Dos dels principals responsables dels serveis jurídics del parlament han explicat avui que van elaborar un breu informe jurídic sobre les possibles conseqüències d’aprovar les conclusions de la comissió del procés constituent per pròpia iniciativa, sense que cap diputat ni grup els ho demanés i sense avisar a la presidenta del parlament, Carme Forcadell. De fet, el breu informe es va llegir al ple de la cambra just abans de la votació del 27 de juliol, però també han reconegut que l’informe no tenia cap dictamen que indiqués si la votació incomplia o no el mandat del Tribunal Constitucional espanyol.

Pere Sol, que va dimitir de secretari general setmanes després, i Antoni Bayona, lletrat major de la mesa, han declarat com a testimonis davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la causa oberta contra Forcadell per desobediència i prevaricació. D’altra banda, en la providència del Tribunal Superior de Justícia, demana al Parlament de Catalunya diversa documentació, com l’informe jurídic del dia 15 de desembre del 2015 a la Cambra al que es refereix l’Acta de la Junta de Portaveus del 20 de juliol, quan va prendre nota de les conclusions de la comissió del Procés Constituent tot i que no les va incloure en el ple del 27 de juliol; la notificació de la interlocutòria del 19 de juliol del 2016 remesa pel TC que demanava impedir la creació de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent i l’ordre del dia del ple del 26 de juliol.

La reconstrucció dels fets
La Fiscalia Superior de Catalunya es va querellar contra Forcadell per permetre la votació de les conclusions de la Comissió d’estudi del Procés Constituent el passat 27 de juliol, tot i que el Tribunal Constitucional (TC) l’havia advertit que no ho podia fer. La declaració d’inici del procés aprovada el 9 de novembre del 2015 va ser anul·lada pel TC el 2 de desembre, que ja advertia aleshores que no es podia desenvolupar cap acció parlamentària o administrativa derivada d’aquella declaració.

El 20 de gener d’aquest any es va aprovar la creació de les comissions parlamentàries, entre les quals figurava la comissió d’estudi del Procés Constituent. L’Advocacia de l’Estat va presentar davant del TC el que s’anomena incident d’execució de sentència, en considerar que la creació de la comissió infringia la sentència que havia anul·lat la declaració del novembre. No va ser fins el 19 de juliol que el TC va respondre, l’endemà que la comissió aprovés les seves conclusions, i va dictar una interlocutòria on estimava l’incident presentat i reiterava que la cambra no podia aprovar conclusions que vulneressin el marc constitucional espanyol, advertint als càrrecs públics i especialment als membres de la Mesa del Parlament de la seva responsabilitat si ho permetien.

El 20 de juliol la Mesa del Parlament es va donar per assabentada de les conclusions i no va incloure la seva votació en el següent ple. Segons la fiscalia, Forcadell va demanar un informe als serveis jurídics de la cambra, cosa que la presidenta nega. En el ple del 27 de juliol, els portaveus parlamentaris de JxSí i la CUP, Jordi Turull i Anna Gabriel respectivament, van demanar una alteració de l’ordre del dia per permetre la seva votació, cosa prevista en el Reglament. La discussió sobre si es podia fer la votació o no es va allargar gairebé una hora i mentrestant els serveis jurídics de la cambra van fer arribar a la Mesa del Parlament una nota jurídica d’una pàgina on reiteraven el recordatori del TC.

Fonts jurídiques han explicat que els dos lletrats han declarat al TSJC que van entrar la nota jurídica al Registre del Parlament una mitja hora abans del ple i sense que els ho demanés cap grup o diputat ni avisar a ningú més. En la nota, el secretari general en funcions i el lletrat major opinaven que els diputats havien de conèixer les ‘implicacions’ de la interlocutòria del TC, recordant-los, citant la mateixa interlocutòria, que ‘és a la mateixa cambra autonòmica a qui li correspon vetllar perquè la seva actuació es desenvolupi en el marc de la constitució’. En tot cas, no van dictaminar si la votació es podia fer o no i si incomplia la interlocutòria del TC.

Forcadell va advertir als diputats del que deien el TC i els serveis jurídics de la cambra, tres membres de la Mesa del Parlament es van oposar a la inclusió de la votació en el ple, i els grups de C’s i PP van marxar de l’hemicicle. Les conclusions es van aprovar amb els vots de JxSí i la CUP, CSQP s’hi va oposar i el PSC no va votar. El ministeri públic argumenta que la declaració del novembre del 2015, la creació de la comissió d’estudi al gener i l’aprovació de les seves conclusions al juliol formen una unitat natural d’acció per tirar endavant el procés sobiranista saltant-se els mecanismes legals de reforma que la mateixa constitució preveu.

El pròxim 16 de desembre declararà Forcadell com a investigada, i el 19 estan citats, també com a testimonis, el vicepresident segon de la Mesa, José María Espejo Saavedra (C’s), el secretari segon, David Pérez (PSC), i el secretari tercer, Joan Josep Nuet (CSQP).

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb