02.07.2016 - 00:00
|
Actualització: 08.07.2016 - 10:55
La llibreria Documenta va obrir les portes l’any 1975 disposada a ser una llibreria diferent, especialitzada en literatura, art i ciències humanes. Els llibres haurien de ser en català, castellà, anglès i francès. La qualitat havia de primar sobre altres criteris.Han passat 36 anys i segueixen mantenint el projecte i la línia que els va il·lusionar: encara hi ha molt camí a fer en defensa dels bons llibres d’art, història, antropologia, filosofia, literatura, etc. Des del 1980 convoquen el Premi Documenta, actualment en col·laboració amb L’Altre Editorial, destinat a autors joves, menors de 35 anys.
Ficció
- Manual per a dones de fer feines. Lucia Berlin. (L’Altre)
- Jambalaia. Albert Forns. (Anagrama)
- Estàtues sense cap. Manuel Forcano. (Proa)
- El llibre dels Baltimore. Joël Dicker. (La Campana)
- Germà de gel. Alicia Kopf. (L’Altre)
- El soroll del temps. Julian Barnes. (Angle)
- Poesia lírica grega. (Elageminada)
- Una fuig l’altre es queda. Elena Ferrante. (La Campana)
- Un abril prodigiós. Elizabeth von Arnim. (Viena)
- Alta fidelitat. Nick Hornby. (Anagrama)
No Ficció
- Amb uns altres ulls. Betsabé Garcia. (Roca Libros)
- Poesia contracultura Barcelona. David Castillo i Marc Valls. (Ajuntament de Barcelona)
- Set lliçons breus de física. Carlo Rovelli. (Anagrama)
- La voluntat de comprendre. Xavier Antich. (Arcàdia)
- Femení i singulars. Victòria Palma. (Huygens)
- Gramàtica històrica de la llengua catalana. (Abadia de Montserrat)
- Educar millor. Carles Capdevila. (Arcàdia)
- L’individu transparent. Xavier Duran. (Pages)
- Els nois de zinc. Svetlana Aleksiévitx. (Raig Verd)
- L’or blanc. Edmund de Waal. (Edicions 62)
Recomanació del llibreter
De tots aquests llibres jo trio el Germà de Gel, premi Documenta 2015 i premi llibreter 2016. Ja sé que no és una revelació a hores d’ara, però ens fa molta il·lusió que aquell llibre que varem llegir com a membres del Jurat del nostre premi ara fa quasi un any hagi confirmat el que varem veure aleshores: un llibre diferent, allunyat de la narrativa convencional no per jocs de llengua sinó per l’alternança d’una narrativa que es podria qualificar d’autoficció amb la continua obsessió pels exploradors de l’àrtic i l’antàrtic. Que això surti de l’escriptura d’una persona jove, desconeguda dins el món literari, reforça la figura del premi Documenta. I el llibre s’ho val.
Eric del Arco