L’atemptat d’ahir contra la catedral copta del Caire ha tornat a posar d’actualitat la qüestió de les minories religioses al Llevant, sobretot la dels coptes a Egipte. Els coptes, que representen aproximadament un 10% de la població egípcia, es consideren la minoria religiosa més importat del Llevant i són també el grup cristià més important al Sudan i a Líbia. No se’n sap el nombre exacte, però sembla que n’hi ha uns vuit o nou milions.

Als Països Catalans només hi ha una petita comunitat de cent famílies cristianes coptes a Cervera, a la qual ha estat cedida l’església dels Dolors per al culte. Aquest vídeo mostra com és aquesta comunitat.

Els coptes són un grup cristià natiu d’Egipte, que s’identifica com la població més antiga del país. La paraula copte és la derivació del vocable àrab qubt (‘egipci’), que alhora prové del grec ekyptos. La seva llengua tradicional, la llengua copta, descendia directament de l’egipci demòtic parlat en l’època romana, però gairebé és extinta i majoritàriament restringida a l’ús litúrgic des del segle XVIII. Avui l’àrab n’és la llengua vehicular.

La majoria dels coptes s’adhereixen a l’Església Ortodoxa Copta d’Alexandria, amb algunes minories que es reparteixen entre l’Església Catòlica Copta i diverses esglésies protestants coptes. Com a minoria religiosa, han estat sovint objecte de discriminació a l’Egipte modern, i són, com s’ha tornat a demostrar aquest cap de setmana, víctimes d’atacs de grups extremistes islàmics.

D’acord amb la tradició, el seu cristianisme és la forma original i autòctona que l’apòstol Marc va establir a Egipte el primer o tercer any del regnat de l’emperador Claudi.

L’Església dels coptes forma part de les esglésies ortodoxes orientals, que es van separar en el concili de Calcedònia l’any 451 i que han evolucionat independentment. El símbol de la creu de Crist, avui estès en tota la cristiandat, es va començar a emprar precisament a Alexandria, entre els cristians coptes. El primat actual de l’Església és el patriarca d’Alexandria, Teodor II.

Els coptes són objecte d’una gran marginació d’ençà de la victòria de Nasser, el 1952. El panarabisme, que es va instal·lar com a ideologia oficial del país, implicava problemes per a les minories religioses, especialment cristianes. Una part de la comunitat copta, a més, formava part de la burgesia tradicional de grans ciutats com ara Alexandria o el Caire, fet que encara complicava més les seves relacions amb el règim. Aquesta marginació ha fet emergir un sentiment comunitari copte, més enllà de la religió i tot.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.