Els Estats Units desclassifiquen un miler de documents sobre la dictadura a l’Argentina

Hi ha correspondència entre Jimmy Carter i el dictador argentí, i informes sobre la violació continuada dels drets humans

VilaWeb
Júlia Tercero
09.08.2016 - 10:43
Actualització: 09.08.2016 - 12:43

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Ha sortit a la llum poc més d’un miler de documents desclassificats sobre la dictadura de Jorge Rafael Videla a l’Argentina, entre el 1976 i el 1983. Entre els documents hi ha uns quants informes sobre les tortures practicades als presos polítics sota el règim del dictador i correspondència entre Videla i l’ex-president nord-americà Jimmy Carter. Aquests documents confirmen l’atenta vigilància i la tàcita aprovació dels Estats Units sobre les dictadures a Sud-amèrica dels anys 70, durant l’Operació Còndor.

Entre la correspondència del president Carter i el dictador hi ha una carta de disculpa del primer per no haver pogut assistir al casament d’un dels fills del militar, i una altra en què Carter preguntava a Videla per alguns detinguts pels quals s’havia interessat.

Entre els documents més destacats hi ha el testimoni del diputat socialista i activista pels drets humans, Alfredo Bravo, que va ser segrestat el 1977. Alliberat el 1979, va denunciar que havia aguantat tortures com la del submarí: veure’s sotmès a intents repetits d’ofegament, amb aigua o amb una bossa, a més de l’ús de pistoles que emetien descàrregues elèctriques. Als documents també es parla de Jacobo Timerman, un periodista argentí reconegut que fou detingut i expulsat del país.

Aquests documents els va lliurar el secretari d’estat nord-americà John Kerry al president argentí Mauricio Macri el 4 d’agost passat. Però els documents no es van fer públics fins ahir, que van ser lliurats a la premsa i a organitzacions que lluitaven pels drets humans. Aquesta desclassificació tan sols és la primera d’una sèrie que continuarà els divuit mesos vinents, i respon a la promesa que va fer Barack Obama quan va visitar l’Argentina al març. Aquella visita, que va crear molta divisió al país, va ser el Dia de la Memòria per la Veritat i la Justícia, una data molt assenyalada al país d’ençà de la democràcia, en què es commemoraven els civils morts de l’última dictadura militar. Hi ha divergència en el nombre de desapareguts per la dictadura, però, en total, l’Associació Madres de la Plaza de Mayo estima que en van ser 30.000.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies