Els serveis d’intel·ligència de Bèlgica i Espanya van congelar relacions durant dues setmanes l’abril del 2018 arran de l’escàndol de les balises sota el cotxe del president Carles Puigdemont, segons que es desprèn de l’informe del comitè R del parlament belga, encarregat de controlar l’activitat dels serveis secrets, i del qual ha tingut coneixement l’ACN a través de fonts properes. En una reunió el 28 de març, un mes i mig després de la localització de les balises, els serveis belgues van avisar al seu enllaç espanyol que fer operacions al seu país sense autorització podia ‘perjudicar greument’ les seves relacions. A mitjans d’abril, després d’un correu electrònic, es van congelar les relacions, que no es van normalitzar fins a finals de mes, el 26 i 27 d’abril, en el marc d’una reunió internacional. L’estat espanyol, segons que han indicat fonts properes a l’informe, mai no ha admès a Bèlgica ser el responsable de la col·locació de les balises.

De fet, en ser preguntats sobre els resultats de les investigacions de les balises, els espanyols no van admetre cap implicació dels seus serveis secrets, tot i les sospites del servei de seguretat belga, el VSSE, segons ha pogut saber l’ACN. Les fonts coneixedores del contingut de l’informe del comitè R apunten que els serveis d’intel·ligència espanyols advertien que no valia la pena malmetre les relacions per ‘eventuals activitats’ que no reconeixen. També se suggeria com a resposta oficial a les diverses preguntes parlamentàries sobre el tema deixar clar que no hi havia hagut operacions estrangeres en sòl belga.

Com ja van publicar diversos mitjans flamencs, el parlament belga va retreure a les seves forces d’intel·ligència que no fessin un control més exhaustiu de les activitats espanyoles al seu país. De fet, un cop va descobrir-se el cas de les balises, van justificar no haver fet aquest control de les activitats espanyoles contra Puigdemont perquè no es tractava d’operacions contra Bèlgica -tot i que la llei, des del 2016, els dóna les competències per fer-ho. Segons es desprèn de l’informe, i han comentat fonts properes al text a l’ACN, l’espionatge contra Puigdemont va agafar per sorpresa els serveis belgues, que no tenien cap petició de col·laboració dels seus homòlegs espanyols per actuar en el seu territori en aquesta línia. Més que d’activitats d’espies, es podria tractar de tasques de policies o personal deslligat de l’estructura oficial, segons altres fonts.

De fet, fins llavors, segons admetien en l’informe, els serveis espanyols i belgues havien col·laborat sense problemes. A finals d’octubre del 2017, per exemple, Espanya va demanar als serveis belgues del VSSE informació sobre la localització de Puigdemont, i la va obtenir. Els serveis belgues també van respondre a una petició de la Guàrdia Civil sobre si Puigdemont havia agafat o no un avió cap a Copenhaguen a finals de gener. Per això a Bèlgica va créixer el malestar en descobrir-se les balises. Els serveis de seguretat belgues van reunir-se per tractar la qüestió immediatament després de la denúncia de Carles Puigdemont, i també va haver-hi trobades entre la fiscalia belga, la de Brabant-Való (la zona on resideix) i els serveis secrets.

Retrets entre belgues i espanyols

Després d’aquests primers contactes interns, i d’altres amb espanyols durant la setmana del 19 de març, espanyols i belgues es van reunir el 28 d’aquell mateix mes, pocs dies després de la detenció de Puigdemont a Alemanya, i el responsable de relacions internacionals del VSSE va advertir a l’enllaç espanyol que operar al seu país sense permís podia ‘perjudicar greument les relacions bilaterals’. L’ambaixada belga a Madrid va enviar a mitjans d’abril un correu electrònic a les principals autoritats del seu país, dient que, a ulls espanyols, la presència de Puigdemont a Bèlgica era una ‘excepció dins de l’excel·lent col·laboració bilateral’. La comunicació explicava què provocava una situació incòmoda.

Com a conseqüència d’aquest correu, i després del que es va percebre com a ‘greus crítiques’ contra els serveis de seguretat de l’estat belga, el VSSE va decidir congelar temporalment la col·laboració amb els serveis secrets espanyols. Just després, l’organisme va expressar el seu malestar durant una trobada internacional amb altres serveis d’intel·ligència, on també participaven belgues i espanyols. El CNI sempre va negar a Bèlgica ser el responsable de l’operació, segons expliquen fonts coneixedores de l’informe del comitè R a l’ACN. Després d’una nova reunió el 26 i 27 d’abril en el marc d’una trobada internacional, que es podria tractar de la cimera de l’OTAN que es va celebrar en aquelles dates a Brussel·les, les relacions es van reprendre.

Espanya al·lega ‘secrets oficials’

Les investigacions belgues apunten a un espionatge espanyol, però els diversos elements descoberts obren la porta al fet que no es tracti, de fet, d’una operació oficial, segons fonts consultades. Des de la policia consideren demostrat que les balises, ‘de material d’alta qualitat’, van ser col·locades per ‘professionals entrenats’ però diuen que podrien haver treballat, alhora, amb altres socis ‘amateurs’. L’estat espanyol mai no ha admès oficialment la participació en l’espionatge a Puigdemont. Però en diverses preguntes parlamentàries presentades pel senador de Bildu Jon Inarritu, tampoc l’ha negat explícitament. En aquest sentit, el govern espanyol s’escuda en què ‘totes les activitats d’investigació policial especialitzada que requereixen l’ús de mitjans tecnològics avançats’ estan emparades per la llei ‘de secrets oficials’.

El govern espanyol també indica, pel que fa a preguntes sobre col·laboració amb Bèlgica en les investigacions, que ‘compleix amb els seus compromisos internacionals i comunitaris en matèria de cooperació policial’. Però en una de les respostes, hi ha un comentari on l’executiu socialista es distancia de l’anterior, liderat pel PP: ‘El govern actual no assumeix les actuacions del govern anterior’, diu, en respondre a preguntes sobre l’eventual participació de ‘funcionaris espanyols’ en la col·locació dels dispositius d’espionatge.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb