energies renovables catalunya

Aquests dies s’han presentat estudis sobre l’evolució del sector energètic durant el 2020, així com la tendència amb vista als anys vinents. Un mercat que encara es troba profundament afectat per la pandèmia de la covid-19. Tot i això, les energies renovables semblen haver-ne sortit indemnes i mostren un creixement gairebé del 50% en relació amb el 2019. De fet, la majoria (un 82%) de les noves plantes inaugurades arreu del planeta han estat renovables. Entre aquestes, el 91% correspon a solar i eòlica, i la resta a hidràulica –embassaments– i geotèrmica, principalment. Mentrestant, als Països Catalans les renovables continuen congelades. Tan sols s’ha avançat amb un parc eòlic al País Valencià (Cofrents), petites instal·lacions fotovoltaiques a Mallorca (Consell) i l’excepció de la solar d’autoproducció al Principat. Un ritme clarament insuficient per a assolir els objectius fixats pel 2030.

Els països on les renovables han crescut més

La pandèmia va afectar durant el 2020 el consum elèctric, que va caure molt lleugerament, un 0,1%, mentre que el consum energètic total ha caigut un 4%. És la primera vegada que baixa el consum elèctric des del 2009, amb motiu de la crisi econòmica que vam viure aleshores. Tanmateix, a final del 2020 ja s’havia recuperat la tendència de creixement. En relació amb el desembre del 2019, a la Unió Europea i els Estats Units el consum elèctric havia pujat un 2%, a l’Índia 5%, 3% al Japó i Turquia i un 2% a Corea del Sud, entre més. Cal considerar també que consumim més electricitat perquè hem començat a substituir consums energètics, anteriorment fets amb combustibles fòssils, per alternatives elèctriques, com ara els vehicles elèctrics i les calefaccions per bomba de calor. Tan sols això ja implicarà que hàgim de produir el doble d’electricitat cap al 2050.

Un dels aspectes remarcables de l’any 2020 ha estat que, tot i la profunda crisi generada per la covid-19, les renovables han mostrat una gran resiliència. Arreu del planeta s’han fet noves instal·lacions renovables per una potència de 260 GW, que afegits a les plantes ja existents sumen 2.800 GW disponibles. Resultat d’això, la producció d’electricitat renovable ha pujat un 15% (314 TWh). L’eòlica i la solar ja representen una desena part de l’electricitat produïda globalment. Si mirem per estats, Europa n’és líder, amb països com ara Alemanya, que produeix el 33% de l’electricitat a partir de renovables, i el Regne Unit amb un 29%. Els EUA (12%) i Turquia (12%) són encara lluny d’Europa, però amb valors per sobre de la mitjana, seguits del Brasil (11%), el Japó i la Xina (10%), i l’Índia (9%).

Mentre les renovables han crescut molt, la caiguda de la producció d’electricitat a partir de carbó ha estat històrica, amb un 4% menys (-346 TWh) arreu del planeta. Principalment als EUA i la UE (-20%). Tanmateix, aquesta forta caiguda de l’ús del carbó als països occidentals es veu limitada per l’augment de l’ús de carbó a la Xina, un 2%. Actualment el país asiàtic té la meitat de les plantes de carbó del món i planeja de continuar obrint-ne de noves. Un gran contrast amb el fet que la Xina també sigui el principal país en expansió de les renovables. Les tensions geopolítiques amb la Xina per motius energètics i climàtics van en augment. Per una banda, la Xina s’ha desmarcat dels objectius dels Acords de París pel 2050, retardant-los pel 2060. Per l’altra, l’elecció continuada de la Xina pel carbó deixa sense efecte els esforços de la resta de països per a eliminar-ne l’ús. El país asiàtic prioritza el creixement econòmic a les obligacions ambientals. Mentrestant, creix la sensació que les normes internacionals especials aplicades a aquest país per facilitar-ne el desenvolupament generen una situació de favoritisme que en perjudica la resta. Més enllà de la Xina, i en relació amb la nuclear, aquesta ha patit una caiguda de 104 TWh (un 4% menys de producció), mentre que la hidràulica ha pujat en 94 TWh, gràcies a unes pluges més abundants a certes zones del planeta. En resum, durant el 2020 pugen les renovables (eòlica, solar i hidràulica) i baixen la nuclear i el carbó.

Alerta als governs: les emissions continuen augmentant

Malgrat les bones notícies de l’any passat, si el comparem amb el 2015, l’any de signatura de l’Acord de París, produïm més emissions que aleshores. La demanda d’electricitat ha pujat en aquests cinc anys en 2.536 TWh (1.880 dels quals a la Xina), i les renovables han pogut cobrir uns notables 2.107 TWh, però per a la resta s’han hagut de continuar fent plantes de combustibles fòssils. Això ha causat que l’ús de gas hagi pujat un 11% (562 TWh) des del 2015, la meitat del qual és atribuïble als EUA. En canvi el carbó, on se centren tots els esforços perquè és el combustible fòssil més contaminant, en aquests cinc anys ha caigut un escàs 0,8% –com vèiem, a causa de la Xina principalment, que n’ha sumat 77 TWh nous. El país oriental n’ha estat el principal demandant energètic, i tan sols ha cobert el 54% de les noves necessitats amb renovables. Tot plegat fa que el 2020 hàgim produït un 2% més d’emissions de CO2 en relació amb el 2015.

Amb vista al 2021, quan s’espera una recuperació econòmica, els esforços actuals a favor de les renovables poden resultar encara insuficients. L’Agència Internacional de l’Energia preveu que la demanda energètica (no tan sols d’electricitat) pugi un 4,6%, contrarestant la caiguda del 4% del 2020. La part més gran d’aquesta pujada, el 70%, serà a països en desenvolupament. En canvi, a les economies més avançades s’espera un descens del consum energètic del 3% en relació amb el 2019, gràcies a les millores en eficiència i al fet que els passos en electrificar consums prèviament fòssils causen una disminució del consum energètic. Però globalment, es preveu que la demanda de combustibles fòssils augmenti considerablement. L’ús de carbó pot augmentar un 60% més que totes les renovables combinades, cosa que causaria un augment molt preocupant de les emissions del 5%. El 80% d’aquest augment serà a l’Àsia, especialment a la Xina (responsable del 50%), de manera que les tensions geopolítiques es poden veure incrementades. Quant al gas, es preveu que n’augmenti l’ús un 3% durant el 2021, concentrat a l’Àsia, l’Orient Mitjà i Rússia. Als Estats Units, el gran mercat mundial de gas fòssil, s’espera que augmenti lleugerament, però sense superar els valors pre-pandèmics. Això és degut a la febre per les renovables que experimenta actualment i a l’encariment del preu del gas.

Quant a renovables, es preveu que la demanda creixi durant el 2021 a tots els sectors: generació elèctrica, calefacció, indústria i transport. La pujada serà del 8% i arribarà a una producció total de 8.300 TWh. La quota renovable de la generació elèctrica mundial es preveu que pugi al 30%, des d’un 27% el 2019, i que representa el valor més elevat des que va començar l’era industrial. L’eòlica en liderarà el creixement, amb uns 275 TWh nous, i la solar fotovoltaica pujarà uns 145 TWh. La Xina liderarà la producció solar i l’eòlica, amb 900 TWh, seguida de la Unió Europea (580 TWh) i els EUA (550 TWh). Tots tres representen gairebé el 75% de la producció d’aquestes fonts.

El de Cofrents ha estat l’únic parc eòlic inaugurat durant el 2020 als Països Catalans.

Tot plegat fa que, com a planeta, encara continuem augmentant les emissions, tot i l’èxit innegable de les renovables. Això ha causat que el director de l’Agència Internacional de l’Energia faci una crida perquè els governs emprenguin accions contundents per disminuir ràpidament les emissions, perquè la tendència és que el 2022 la situació s’agreugi encara més. En aquest sentit, l’administració americana del president Biden prepara nous plans, tot i que encara no són definitius. La seva voluntat és esdevenir capdavanter de les renovables, un objectiu que cal contextualitzar amb les tensions geopolítiques creixents amb la Xina, líder actual indiscutible en aquestes tecnologies. La nova administració dels EUA ha anunciat que estudia de reduir les emissions el 2030 un 50% en relació amb les emissions del 2005. Una millora molt notable comparada amb els objectius de l’administració Obama, que va proposar-ne una disminució del 28%, però que els científics reclamen que és encara insuficient. Estimen que la baixada hauria de ser entre el 57% i el 63%, i no pas el 50%, per a mantenir-se en línia amb els Acords de París. Tanmateix, això pot generar que els nord-americans encapçalin el sector renovable, un aspecte molt important tenint en compte que és un dels grans responsables d’emissions de CO2. Juntament amb l’exemple de la UE, això pot servir per a impulsar i facilitar el camí renovable a més països. I especialment pressionar la Xina i més països en desenvolupament que vulguin continuar optant pels combustibles fòssils.

L’aturada renovable continua al nostre país

Al nostre país continua l’aturada renovable. Si ens fixem en la generació elèctrica, les Illes Balears van produir un 6,7% a partir de renovables el 2020, una lleugeríssima pujada en relació amb el 2019, amb 6,2%. Al País Valencià la cosa ha estat encara pitjor, perquè la producció renovable ha baixat del 19,5% el 2019 al 17,1% el 2020. Al Principat, en canvi, s’ha passat del 16,1% al 19,5%. Però en aquest cas ha estat causat principalment per l’augment de la hidràulica (més pluges), perquè durant el 2020 a Catalunya no s’ha inaugurat cap nova planta solar ni eòlica, tot i les reformes legals i el fort debat polític i públic. La Ponència d’energies renovables de la Generalitat és en fase d’autoritzar nous parcs, però els tràmits són llargs i feixucs, i encara no és clar quants se’n podran fer.

El nou petit parc de Son Corcó a Mallorca ha estat una de les poques excepcions de noves instal·lacions al país.

L’única excepció ha estat l’energia solar fotovoltaica per autoproducció en teulada, que ara viu un increment. A Catalunya s’ha passat de 23 MW el 2019 a 49 MW el 2020. Tanmateix, aquest ritme és molt lluny de la quantitat necessària. Tan sols al Principat, i per complir els objectius pel 2030, els experts afirmen que s’haurien d’instal·lar 630 MW de potència solar fotovoltaica l’any, dels quals 255 MW haurien de correspondre a autogeneració en teulades –és a dir, 5 vegades més del ritme actual. Quant a l’eòlica, a Catalunya s’haurien d’instal·lar uns 400 MW anualment, però el 2020 no se n’ha fet cap instal·lació nova. Al País Valencià, en canvi, es va inaugurar un parc eòlic de 50 MW amb 13 aerogeneradors a Cofrents. El primer en vuit anys, i per un projecte aprovat fa gairebé vint anys. Com al Principat, al País Valencià hi ha uns quants projectes de noves plantes solars i eòliques, però encara no s’han concretat. Per assolir-ho, durant el 2020 hem vist com el Consell va aprovar el decret 14/2020 que té la intenció d’impulsar i agilitar les instal·lacions renovables. L’objectiu és que el 2030 hi hagi fins a 6.000 MW de potència solar fotovoltaica i 4.000 MW d’eòlica, enfront dels 364 MW i 1.255 MW respectius actuals.

A les Illes Balears la situació és similar. El 2019 hi havia 71 MW de potència solar instal·lada, i actualment hi ha en tràmit una cinquantena de projectes fotovoltaics que sumen 326 MW de potència, i que preveuen de crear 17.500 llocs de treball. A final del 2020 es van posar en funcionament o en període de proves 6 noves instal·lacions solars, però de poca potència. Com la de Son Corcó al municipi de Consell, amb 2,4 MW i 3 hectàrees, i que ha estat el primer parc solar en vuit anys. Quant a l’eòlica, el govern descarta l’autorització de grans parcs, i vol centrar-se en la minieòlica, petites instal·lacions amb 4 o 5 molins de poca potència, com l’actual de Milà a Maó, l’únic a les Balears i amb 3,7 MW de potència.

En conclusió, tot i que les renovables gaudeixen de la simpatia de la població i que es facin grans esforços per expandir-les, la realitat és que són accions insuficients: la humanitat continua augmentat les emissions. Caldrà que els governs emprenguin accions més contundents, en col·laboració amb les empreses i la ciutadania, per tal de fer front a l’emergència climàtica i la situació d’elevada contaminació a les ciutats.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.