L’altre dia Empar Moliner va cremar un exemplar de la constitució espanyola a TV3. Ho va fer en protesta perquè el Tribunal Constitucional espanyol havia tombat l’article de la llei de consum de Catalunya que impedeix que, entre els mesos de novembre i març, les companyies elèctriques puguen tallar el subministrament d’energia a les famílies amb dificultats.

Això afectava concretament 895 famílies catalanes que ja s’havien acollit a aquesta mesura i que ara es troben desvalgudes. Segons el govern de Mariano Rajoy, perquè la mesura és discriminatòria ‘per al conjunt dels espanyols’. Com és lògic, si qualsevol persona sent el mot ‘discriminatòria’ entén que el govern espanyol considera que els consumidors catalans, en aquest cas, tenen un dret superior i unes prestacions millors que la resta. I, per tant, hauria tingut una certa lògica que per a posar fi a la ‘discriminació’, el govern espanyol hagués decidit de fer una llei que adaptàs la mesura catalana a la resta de ciutadans de l’estat i l’estengués a tothom.

Però no. La curiositat del cas és que el govern espanyol, de fet, precisament vol que no siga possible d’ajudar aquestes famílies. Que es pelen de fred, si em permeteu de dir-ho així. Cosa que Empar Moliner va explicar amb una metàfora ben gràfica al programa: ‘Jo bereno i tu no berenes. Però en comptes d’intentar que berenem tots dos el que fem és declarar el teu berenar inconstitucional.’

Moliner, mentre explicava això, anava cremant fulls de la constitució espanyola, acció que, com era previsible, ha desfermat una crisi política contra TV3 impulsada per la dreta i la dreta extrema. Es veu que l’estat pot deixar 895 famílies a la intempèrie i violar les competències de la Generalitat, però tu no pots criticar-ho cremant la constitució.

Segons que es veu, per a aquesta gent és molt més greu de cremar un llibre que no pas de deixar sense calefacció 895 famílies. Cosa que és més extraordinària encara si tenim en compte que precisament la constitució espanyola, a l’article 47, –encara que siga formant part d’aquests bloc que incomprensiblement afirmen que no són drets exigibles– diu que ‘tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat i els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret’. Em sorprendria molt que algú, llegint aquest article, no inclogués dins ‘digne i adequat’ que no siga gèlid.

Una pregunta legítima a fer-se seria, doncs, si els ‘poders públics’ han complert allò que dicta la constitució espanyola. I la paradoxa és que justament qui ha complert el deure constitucional de ‘promoure les condicions necessàries’ perquè l’habitatge siga digne ha estat el govern de la Generalitat que, emperò, és acusada de ser ‘inconstitucional’.

Malgrat aquesta estrident paradoxa resulta que el debat i l’escàndol resulta que no és qui viola la constitució i per quin motiu (hem de tornar a explicar les portes giratòries?), sinó que una periodista, en un gest de protesta molt ben raonat, en creme de forma pública un exemplar. I ara les mateixes institucions que no han perdut mai ni un minut a estudiar si el govern espanyol viola la constitució incomplint l’article 47 corren a estudiar si l’ha violada la periodista!

No em reca gens de reconèixer que l’anècdota és una magnífica demostració d’allò que aquesta gent entén que és el seu país, i que els importa ben poc la qualitat de vida i els drets de la gent real que hi habita. Cosa que em torna a confirmar que a mi aquesta Espanya on el perquè no importa mai i on els símbols pesen més que no les persones, simplement no m’interessa ni com a projecte ni com a lloc on passar els meus dies.

PS. TV3 s’ha cobert de glòria retirant el vídeo. Alça!

 

[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. VilaWeb necessita el vostre suport per a poder continuar oferint-vos aquestes informacions i opinions cada dia. Us demanem que si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb