Demà es fa a Barcelona la Nit de la Memòria, per commemorar el quinzè aniversari de la fundació de la Comissió de la Dignitat. L’acte serà al restaurant Pomarada (passeig de Gràcia, 78) i servirà per a rememorar i retre homenatge als qui el 1936 van lluitar per tot Catalunya al costat del Departament de Cultura de la Generalitat –dirigit per Ventura Gassol– per salvar el patrimoni artístic i documental, amenaçat pels actes vandàlics que s’hi van viure.  És previst que hi assisteixi la presidenta del parlament i membre fundadora de la Comissió, Carme Forcadell.

Durant l’acte es lliuraran els Premis Dignitat 2016 in memoriam, en representació de totes les persones que van participar en aquella tasca, a Josep M. Gudiol i Ricart i Apel·les Fenosa i Florensa per la preservació del patrimoni artístic; i a Agustí Duran i Sanpere per la preservació del patrimoni documental i bibliogràfic.

També es farà el lliurament dels premis Dignitat 2016: al segon curs de l’Institut Bruguers de Gavà pel Programa Buschenwald, desenvolupat com a projecte de treball de la memòria i els efectes del feixisme entre els alumnes, dins la xarxa  d’alumnes contra el feixisme; i als fotògrafs Jordi Borràs, Lluís Brunet i Roser Vilallonga, tots tres coneguts pel seu compromís social i amb el país.

Des de l’any 2002
La Comissió de la Dignitat va néixer el juny de 2002 amb l’objectiu principal d’aconseguir que fos retornada als legítims propietaris la documentació confiscada per la dictadura franquista, formada per correspondència, llibres, cartells, fotografies i documentació administrativa diversa. La Comissió de la Dignitat va ser fundada per iniciativa de Toni Strubell que,  amb Josep Cruanyes, aplegaren moltes figures de la intel·lectualitat catalana, el suport de moltes institucions locals i un ampli i constant ressò popular.

La reclamació dels anomenats ‘Papers de Salamanca’, exigida públicament per la Comissió, comptà amb l’aval de personalitats com ara Noam Chomsky, Francesco Cossiga, Rigoberta Menchú, Danielle Mitterand, Adolfo Pérez Esquivel, Federico Mayor Zaragoza, Nawal el Saadawi i Mario Soares, que, juntament amb més de set-cents catedràtics i professors universitaris de tot el món, feren costat a la Comissió.

La victòria del PSOE en les eleccions de 2003 i la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero com a president del govern espanyol, amb el suport d’Esquerra Republicana de Catalunya, va obrir el camí cap a la satisfacció de les aspiracions de la Comissió. I el gener del 2006 retornà bona part dels documents, gairebé tots de la Generalitat de Catalunya, malgrat els intents de darrera hora de l’Ajuntament de Salamanca d’impedir-ho per la via judicial. Però el nomenament d’un nou ministre de Cultura del govern espanyol, César Antonio Molina, frustrà de nou la devolució completa del material. Des del 2014 la restitució dels documents que resten per trametre a Catalunya s’ha aturat, malgrat els advertiments que ha fet el relator de les Nacions Unides Pablo de Greiff a l’estat espanyol.

Més informació a VilaWeb sobre la Comissió de la Dignitat

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb