Els llibres més venuts de la setmana (Llibreria Tres i Quatre)

  • Del 4 de juliol al 10 de juliol, a la Llibreria Tres i Quatre (Ciutat de València)

VilaWeb
Marta Puigdueta
16.07.2016 - 02:00
Actualització: 20.07.2016 - 11:14

La Llibreria Tres i Quatre es va fundar l’any 1968 i des d’aleshores s’ha convertit en un dels pols culturals i cívics de la ciutat. Para especial atenció a visualitzar els llibres en català i a mantenir un fons ampli d’essencials, tant de literatura com d’història, ciència o pensament. I de clàssics i de música.  Tres i Quatre es transforma i creix amb els lectors.

Carrer de Sant Ferran, 12 Ciutat de València

Ficció

ficció 3 i4 tallat

  1. Manual per a dones de fer feines. Lucia Berlin. (L’Altra Editorial)
  2. València sic transit. Francesc Bayarry. (Austrohongaresa de Vapors)
  3. Tota la veritat. Núria Cadenes. (La Magrana)
  4. La sega. Martí Domínguez. (Proa)
  5. La passejadora de gossos. Francesc Bodí. (Bromera)
  6. Rotterdam, provisionalment. Octavi Monsonís. (Pruna Llibres)
  7. Gegants de gel. Joan Benesiu. (Periscopi)
  8. Vampira. Gemma Pasqual. (Jollibre)
  9. L’amor fora de mapa. Roc Casagran. (Sembra)
  10. El llibre de meravelles. Vicent Andrés Estellés. (Tres i Quatre)

 

No ficció

3 i 4 no ficció tallat bé

  1. Pep Gimeno “Botifarra”, el cant de la terra. Joan Olivares i Josep Vicent Frechina. (Bromera)
  2. La desfeta del sistema financer valencià. Juan Ramon Sanchis. (Vincle)
  3. Els valencians, des de quan són valencians?. Vicent Baydal. (Afers)
  4. Valencians sense ADN. Ferran Garcia-Oliver. (Tres i Quatre)
  5. La ignomínia de l’oblit. Carles Senso i Ximo Vidal. (PUV)
  6. La voluntat de comprendre. Xavier Antich. (Arcàdia)
  7. Una nova via per a l’empresa valenciana. Maties Seguí. (Afers)
  8. Amb uns altres ulls. Betsabé Garcia. (Roca)
  9. La pintura catalana. Alexandre Cirici Pellicer. (Quaderns Crema)
  10. La cuina de la Safor. Chelo Peiró. (Drassana)

 

Recomanació de les llibreteres

Manual per a dones de fer feines. Lucia Berlin.

Bestial. Encara no ens n’hem recuperat. És un llibre cru, dur, tendre. Bestial, sí. I molt molt ben escrit. Tant si hi relata l’acte simple de dur la roba a la bugaderia com si hi descriu una sala d’avortaments clandestins, Lucia Berlin fa, de l’autobiografia, pura literatura. I de la bona. Ara ens preguntem com és que no en sabíem res fins ara, d’aquesta senyora escriptora, però a fe que provarem de posar-hi remei.

Eva Gisbert i Núria Cadenes

3

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any