El serial sobre els quatre grups de Podem al congrés espanyol ha acabat tal com era previsible. En Comú Podem i En Marea s’empassen les promeses electorals i es diluiran dins Podem –intentant dissimular una mica el fracàs amb definicions altisonants. Mentrestant, Compromís encara vol fer un darrer esforç i, si més no, provarà que el congrés espanyol rebutge oficialment la possibilitat d’un Grup Valencià. Certament, té poques probabilitats que l’accepten, especialment després del trencament anunciat ahir, quan, al darrer moment, els cinc diputats valencians de Podem van impedir que es presentàs la proposta amb els nou diputats elegits a la llista comuna; per això finalment només va poder incloure els quatre de Compromís.

Són incomptables les ocasions en què, durant la campanya electoral, En Comú i Compromís van prometre als electors que tindrien grup propi. Fins i tot passades les eleccions, En Comú va dir i redir que seria ‘el grup català més gran del congrés’. Són paraules que ara es giren en contra dels qui les pronunciaven. En aquell moment molta gent ja va denunciar que això no seria veritat, i tal dit tal fet. Cal reconèixer, encara, que almenys Compromís lluitarà fins al darrer moment per mantenir la seua promesa i que ha pres la decisió de no diluir-se dins Podem quan ha vist que anar sol era impossible. El contrast amb l’actitud submisa d’En Comú és, per això mateix, molt aclaridor.

I el contrast entre les actituds de Compromís i En Comú és cabdal en vista dels intents de tapar el fracàs amb declaracions. Per una banda intenten carregar al ‘búnquer’ PP-PSOE (segons l’expressió d’Ada Colau) la impossibilitat de tenir grup propi i, per una altra, proven de dissimular el fracàs dient que Podem és un grup ‘confederal’. En Comú ho vestirà com voldrà i farà servir les paraules que considere convenient, però els fets són contundents i l’actitud dels diputats valencianistes els desarma.

Això sí, cal reconèixer, una vegada més, que a l’hora de construir relats són uns mestres i que saben capgirar la visió de les coses molt fàcilment. Ahir, per exemple, aconseguiren que molts diaris titulassen ‘Podem i les seues confluències formaran un sol grup’. Tothom pot entendre que açò no és igual que dir, simplement, que En Comú no pot complir la cosa més senzilla de totes les que va prometre.

(PS. Ahir la mala redacció d’una frase en l’editorial va crear confusió respecte de les xifres aportades per Oxfam. Per això la vaig modificar tan bon punt en vaig ser conscient, alertat per alguns lectors, a qui agraesc la crítica. En demane disculpes públiques.)

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb