Els comuns intenten dividir l’independentisme

  • Aprofiten el blocatge de la investidura per pressionar ERC a presentar un candidat alternatiu *** La justícia espanyola investiga si Francisco Camps va avalar la construcció d'un circuit de fórmula 1 'a la carta' *** Malestar a Junts per Catalunya per les decisions 'unilaterals' de Roger Torrent

VilaWeb
Redacció
12.02.2018 - 20:17
Actualització: 12.02.2018 - 20:19

TEMA DEL DIA
Majoria alternativa.
Catalunya en Comú, juntament amb el PP, va ser la gran derrotada de les eleccions del 21-D. La formació de Xavier Domènech va obtenir vuit diputats, tres menys que l’insòlit tàndem de Lluís Rabell i Joan Coscubiela amb Catalunya Sí que es Pot. D’una campanya presumint que tindrien la clau van passar a ser prescindibles davant la nova majoria absoluta independentista. L’única opció que tenen per a recuperar el protagonisme perdut és que aquesta majoria es trenqui per intentar una majoria d’esquerres –legítima però aritmèticament impossible, que no suma per enlloc.

El blocatge en les negociacions de la investidura, supeditades a l’incert calendari del Suprem espanyol, permet als comuns de provar de revifar-se fent cants de sirena a ERC. La portaveu dels comuns, Elisenda Alamany, s’ha obert avui a la possibilitat d’investir un candidat d’ERC si el partit d’Oriol Junqueras fa el pas endavant. Sap que és una proposta que aritmèticament no pot reeixir, perquè republicans i comuns sumen només quaranta diputats. A tot estirar, podrien aspirar a sumar-hi la CUP, i arribar fins a quaranta-quatre diputats, lluny de la majoria absoluta. I, entrant en el terreny de la política-ficció, si Miquel Iceta s’oblidés de l’article 155 i volgués jugar, en tindrien seixanta-un. És tan difícil com fer Arrimadas presidenta.

Els comuns preveuen que Esquerra refusarà l’oferta i això els permet de recuperar la cantarella que els republicans resten ‘supeditats’ a la dreta. Una acusació que incomoda sectors del partit de Junqueras, que més d’una vegada, fa mesos, havien festejat amb la idea de tornar a fer un tripartit d’esquerres si la conjuntura electoral els ho hagués permès. Però el resultat del 21-D va deixar molt clar que l’única majoria de govern possible és la independentista, la de Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP, amb setanta diputats. No n’hi ha cap d’alternativa, ni unionista ni d’esquerres. Amb aquestes propostes els comuns només pretenen erosionar, aprofitar-se de la debilitat conjuntural que origina el blocatge de les negociacions per la investidura. Des de l’equidistància còmoda on s’han situat respecte al procés, malden per sortir de la irrellevància on els electors els van deixar el mes de desembre passat.

MÉS QÜESTIONS
Circuit a la carta
. Tot i el secret sumari, a poc a poc es van sabent detalls de la causa judicial oberta contra l’ex-president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps. Concretament, s’investiga si el disseny i la construcció del circuit de fórmula 1 a València es van fer a la carta i si, a més, es van alterar els terminis en alguns documents. La causa, oberta pels delictes de prevaricació, malversació i falsedat documental, tracta d’esbrinar si es van cometre irregularitats en la construcció del circuit de la F1 a València i són sota sospita l’Ens Gestor de la Xarxa de Transports i Ports de la Generalitat (GTP) –empresa pública d’aquell temps– i diverses enginyeries encarregades de dissenyar els traçats. En concret, se sospita que l’adjudicació a empreses de la construcció del circuit va poder fer-se a la carta, seleccionant-les sense sotmetre’s a tota la legalitat exigida. També s’han detectat suposades alteracions de terminis de lliurament en diversos documents intervinguts. El cost total del projecte fou de noranta milions d’euros aproximadament. Aquest procediment va sortir a la llum pública la setmana passada, quan va transcendir que Camps havia estat citat a declarar en qualitat d’investigat al jutjat d’instrucció número 17 de València.

LA DATA
El 17 de febrer
és la data triada per Escola Valenciana per mobilitzar-se contra l’assetjament al professorat per raons lingüístiques. La concentració serà, doncs, aquest dissabte a la plaça de la Mare de Déu de la capital valenciana i durà per lema ‘L’educació ens dignifica. Sí al valencià’. Els organitzadors, que esperen que sigui multitudinària, reivindiquen la dignitat de l’ensenyament en català i el dret tant de l’alumnat com de les famílies i la comunitat educativa a educar en aquesta llengua.

PEL FORAT DEL PANY
Malestar
de Junts per Catalunya amb el president del parlament, Roger Torrent, per haver exclòs de l’ordre del dia de la mesa de demà la reforma de la llei de presidència per a incloure-hi el supòsit d’una investidura no presencial del candidat a presidir la Generalitat. Junts per Catalunya va registrar divendres la proposta sense el suport d’ERC i Torrent ha decidit d’excloure-la. Després de la tensió nascuda arran de l’ajornament unilateral de la investidura, aquesta decisió de Torrent afegeix més llenya al foc en un moment en què les negociacions per la investidura no passen pas el millor moment.

LA XIFRA
114
són les dones andorranes que van avortar a Catalunya el 2016. És un 5% menys que les que van decidir interrompre l’embaràs l’any anterior. De les dades recollides per la Generalitat, es destaca el descens dels avortaments entre les més joves. Andorra és l’únic territori dels Països Catalans on l’avortament no és legal.

UN ADEU MOLT SENTIT
Rosa Ferrer Obiols.
La societat andorrana està trasbalsada per la mort de l’advocada i política Rosa Ferrer i Obiols, que es va morir dissabte a cinquanta-set anys, de càncer. Ferrer va tenir una llarga trajectòria institucional i política. Membre fundadora del Partit Socialdemòcrata, va ser consellera general entre el 1994 i el 2001 i entre el 2005 i el 2007, cònsol major d’Andorra la Vella del 2008 al 2015 i, durant uns quants mesos, ministra de Relacions Institucionals, Afers Socials i Ocupació i posteriorment titular de Salut, Benestar i Ocupació. El desembre del 2015 va presentar la dimissió després del trencament del pacte entre la Coalició d’Independents d’Andorra i Demòcrates per Andorra. Des d’aquell any exercia l’advocacia.

TAL DIA COM AVUI
El 12 de gener de 1939
l’aviació feixista italiana va bombardar l’estació de Xàtiva i hi causà 129 morts. A causa del gran nombre de víctimes i destrucció material, el bombardament va ser conegut com el ‘Guernica valencià’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any