart sempre que pot, el camí és la desobediència civil pacífica.

Quin és el programa del Front Republicà?
—Podria passar que, aritmèticament, els nostres vots no fossin suficients per a aturar la formació de govern, llavors hauríem de mostrar al congrés la nostra visió ideològica. La legislatura passada, el PSOE va anunciar una llei d’universalització de la sanitat pública, però si la miraves en detall, veies que continuava discriminant molts col·lectius. La cosa terrible és que Podem, en compte de denunciar que el PSOE volia fer-nos un gol, la va aplaudir. La nostra presència allà serà denunciar com ens prenen el pèl, sobretot l’esquerra. Recordo que a les places del 15-M ja es deia que el PP i el PSOE eren el mateix. Quan Merkel ordena, ells obeeixen. Quan cal pactar amb la banca, hi pacten. I quan cal fer cas a la patronal de la sanitat, n’hi fan. El PSOE és un partit de dretes.

Si sou diputat, us retrobareu amb Pablo Iglesias i amb la gent de Podem. Hi manteniu relació?
—De moment, em té blocat a Twitter. A banda d’això, quan va ser pare ens vam intercanviar uns missatges. Al final, som persones i compartim certes coses. Políticament, crec que aquest espai va cometre un error brutal de no veure que el Primer d’Octubre era una palanca fenomenal. En aquell moment, jo era secretari general de Podem i vam decidir de convocar la gent a participar-hi, i al cap de deu minuts va sortir Pablo Iglesias dient ‘si jo fos català, no votaria’. Això és no entendre res, i em fa l’efecte que continuen sense entendre-ho. És una pena, però no podem esperar que ho entenguin per fer allò que hem de fer. No es pot apel·lar a la fraternitat dient ‘ei, 2,3 milions de catalans, deixeu d’embolicar la troca fins que Pablo Iglesias hagi entès la fraternitat’. El camí és ser tres milions si cal, i fer que ho entengui.

Com veieu Catalunya en Comú ara que ha perdut Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany dient les mateixes coses que dèieu?
—Catalunya en Comú ha triat un cap de llista, Jaume Asens, de qui serà difícil que una persona honesta pugui parlar malament. Encara que ho busqués, no trobaria res negatiu a dir de Jaume Asens. Però més d’una vegada he vist que hi ha un problema a Podem i a En Comú Podem: quan arriben les eleccions, posen una persona irreprotxable al capdavant que transmet confiança i fa que el votin, però després l’aparten. El cas paradigmàtic és Xavier Domènech, una persona molt partidària del dret de decidir que després es van treure de sobre. Poden posar Jaume Asens de candidat, que és fantàstic i ningú no li pot retreure cap mena d’equidistància, però té tot de gent al seu voltant. El número 1 per Girona és un fan de Joan Coscubiela.

Però Xavier Domènech se’n va anar…
—Se’n va anar perquè estava esgotat, fent servir la mateixa paraula que ell. Va dir que estava ‘esgotat personalment’, que és molt respectable, i ‘esgotat políticament’, que no és igual. Això vol dir que l’havien posat al capdavant, però que darrere no tenia suport. Dubto molt que Jaume Asens pugui ser qui és si al costat té en Coscubiela.

Dimarts, VilaWeb va publicar una anàlisi que explicava que, prenent com a referència els resultats del 2016, per a aconseguir representació per Barcelona, el Front Republicà hauria de tenir vora el 3% dels vots. Però per a tenir-ne a la resta de demarcacions en necessitaria més del 10%. Quines expectatives electorals teniu?
—Com tothom, sortim a tenir tants representants com sigui possible. El 28 d’abril, les paperetes han de ser un mirall del moviment sobiranista, que va molt més enllà de dos partits. Fins i tot, hi havia molta gent que considerava l’abstenció perquè aquelles ganes de dir prou no estaven representades. Hem de posar aquesta opció sobre la taula, i que tingui la força que tingui. El Primer d’Octubre no hi havia els militants de dos partits, era una cosa més àmplia. Ja que no s’ha aconseguit aquella unitat de la qual sempre es parla, que era una cosa que crèiem que calia explorar, que hi hagi pluralitat.

Us atreviu a donar una xifra?
—Nosaltres no tenim un exèrcit de politòlegs fent estudis demoscòpics. I de fet, fa dues setmanes, la coalició ni tan sols existia. Nosaltres diem el que volem dir. Si aconseguim un 10% dels vots, millor, i si és un 15%, encara més. De tota manera, tenim un problema greu. Com que som una organització que no ha participat mai en les eleccions espanyoles, tindrem moltes dificultats per a fer campanya. És una pena, però encara fa més pena que Vox, que tampoc no té representació, tingui propaganda per tot arreu.

Com us fareu veure?
—Tenim la sort que a Catalunya, a diferència d’altres llocs on la gent viu la política com un espectacle i vota segons allò que veu a les tertúlies, la gent té molts incentius per a informar-se i debatre més enllà de les coses que surten per televisió. Quan una societat com aquesta està tan connectada i sent que la política l’afecta tan directament, no es conforma amb les coses que diu la televisió. La meva sogra, que té 72 anys, està molt més informada pel seu WhatsApp que no per la televisió. És una herència de l’1-O, la gent es va organitzar amb els veïns sense la necessitat dels mitjans de massa.

Per tant, fareu la campanya a les xarxes?
—Sí, però serà una campanya per xarxes que no s’ha vist mai. Fixeu-vos en una cosa, el vídeo de campanya del 21-D més vist el vaig fer jo, i no m’hi presentava. Per què diem que no s’ha vist mai? Perquè normalment les campanyes per xarxes són una pota més de grans estructures de màrqueting. Nosaltres no ho tenim, això, tenim un missatge que apel·la a uns debats que no s’han fet amb prou profunditat. No pot ser que WhatsApp només serveixi a Bolsonaro i a Vox, nosaltres també hi farem batalla, allà.

Que vosaltres us presenteu és conseqüència de la decisió de la CUP de no anar a les eleccions espanyoles. La seva reacció envers el Front Republicà no va ser gaire amable, us va sorprendre?
—S’ha de reconèixer que la CUP fa una tasca de reflexió molt important que, si fos més estesa, faria que les coses ens anessin millor. La seva decisió de no presentar-se és totalment legítima. Abans que ells diguessin que no, Som Alternativa ja havíem dit que calia presentar-s’hi i que aniríem amb qui compartís que calia dir prou. Poble Lliure va prendre la seva decisió, ens vam reunir i vam decidir d’anar endavant. Pirates també s’hi volia presentar. Doncs fem-ho. La CUP ha demostrat que aquesta no és la seva opció, però crec que no hi interfereix.

Us van demanar que a la llista no hi hagués ni candidats municipals, ni càrrecs electes, ni càrrecs orgànics de la CUP.
—Això jo no ho sé. Si ho han demanat, ho deuen haver demanat a Poble Lliure. Com a coalició, aquesta qüestió no ha estat sobre la taula. És una cosa entre Poble Lliure i la CUP, i no m’hi penso ficar, per respecte. Malgrat que la CUP no comparteixi la nostra decisió, veig que la respecta. Estic molt agraït que la CUP entengui que, si ens hi volem presentar, doncs endavant.

Com és que Antonio Baños, que ha donat suport a Front Republicà, no és a la llista?
—Presentar-se a unes eleccions és una part d’una cosa més important, que són els 2,3 milions de persones del Primer d’Octubre. Necessitem gent a tot arreu, Antonio Baños també participa en el Consell Assessor per a l’impuls d’un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent i va recollir avals. Hem de ser molts a tot arreu.

Els altres partits han farcit les llistes de fitxatges, però als llocs de sortida del Front Republicà són tots militants vostres tret de Roger Español, número cinc per Barcelona.
—Si mirem el conjunt de la llista, veiem que hi ha molta gent dels sindicats, dels CDR i de molts espais. Hi ha tres organitzacions que treballen per fer possible això i és normal que siguin les que es facin responsables de les reflexions polítiques que es presenten. Crec que la divisió entre polítics i no polítics ha saltat per l’aire. Podríem haver posat més actors o cantants, però hem fet una llista que ajuda a transmetre les idees que tenim. Quan no tens clar què vas a fer al congrés, sí que has de fer fitxatges.

Heu parlat amb les altres forces sobiranistes?
—No. Durant aquest any, hem vist que les batalles entre partits eren al capdamunt de l’actualitat política. Nosaltres no hem vingut pas a afegir-nos a aquesta batalla, sinó a fer una proposta. I creiem que pot ajudar a fer ponts entre organitzacions. Una de les nostres funcions és rebaixar l’enfrontament partidista i apujar el debat sobre què cal fer. Això vol dir que no hem vingut a fer retrets, ja n’hi ha prou.

Si no teniu prou diputats per a fer un grup propi, anireu al mixt o negociareu amb altres formacions per integrar-vos al seu?
—Seria millor tenir grup propi. Si no és així, ja veurem què fem.

Tindria sentit fer un gran grup català sobiranista?
—Això dels grups sovint té més a veure amb qüestions de recursos que no pas polítiques. A nosaltres això ens és igual, ens interessa per a què serveixen els diputats. Si tenim una estratègia conjunta, estarà molt bé, però anar junts només per tenir més recursos no ens interessa. De tota manera, aquest debat encara no l’hem tingut.

Com pagareu la campanya?
—Suposo que els dies que vénen haurem de demanar ajuda, però no serà als bancs. La nostra no serà pas una campanya milionària. Ens costarà sortir a la televisió i comprar cartells, però farem tant com podrem. Molta gent m’ha dit que no sap si ens votarà, però que volia que ens presentéssim. No vull que hi hagi gent que es quedi a casa perquè no té qui votar.

Després de les eleccions espanyoles vindran les municipals. Som Alternativa s’hi presenta?
—En alguns municipis, com Mataró o Lloret de Mar, Som Alternativa es presenta sola; en uns altres, amb la CUP, com a Figueres i Sant Esteve Sesrovires. I a llocs com Manresa es presenta en espais més amplis on hi ha també la CUP i EUiA. Som Alternativa neix arran de l’aplicació del 155: com a direcció de Podem, diem que la situació és excepcional i que hem de trencar la barrera que ens impedeix de seure amb els independentistes. Això també ho apliquem en l’àmbit municipal, i per això participem en espais amb molta més gent.

—A Cerdanyola del Vallès, Som Alternativa competirà amb la candidatura d’esquerra sobiranista àmplia inspirada en la fórmula de Guanyem Badalona.
—Bé, són coses que poden passar quan et creus de debò que, al territori, la gent pren les decisions i no hi ha cap dirigent que diu què s’ha de fer. Si m’ho pregunteu a mi, us podria dir que ‘quina pena’, però no puc decidir sobre Cerdanyola perquè no hi visc. Tampoc no diré si l’han encertada o no. La sobirania és una eina per a equivocar-se o encertar-la lliurement. Confio que els companys que han pres aquesta decisió ho han fet després d’un debat.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb