Aquest Sant Jordi el llibre sobre sucs verds de Carla Zaplana va tornar a ser entre els més venuts de no-ficció. No és pas cap novetat, ja fa més d’un any que s’ha instal·lat en aquestes llistes. Carla Zaplana es defineix com una ‘coach’ de la vida saludable. Assegura que el causant del sobrepès no és únicament el menjar i recorda que per viure millor és molt important de ser feliç. No passeu per alt els consells d’aquesta jove, que se’n va anar als Estats Units a conquerir el món de la nutrició.

—Us definiu com una ‘coach’ de la vida saludable. Quina diferència hi ha amb una nutricionista?
—Els nutricionistes tracten simplement de l’alimentació. En canvi, els ‘coaches’ tenim una feina d’acompanyament. Fem de guia de més coses, a part de la nutrició. Tractem els hàbits per aconseguir un estil de vida saludable. Agafem la persona de la mà i l’acompanyem en tot el procés. Un punt de suport que els nutricionistes convencionals no fan.

—No tot és el menjar, llavors…
—A algú que té ansietat a la feina, pots dir-li que mengi enciam per aprimar-se però el seu problema és un altre. No és que tingui sobrepès perquè sí, sinó que l’ansietat li causa malestar o tristesa, que intenta resoldre amb dosis d’amor o dolçor en forma de galetes.

—A part l’alimentació, què més hem de tenir en compte?
—Sobretot dedicar temps a un mateix, dormir les hores necessàries i descansar bé. També és molt important de trobar un bon ambient a la feina perquè hi passem moltes hores i, si no l’hi trobem, podem perdre moltes energies i això ens pot deteriorar molt la salut.

—El vostre primer llibre, ‘Els sucs verds‘, fa seixanta-quatre setmanes que és entre els més venuts. Que són, exactament, aquests sucs?
—Són uns sucs fets de vegetals. Sempre tenen una base d’un vegetal una mica més líquid, com ara l’api, el fonoll o el cogombre, acompanyat d’una fulla verda, que és l’aliment clau, com l’enciam, espinacs o bledes. Com més verd, més alt contingut de clorofil·la, que és un fitoaliment amb uns efectes molt antioxidants, que ens ajuden a mantenir les cèl·lules en molt bon estat i no deixar que es deteriorin. Per tant, els sucs verds són una dieta molt saludable que aporta molts beneficis a la nostra salut.

—Com ara quin?
—Són una bomba explosiva de vitamines i minerals. És com prendre cinc o sis racions de fruita i verdura, que és la quantitat que els experts recomanen de menjar cada dia. I tot això només amb un suc que no exclou que després mengem l’amanida a migdia o una fruita per berenar. Un suc verd s’ha d’entendre com una menja de més a més. Això sí, és una bona solució per a aquells a qui els costa menjar certs vegetals. En definitiva, ens aporta micronutrició d’una manera fàcil, ràpida i deliciosa.

—Però què notarem?
—Ens ajudarà a alcalinitzar l’organisme i regular el trànsit intertestinal. És un bon sistema antiedat, que prevé l’envelliment de les cèl·lules. Ara que es busca tant l’aparença i estar guapo, el que es veu des de fora és un reflex de què passa a dins. Una persona fumadora acaba deteriorant el seu organisme per dintre i això fa que li surtin arrugues, per exemple. El benestar del cos es tradueix possiblement en un retard de les arrugues o en el fet que es vegi la pell més bella.

—Tothom pot fer sucs verds a casa?
—He vist i sentit mil i una maneres de fer-ne. Sobretot es fan servir les liquadores. Però el que agafa més força és l’extractor de premsatge en fred, que premsa aquestes fruites i vegetals i n’extreu el suc. Ho fa a poc a poc, de manera que no puja la temperatura i el suc no s’oxida. Així les vitamines i els minerals es conserven més temps. Es pot guardar durant dos o tres dies a la nevera i encara conserva les propietats. Per contra, amb una liquadora convencional, s’acaben perdent moltes vitamines i s’ha de beure de seguida.

—Quina és la millor hora per a prendre-se’l?
—Al matí, precisament perquè és una injecció d’energia i ja ens assegurem que aportem aquesta dosi de vitamines el cos des de primera hora. Però sempre val més prendre-se’l a la tarda que no pas no prendre-se’l. Això sí, a la tarda s’ha d’anar reduint la quantitat de fruita que es fa servir, sobretot si després del suc no tenim previst de fer esport. El sucre que conté la fruita, encara que sigui natural, no deixa de ser sucre, que fem servir bàsicament per produir energia. I si no el fem servir, el nostre cos l’acaba transformant en greix.

—Hi ha gent que diu que la primera vegada que va tastar un suc verd no li va agradar. Què recomanaríeu, als qui comencen?
—Que la primera vegada que ens fem un suc verd triem ingredients que ens vinguin de gust de manera separada. No cal posar-hi api si de normal no ens agrada, perquè segur que el trobarem desagradable. Això sí, recomano d’anar incorporant de mica en mica vegetals que no siguin els que més ens agraden i així ens anirem acostumant a aquests nous gustos. Jo no podia ni ensumar l’api, abans de començar la dieta, i ara mateix me’l menjo com els nens petits es mengen bastonets de pa.

—El vostre llibre de receptes dels sucs verds ha estat un èxit. Creieu que cada vegada hi ha més consciencia de la importància d’una vida saludable?
—Sí, i per a mi és un orgull. És el meu primer llibre i estic molt contenta que se n’hagin venut tants exemplars. L’acollida que ha tingut m’ha fet molta il·lusió, però m’agrada sobretot perquè això vol dir que la societat cada vegada és més conscient de la importància d’una vida saludable. Ens anem obrint a aquesta medicina preventiva i és molt important.

—És una moda…
—Sempre dic que els sucs verds han vingut per quedar-se. Jo fa més de cinc anys que vaig començar a prendre’n i no tinc cap intenció de deixar-ho estar. Si una cosa funciona, la gent en vol més.

—Llavors els sucs verds són la solució de tots els mals?
—Els sucs ens ajudaran, però no són la panacea. Es tracta de seguir un estil de vida que va més enllà dels sucs. Ara, ens poden ajudar a fer aquest canvi d’alimentació.

—Ara heu fet ‘Superfoods’
—Sí, són uns aliments amb un alt nivell nutricional, seguint la mateixa tònica que els sucs verds. Amb molt poca quantitat, ens aporten moltes vitamines i minerals.

—Moltes vegades els associem amb aliments exòtics…
—Aquí també en tenim moltíssims: ortigues, bolets, fruita silvestre, l’aigua de mar, el pol·len d’abella, els brots, les fulles verdes… Tot això són superaliments. L’única cosa és que de vegades no en som conscients i no en consumim prou.

—Però a la dieta mediterrània normalment no els fem servir…
—L’única cosa que queda de la dieta mediterrània és que som a prop del mar Mediterrani. Cada vegada tenim una alimentació més convencional. Fem servir maneres de cuinar que no ens són tan pròpies i hi incorporem aliments que vénen de fora. Consumim molts productes d’origen animal. En canvi, en una dieta mediterrània se’n menjava més esporàdicament i en quantitats reduïdes, sempre amb acompanyament de vegetals o llegums. Tot això es va perdent. El pol·len d’abella i les llavors de lli són productes d’aquí que s’han deixat de fer servir i que ara tornen a la nostra alimentació. Hi ha qui diu que es posen de moda, però en realitat es van recuperant aliments de casa nostra.

—Llavors la dieta mediterrània no és tan saludable com ens pensem?
—Ben seguida, és molt saludable. És una manera d’alimentar-se molt rica de productes vegetals i de productes d’origen animal de qualitat. El problema és que no es pensava en aquest consum de carn tan industrial i abusiu que fem actualment.

—Per tant, si volem recuperar la dieta mediterrània, no hauríem de consumir tants productes d’origen animal?
—Exacte, i més vegetals a tots els àpats. Menjar més productes que ens portin proteïnes, però d’origen vegetal, com ara llegums, cereals integrals sencers, fruita seca, llavors, algues o bolets.

—No consumir productes animals es fa per convicció o perquè realment és molt més saludable?
—Hi ha molts estudis que demostren que reduir el consum de productes d’origen animal és molt beneficiós en l’àmbit càrdio-vascular i de les articulacions. I per a l’estat general de salut, perquè regula el sobrepès, la diabetis, el colesterol i la pressió. Manté un equilibri de l’organisme més estabilitzat. Sabent-ne els beneficis, vaig decidir de tirar-ho endavant i realment ho he notat: d’ençà que menjo evitant els productes d’origen animal i ingredients com ara el gluten, em sento amb molta més energia i lleugera. Ara, no funcionarà a tothom, no hi ha cap dieta miraculosa, n’hi ha tantes com persones. Allò que per a mi pot ser la millor manera d’alimentar-me per a un altre pot ser perjudicial. Cal provar-ho i analitzar com reacciona el nostre cos. Si ens sentim millor, endavant. Si no, provem una altra opció.

—Llavors s’ha de ser molt estricte a l’hora de menjar?
—Al contrari, s’ha de ser molt flexible. Per menjar bé cal no obsessionar-se. Hem de satisfer els nostres capricis, que també ens alimenten. Si ens ve de gust alguna cosa fora de la nostra alimentació habitual, endavant: demà ja farem bondat. No ho prohibim, perquè això crearà una ansietat que serà més contraproduent que no que pas menjar-nos una presa de xocolata. En la mateixa línia, si anem a Tailàndia i ens serveixen una sopa de fideus vegetals amb una base de brou de peix, ens la menjarem sense cap dificultat. O si anem a casa d’uns amics i ens preparen una truita de patates, en menjarem un trosset. És important de ser flexible perquè gaudir d’aquella estona i aquell sopar és allò que ens farà feliços, que ens acabarà aportant molta salut.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.