Elsa Artadi
Elsa Artadi, ahir a l'Ajuntament de Barcelona (fotografia: Adiva Koenigsberg).

Elsa Artadi (1976) presenta aquests dies les seves propostes per a la ciutat de Barcelona. La regidora i cap de llista de Junts per Catalunya va fer una conferència en què va donar molt de pes a la seguretat i la revolució verda, a banda de reivindicar el feminisme. En aquesta entrevista, feta ahir dins la casa de la ciutat, Elsa Artadi desgrana la seva visió i es presenta com a alternativa al consistori actual de comuns i socialistes amb vista a les eleccions del 2023.

Hi ha una xifra que fa por. La dels barcelonins que diuen que se’n voldrien anar de la ciutat. Recordem-la. Baròmetre d’abans de l’estiu fet per l’ajuntament.
—Una tercera part. És dramàtic. No havia passat mai. La gent volia venir-hi a viure, a Barcelona. Hi havia cua! I ara, que una tercera part se’n vulgui anar és devastador i digne de dimissió de qui hi ha al capdavant. Això ens diu que un 30% pensa: “Ho fas tan fatal que directament me’n vaig, abandono. Abandono perquè destruïu la ciutat. No veig solució al desastre que feu.”

Potser no és culpa d’Ada Colau, sinó de la covid.
—No havíem tingut mai una xifra tan alta. I aquesta xifra va acompanyada d’unes altres. Valoració de la gestió municipal, que es veu com el segon element de preocupació. No havia estat mai ni a la desena posició. I moltes de les dades que preocupen tenen a veure amb la gestió (seguretat, mobilitat). Hi ha un descontentament generalitzat, contrari a la manera com es fan les coses, capitanejades pels comuns i amb els socialistes al costat, com si no hi fossin –perquè l’ajuntament funcionaria igual amb Collboni o sense–, i amb ERC que els dóna suport.

—Fa poc vau fer una conferència per explicar la vostra visió de la ciutat, i vau donar pes a la seguretat.
—Sembla mentida que aquest govern que tenim, que es fa dir progressista i d’esquerres, no hagi prioritzat la seguretat, que és la primera política de l’estat del benestar. Política que dóna llibertats a la ciutadania, a les dones per a anar pel carrer, al col·lectiu LGBT per a expressar-se sense por. És desesperant que una eina fonamental per a la cohesió social l’hagin abandonada. D’aquí a un any un de cada tres barcelonins haurà estat víctima d’un delicte (la sèrie històrica comença el 1983, i no havíem tingut mai aquestes dades). En seguretat estem pitjor que a la Barcelona pre-olímpica. I això és cultiu per a la ultradreta, i per a la degradació de barris més fràgils, com el Raval. La ultradreta s’alimenta d’això. Vigilem perquè tenim una situació molt complexa.

—Voleu més agents de la Guàrdia Urbana?
—Més agents, perquè ara en tenim menys que el 1992. No s’han fet les promocions que tocaven, i s’han fet jubilacions anticipades sense compensar. Falten efectius. I falta feminitzar els cossos. És important. Pels delictes contra les dones i violència masclista, però també perquè la gent se senti més representada al cos. Vull un cos de la Guàrdia Urbana racialitzat i amb dones. Com és el carrer, com és la gent de Barcelona. Ha de ser un reflex de la societat.

Elsa Artadi és feminista?
—Absolutament. De fa molts anys.

Una feminista de dretes?
—Això no crec que existeixi.

A partir del feminisme, com veieu Ada Colau?
—Doncs que en algunes coses ha anat bé.  Quan em demanen què és allò que trobo millor d’Ada Colau, responc que haver trencat el sostre de vidre. I què trobo pitjor, tota la resta. Però és important haver tingut una dona al capdavant. Sóc la primera a reconèixer que és molt important que hagi trencat el sostre de vidre. El però és que ens agradaria que es fes més feina dirigida a les entitats. No han tingut la porta tan oberta com caldria. I això és important.

A la conferència també vau parlar de revolució verda.
—Volia explicar que hi ha alternativa als discursos propagandístics. No podem quedar-nos amb la crítica. Poden anar de bracet de la sostenibilitat, creixement econòmic, i ocupació de qualitat. No són elements contradictoris. Hi ha un element que és clau i és l’energètic. I és un gran fracàs. Només l’1% de l’energia que consumim és neta i produïda dins la ciutat. I la neta que ens ve de fora tampoc no és gaire, però és més. Barcelona és un gran consumidor de recursos i ha de tendir a ser una ciutat autosuficient.

Com es fa?
—Un exemple que no ho solucionarà tot. Les teulades. 8 milions de metres quadrats de teulada òptima per a la fotovoltaica. 3.000 hores de sol l’any a Barcelona. I les tenim nues. Tampoc no tenim terrats verds, fonamental per a destruir l’illa de calor que genera la ciutat. Faríem una feinada amb les teulades, però no tota. Una altra via és la rehabilitació. Es perd molta energia amb els edificis antics que tenim. Cal continuar en la línia eòlica, tot i que Barcelona no té gaire vent. El camí per a trencar els oligopolis és la producció d’energia renovable.

Carregadors elèctrics per als cotxes, han de ser públics i gratuïts?
—Com ho tenim ara és una bestiesa. En tenim molt pocs, i cars. Els experts ens diuen que una de les principals barreres que tenim per al cotxe elèctric són els carregadors. Només el 2% dels cotxes nous són elèctrics al 100%. Volem respirar un aire més net a Barcelona. Fins ara l’alternativa ha estat tallar carrers. I, dit per tinents d’alcalde, això havia de fer que els cotxes “s’evaporessin”. I no. Els cotxes agafen el carrer del costat, més dens, i amb més pol·lució. Per això aquestes mesures, o la zona de baixa emissió, no han fet baixar la contaminació. És tan alta, o més, que abans. Calen solucions.

Carregadors públics i gratuïts? No m’ha quedat clar.
—Tot allò que sigui facilitar l’electrificació és cap on hem d’anar. Cap aquí.

Creuers, us els trauríeu de sobre?
—Hem d’electrificar el port. La contaminació ve perquè encara no s’ha fet. Els creuers contaminen perquè quan vénen no són endollats a la xarxa. És una aberració. I la titularitat del port és de l’estat. Un port que tampoc no té la sortida amb tren que hauria de tenir. I després ja podem tenir un segon debat de quins i quants creuers volem tenir, quina congestió generen en turisme, com ho aprofitem. Però el 2021 ja tenim molts dels elements que contaminen l’aire que són resolubles. Com un port ben electrificat.

Pressupost de Barcelona, s’acaba de presentar. 3.400 milions d’euros. Dels quals 2.500 milions són despesa corrent de l’ajuntament. Això es pot fer baixar? O és demagògia preguntar-s’ho?
—D’aquests diners molts són diners que van a parar a entitats i que donen serveis a través de tercers. Molta part és consum, sous a policia, funcionaris, lloguers d’edificis. Tanmateix, la inversió que hi ha és alta. Hem d’anar cap a ajuts a molts sectors que han patit, començant pel cultural. Ara has de fer que tot allò que era viable abans de la pandèmia ho continuï essent. I costa.

Junts l’any passat va dir que sí al pressupost d’Ada Colau. El 2021 ha dit que no. I el 2022?
—D’aquí a deu dies ens reunirem. I no hem vist encara el pressupost al detall. Tenim incompliments constants d’exercicis anteriors. I ara no som partidaris de gastar 600 milions a destruir l’Eixample quan tenim projectes d’inversió pendents, com ara la cobertura de la ronda de Dalt. No estem d’acord amb el pressupost ni amb prioritats d’aquest ajuntament. L’àmbit energètic està abandonat. Sobre la Guàrdia Urbana, no es complirà la promesa de noves promocions. Quant al suport al comerç i els teixits productius no hi estem d’acord. Demanàvem una campanya de suport al comerç local, com han fet més municipis –i no del meu partit–, com ara Sabadell o Reus. Aquí no es fa. No compartim gaire l’orientació que té l’ajuntament, no. Hem tingut victòries? Sí.

Quines?
—A l’oposició hem tingut victòries; per exemple, en el cas de la neteja. I sembla que faran un pla de neteja. Parlen de 350 punts, però no els han publicat. Veurem què fan. I això mateix amb el porta a porta. Veurem si el deixaran, i no faran res, o optaran pel que nosaltres demanem des del principi: el contenidor intel·ligent, una via que té molt recorregut. Un contenidor que va amb targeta, o mòbil, i t’identifica. I veu la quantitat de paper, residus orgànics i, sobretot, de resta que fem.

No teniu por del control social que pot implicar?
—Que et diu la Comissió Europea? Prou de pensar si sabrem fer-ho bé o no. Hem de generar menys residus. I no fer-ho com aquí, que et cobren, via rebut de l’aigua, una taxa de residus. Una taxa per a tothom igual, tant si embrutes com si no. El que s’ha de fer és que pagui qui contamini. I qui contamini menys, premiar-lo i que pagui menys. Hem de crear incentius i premis. Canvi de comportament.

Ara es debaten les ordenances fiscals. Es vol eliminar la bonificació a les terrasses.
—És una mica trampa. Van posar la bonificació, cert, però és que abans de la covid havien apujat d’un 300% les taxes de terrasses. Nosaltres hem estat sempre a favor de moderar la taxa de terrasses. Ha d’existir, però no vam estar d’acord amb la pujada que es va fer.

Per als lloguers, voleu construir pisos o controlar els preus?
—S’ha de poder fer tot. Necessitem parc de pisos de lloguer. Hem de tenir lloguer social amb parc públic d’habitatge. Però també lloguer assequible, que ha de ser un entremig dels preus de mercat i el lloguer social. Hi ha fórmules de cessió de sòl públic amb construcció del privat. Hem de col·laborar-hi tots, habitatge inclòs. Perquè el 30% d’habitatge de protecció oficial, que vam donar-hi suport per veure si funcionava, no ha funcionat.

No m’ha quedat clar si esteu a favor del control de preu de lloguer?
—Hem de continuar mirant i experimentant. L’índex de preu de referència ha estat útil, els lloguers amb contractes més a mitjà termini són útils. Però hem de mirar que no ens passi una cosa: continuar eliminant pisos de lloguer i alimentar la compra-venda. Tenim massa poc parc de lloguer, a Barcelona, i en general a Catalunya.

Elsa Artadi a favor de la revolució verda, el cotxe elèctric, això de regular el lloguer s’ha de mirar, la feminització de la Guàrdia Urbana… On és la diferència amb ERC?
—En tot! ERC dóna suport en tot a aquest govern. I no ho dic jo. Ho admet Maragall quan diu que el seu soci natural és Ada Colau. I ho veiem quan s’acorden les coses.

Us hi sentiu còmoda, amb l’etiqueta de centre-esquerra?
—Comodíssima.

—Més que de centre-dreta?
—Jo em sento absolutament progressista. Crec que el progressisme no és allò que passa en aquest ajuntament, sinó que és portar plegats el creixement econòmic i la sostenibilitat. Introduir una revolució ecològica i digital sobre la ciutat que tenim construïda. Quan denunciem el preu de l’energia o la inseguretat ho fem perquè ataca directament la igualtat d’oportunitat de les persones. O dels negocis. La igualtat d’oportunitats de la pime i la gran empresa no existeix. I l’hem de defensar. La igualtat d’oportunitats no existeix i l’hem de fer possible.

Amb qui us veieu governant? Els independentistes tenen majoria, i es posen d’acord, o res?
—El nostre objectiu és guanyar les eleccions del 2023 a Barcelona. Quedar primers. Guanyar. I a partir d’aquí treballarem. Però especular ara, no. Anem a totes. Sabem que hi ha un descontentament molt generalitzat, i en tots els àmbits (cultura, comerç, restauració, esports). Volem capitalitzar-ho, però donant alternativa. A Barcelona ens hem de tornar a sentir orgullosos. I llançar un missatge d’il·lusió, de pensar en gran. És possible. Aquesta és la tragèdia: podent ser una ciutat fantàstica, i crear oportunitats per a tothom, a Barcelona no es fa. Barcelona ha de voler exercir de capital, cosa que ara no fa. L’alcaldessa es passa molt més temps a Madrid que a qualsevol dels municipis catalans. Si hagués voltat més per Catalunya hauria notat més les coses que passen arreu del país. I veuria que molts municipis li passen la mà per la cara a l’hora de trobar solucions. Barcelona no exerceix ni de capital metropolitana ni del país.

—Junts per Catalunya és darrere la Plataforma Barcelona és imparable que convoca manifestacions de rebuig a Colau
—No, i en tot cas seria ridícul. Junts a Barcelona dóna la cara sempre i no li cal amagar-se rere plataformes ni instrumentalitzar associacions; com sí que fan altres, per cert. Sobre qui hi ha al darrere ens remetem al que ells mateixos diuen: desenes d’entitats, crec.

—Us adheriu a la convocatòria?
—No. Malgrat compartir el malestar general i la denúncia d’un Ajuntament sense projecte, “Barcelona és Imparable” s’adreça a entitats i associacions, i per tant són coses diferents. Junts és el partit polític que lidera l’oposició a Ada Colau.

Voleu afegir alguna cosa que no hagi demanat o subratllar una idea ja expressada?
—A Barcelona l’única alternativa som nosaltres. L’única alternativa a tot això que passa som nosaltres. L’única alternativa real és Elsa Artadi 2023. La cap de l’oposició real amb propostes reals, positives i rigoroses. El cost d’aquesta degradació és enorme. S’haurà de desfer, tot això. I per això ho veig clar i em presento i tiro endavant. Jo sí que ho veig clar. Mentrestant tothom especula si seran candidats o buscaran relleus. Jo tota aquesta indecisió no la tinc. El meu convenciment hi és, les meves ganes hi són. No tinc por d’encarar el repte, que és enorme, perquè s’ha de desfer tot el desastre que hi ha ara mateix. Jo vull ser alcaldessa d’aquesta ciutat i la vull tirar endavant.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.