Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

‘Unes furgonetes de la Brimo ens van acorralar i els agents van venir directes cap a nosaltres amb les porres enlaire.’ Així recorda Álvaro Alierta, empresonat arran de les protestes post-sentència, el moment de la seva detenció al carrer Aragó de Barcelona la matinada del 18 d’octubre de 2019, fa poc més d’un any.

Aquest jove de vint-i-un anys de Parets del Vallès explica que havia anat amb el seu amic David a la manifestació convocada a la tarda a l’avinguda Diagonal. Després de sopar i fer unes cerveses, quan ja es dirigien a agafar el bus nocturn per a tornar a casa, van ser detinguts: ‘Vam veure com unes furgonetes dels Mossos s’apropaven. Una va accelerar més, es va posar davant nostre i ens va tancar, les altres dues van quedar enrere. Quan els agents van baixar i els vam veure corrent cap a nosaltres amb les porres enlaire vam pensar: “Ens fotran d’hòsties” i vam intentar marxar, però em van fer la traveta per darrere i ja els tenia a sobre. De seguida vaig notar un cop de porra, alguns cops de puny, puntades de peu, una Taser [pistola elèctrica]. Una vegada emmanillats, ens van continuar pegant.’

L’única explicació que van rebre els joves per part dels agents, diu l’Álvaro, van ser algunes amenaces: ‘Ens van amenaçar com si fóssim terroristes. Ens van dir que ells feia hores que rebien i que ara era el nostre torn, que ens portarien a l’Audiència.’ Segons la versió de la policia, el David i l’Álvaro van ser detinguts hores després d’un llançament de pedres contra una furgoneta de la Brimo. Ells neguen haver-ho fet i asseguren que no hi ha cap mena de prova per a inculpar-los. ‘Diuen que vam tirar pedres a la Casa Batlló. Nosaltres no sabem ni on és…’.

Revisions mèdiques amb la presència dels agents

Després van ser traslladats a un centre mèdic de guàrdia perquè els miressin les ferides i els hematomes. ‘Al meu company li van fer una sutura a la cella i a mi em van fer una radiografia a la cama, per si m’havien trencat alguna cosa. Simplement van fer un informe ràpid sense atendre’ns massa, se’n van rentar les mans.’ Diu que la revisió mèdica, a més, es va fer en tot moment amb la presència dels agents, cosa que representa una irregularitat que també han explicat altres detinguts.

‘Després ens van dur a la comissaria de les Corts. Vam entrar-hi d’un en un, ens van despullar, van mirar que no tinguéssim res i ens van posar entre quatre barrots’, recorda. ‘No vaig menjar pràcticament res perquè tenia la mandíbula inflamada dels cops que m’havien donat i no podia obrir la boca.’ En aquell moment també se li va donar un paper en què s’especificaven les seves pertinences: ‘Ens van treure els objectes durant la detenció. Jo portava uns guants de moto que eren bons i no figuraven en aquest full, no sé què devia passar amb ells…’.

Un jutge conegut per manifestacions espanyolistes a les xarxes

Després d’hores sota custòdia policial, el David i l’Álvaro van declarar davant el jutge. El magistrat, que va decretar presó preventiva, era Jaime Conejo Heredia, titular del jutjat d’Instrucció número 16, que en aquell moment era el substitut al jutjat d’Instrucció número 32. Conejo, que va instruir temporalment el cas dels preparatius de l’1-O, havia fet publicacions amb contingut espanyolista al seu perfil de Facebook, un perfil que va acabar esborrant, tal com va destapar el digital Directe.cat. Entre més coses, hi havia publicat un vídeo enregistrat per ell mateix en una manifestació espanyolista el 12 d’octubre.

La història de la Xènia, un any després de la detenció: ‘No em podia creure el que vivia’

Com en el cas de més detinguts aquells dies, l’Álvaro recorda l’entrada a la presó de Quatre Camins gairebé com un descans. ‘Una vegada vam arribar a la presó, el tracte que vam rebre per part dels funcionaris va ser molt diferent del que havíem rebut per part dels Mossos. Ens van tractar bé, em van deixar trucar els pares, la xicota… Vam ser a presó vint dies. Al principi van ser durs, perquè no tenia el suport de ningú, a banda del David. T’has d’adaptar a la manera en què viuen allà, que es regeix per la llei del més fort.’ Quan el jutge corresponent va agafar el cas uns dies després, el David i l’Álvaro van sortir en llibertat.

Un any d’incertesa

L’Álvaro diu que aquest últim any, des que va sortir de la presó, s’ha caracteritzat per una estranya barreja de por, incertesa i alhora confiança que el cas, encara en fase d’instrucció, acabarà bé: ‘Ho penses cada dia… Al cap i a la fi estàs pendent que et declarin innocent o no, i la por la tens a sobre cada dia. I no és només la por, també uns altres inconvenients. Jo no tinc diners per anar a fer una nova vida a França, però així i tot fins fa un mes m’han fet anar cada setmana a l’Hospitalet a signar.’ A més de comparèixer setmanalment davant la justícia, també es va aplicar com a mesura cautelar que els joves no poguessin anar a manifestacions, cosa que es va mantenir fins poc després de les protestes. Els dos joves són acusats de desordres públics, danys i atemptat contra l’autoritat.

‘Som optimistes perquè som nois sense cap mena d’antecedents i no tenen motius perquè entrem a presó. Estic tranquil, però si l’estat fa les coses malament, em farà ràbia’, explica. Segons la defensa dels nois, sembla que la detenció es va fer perquè algun agent dels Mossos va alertar que dues persones havien llançat pedres al passeig de Gràcia, però sostenen que no té sentit que dos agents que anaven dins una furgoneta circulant poguessin reconèixer i recordar dues persones quatre o cinc hores més tard dels fets, tenint en compte que tot havia passat ràpidament. A més, no s’ha pogut determinar si els danys de la furgoneta van ser causats per les dues persones que llançaven pedres o per moltes altres que també en llançaven, perquè la inspecció de la furgoneta es va fer després.

Segons la defensa dels nois, per tant, els agents no tenen cap prova que ells llancessin pedres i l’únic que tenen és una factura d’un retrovisor trencat de la furgoneta. Tot i que encara no es coneixen tots els detalls que justificarien cadascun dels delictes, el d’atemptat contra l’autoritat podria fer referència a la resistència que els agents asseguren que van mostrar els joves en ser detinguts. Els agents diuen que van rebre cops per part dels nois, però la defensa sosté que els qui van resultar ferits van ser només el David i l’Álvaro –que tenen un informe de lesions–, no pas els membres de la Brimo, que no en tenen.

Joves poc polititzats que van decidir de sortir al carrer

L’Álvaro es considera un cap de turc per intentar acabar amb les protestes d’aquells dies: ‘Crec que l’única manera que tenien perquè la gent agafés por i no sortís al carrer era agafar quatre que passaven per allà i empresonar-los. A nosaltres ens van triar per les pintes. Aquell dia em vaig posar una armilla revolucionària amb unes frases. En el moment en què ens van veure i es van fixar que dúiem ACAB escrit a l’esquena van venir cap a nosaltres.’

El jove diu que ni ell ni el David mai no s’havien involucrat massa en manifestacions ni en política. ‘Però quan vam veure que l’estat espanyol es passava de la ratlla, la meva mare em va dir que sortís al carrer a reivindicar els nostres drets.’ Ell es defineix com un noi normal i corrent de vint-i-un anys, que mai no ha militat enlloc ni ha tingut massa interès per la política. ‘Estudio un curs de soldadura i treballo en una pizzeria. Mai no m’havia passat res similar a això…’.

El jove considera que tot això que li ha passat és fruit d”un joc de la gent que té poder’. ‘Volien que Catalunya semblés agressiva i van aconseguir que a la televisió es veiés com a tal, però crec que la gent encara té més ganes de dir el que pensa. Malgrat que facin aquestes coses, no es deixarà de protestar. Ja s’ha vist que quan la gent arriba a un límit, acaba sortint al carrer.’

Paula, detinguda a Urquinaona: ‘Cops de puny, puntades de peu… A Via Laietana van fer escorcolls a hòsties’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.