Enmig de la mort i la destrucció, el conflicte a Gaza posa de manifest la gran crisi humanitària

La situació a la Franja de Gaza és insostenible per les condicions nefastes en què viu la població assetjada

VilaWeb
Un grup de persones transporta el cos d'un dels morts pels atacs israelians al camp de refugiats de Jabaliya. (Fotografia de Haitham Imad)
Amy Maguire
08.08.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Divendres passat, 5 d’agost, Israel va llançar múltiples atacs aeris sobre Gaza, en un nou esclat de guerra oberta entre Israel i els militants palestins. Fa poc més d’un any, centenars de persones ja van morir en un període intens de conflicte al territori.

Israel va anunciar que els seus atacs amb míssils anaven dirigits a caps militars de les Brigades Al-Quds, el braç militar de l’organització Gihad Islàmic a Gaza. Al·legava que les forces de Gihad Islàmic feien “moviments amenaçadors” prop de la frontera israeliana. Els atacs d’Israel van matar dos dirigents clau de Gihad Islàmic a Gaza i van danyar greument la seva capacitat militar.

El Gihad Islàmic palestí va respondre-hi llançant centenars de coets contra Israel. Segons que van informar les Forces de Defensa d’Israel, el sistema de defensa antimíssils anomenat Cúpula de Ferro funciona amb un 97% d’èxit en la intercepció de coets llançats des de Gaza. Cap israelià no ha mort ni ha quedat ferit de gravetat.

En canvi, els tres dies d’intens conflicte s’han cobrat un elevat nombre de víctimes civils a Gaza. El Ministeri de Sanitat palestí informa de 44 morts, com a mínim, i més de 350 civils ferits. Segons els informes, entre els morts hi ha quinze infants palestins, cinc dels quals van morir per l’impacte d’un míssil quan visitaven la tomba del seu avi.

Ara ha començat un alto-el-foc entre Israel i Gihad Islàmic amb la mediació d’Egipte. Però encara és massa aviat per a dir si l’alto-el-foc es mantindrà o quant durarà.

L’autoritat palestina que governa a Gaza és Hamàs, que va guanyar les eleccions el 2006. Hamàs no reconeix la legitimitat de l’estat israelià i pretén d’alliberar Palestina mitjançant la resistència armada. Malgrat això, Hamàs no ha participat pas en el darrer esclat de la guerra.

Gaza, blocada en una crisi humanitària

La Franja de Gaza és un territori de 365 quilòmetres quadrats que és sota control israelià d’ençà del 1967, juntament amb els altres territoris palestins de Cisjordània i Jerusalem Est. Més de dos milions de palestins viuen en aquest territori densament poblat. Gairebé el 80% depèn de l’ajuda per a sobreviure.

Fa 15 anys que Gaza es troba sota blocatge. Israel en controla l’espai aeri i les aigües territorials, a més de dos passos fronterers dels tres que hi ha (el tercer, el controla Egipte). Per això, sovint es fa referència a Gaza com “la presó més gran del món a l’aire lliure”.

Les organitzacions humanitàries culpen aquest blocatge de l’extrema crisi humanitària que es viu a Gaza. Les estatístiques donen una visió nefasta de la vida dins aquest territori:

–Vora dos terços de la població palestina de Gaza són refugiats, i més de 500.000 persones viuen en vuit camps de refugiats repartits per la Franja de Gaza, una de les densitats de població més altes del món.

–El 97% de l’aigua de Gaza no és potable, i l’aigua contaminada va enverinant la població.

–Els habitants de Gaza reben, de mitjana, dotze hores de subministrament elèctric el dia i estan sotmesos a talls de llum continus.

–Els serveis sanitaris de Gaza són en una crisi perpètua, sense energia, equips vitals, personal ni medicaments essencials.

—El 39% dels pacients que necessiten atenció especialitzada a Cisjordània o Israel han vist denegat o endarrerit el permís per part d’Israel per a sortir de Gaza aquest any.

–La taxa d’atur és del 46,6%, i de més del 62% entre els joves.

–Quatre de cada cinc nens de Gaza diuen que viuen amb por, dolor i depressió, que sovint manifesten per mitjà d’autolesions.

–Desenes de milers de persones són desplaçades dins de Gaza a causa dels bombardaments i les cases enrunades.

Quina esperança de resoldre-ho hi ha?

La relatora especial de l’ONU sobre els drets humans als territoris palestins ocupats, Francesca Albanez, ha qualificat d’il·legals i irresponsables els darrers atacs israelians sobre el territori.

El seu predecessor, S. Michael Lynk, va concloure a principi d’enguany que l’ocupació israeliana de Palestina constitueix un apartheid. I va acusar la comunitat internacional de no demanar comptes a Israel per haver infringit normes internacionals fonamentals durant els 55 anys d’ocupació:

“Durant més de quaranta anys, el Consell de Seguretat i l’Assemblea General de l’ONU han declarat en centenars de resolucions que l’annexió per part d’Israel dels territoris ocupats és il·legal, que la construcció de centenars d’assentaments jueus és il·legal i que la negació de l’autodeterminació palestina viola el dret internacional.

El Consell i l’Assemblea han criticat repetidament Israel per desafiar les seves resolucions. Han amenaçat amb conseqüències. Però no s’han exigit mai responsabilitats. Si la comunitat internacional hagués actuat realment d’acord amb les seves resolucions fa quaranta anys o trenta, avui no parlaríem d’apartheid.”

L’aliat més poderós d’Israel, els Estats Units, rebutja aquests termes. En relació amb la guerra més recent, l’ambaixador nord-americà a Israel, Tom Nides, ha piulat que Israel tenia dret de protegir-se:

Amb tot plegat, doncs, no hi ha cap indici que aquest nou esclat de la guerra hagi alterat l‘statu quo ni l’hagi de canviar. No hi ha cap procés de pau per a mirar de trobar solucions duradores al conflicte. I aquests darrers anys no hi ha hagut cap tendència que s’allunyés del conflicte perpetu i de la consolidació de posicions extremes que dificulten la solució de dos estats, per a Palestina i Israel.

Però per a la població de Gaza, aquest estancament es fa com més va més insostenible.

 

Aquest article ha aparegut originalment a The Conversation.

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes