Pallars Actiu impulsa la recuperació de cereals antics, com l’espelta petita, per produir una farina de qualitat i de proximitat, una iniciativa que vol reforçar el sector primari al Pallars i generar valor afegit amb productes més sostenibles i diferenciats al mercat. En un context de canvi climàtic, el projecte vol reforçar l’agricultura tot introduint varietats recuperades. L’agricultor local Martí Boix és un dels qui va facilitar una finca per poder fer-hi les plantacions experimentals. Els primers resultats d’aquest estudi, que s’ha allargat durant tres anys, són positius i destaquen l’adaptació de l’espelta en condicions de sequera.

Martí Boix assenyala com a punts clau: la sostenibilitat del conreu ecològic; l’economia circular que persegueix la creació d’una xarxa local que integri la producció, la transformació (fàbriques de farina i forns) i el consum final; i el valor afegit de la farina per a consum humà o per a pinso ecològic.

El projecte prové d’un estudi que ha posat a prova durant tres anys el cultiu de varietats tradicionals en quatre cultius diferents, que són espelta petita, ordi, llentia i favó; i en tres parcel·les del Pallars, per analitzar-ne l’adaptació i la viabilitat en condicions de muntanya. L’estudi de cereals antics va sorgir com a resposta a un context marcat pel canvi climàtic i la inestabilitat econòmica, i amb la idea d’optar per un model de negoci més sostenible i de proximitat.

L’agrònoma Laura Rueda explica que els resultats han estat positius, i destaca especialment l’espelta, per la seva gran capacitat d’adaptació a situacions d’estrès hídric i altes temperatures, cosa que permet de superar les dificultats derivades de les condicions climàtiques adverses. Segons Rueda, aquests cultius requereixen menys fertilitzants, s’adapten més bé al territori i permeten d’obtenir productes de més valor, com ara una farina amb menys gluten, i amb un preu més alt al mercat, fet que pot obrir noves oportunitats per a la pagesia.

Els primers resultats apunten a una bona viabilitat agronòmica i econòmica. L’agricultor i ramader Martí Boix diu que el cereal antic és un producte amb més baixa productivitat però amb un preu molt més alt que no pas el convencional gràcies al seu caràcter ecològic i de qualitat diferenciada. Boix defensa de manera decidida aquest cultiu, té unes 60 hectàrees en ecològic i unes 15 de varietats de cereal antic. L’espelta petita és la varietat que més li agrada, a Boix, pels seus resultats i per ser un cereal ancestral. També planta espelta normal, xeixa i blat Florence aurora, aquest darrer molt apreciat per fer pa.

La voluntat de Pallars Actiu i els agents implicats és anar un pas més enllà de l’estudi tècnic. El gerent de Pallars Actiu, Toni Oliveres, explica que l’objectiu ara és consolidar una xarxa de productors i transformadors que permeti de retenir el valor afegit a la comarca. Aquesta estratègia no tan sols millora la rendibilitat per a les explotacions agràries, sinó que es posiciona com una alternativa viable i amb futur per a les noves generacions d’agricultors, que veuen en aquests cultius una oportunitat de negoci més estable i compromesa amb el territori.

Pinso ecològic amb cereal antic de la Conca de Tremp

L’estudi no ha posat el focus únicament en la farina per a consum humà, que té una sortida comercial, sinó també en el pinso, tenint en compte la ramaderia extensiva i ecològica que hi ha al Pallars Sobirà i Jussà i comarques veïnes.

Oliveres esmenta el pinso ecològic amb cereal de la Conca de Tremp per a consum de tota la ramaderia extensiva ecològica que hi ha aquí als Pallars.

Aquest projecte requeriria una inversió important que, segons Boix, podria passar per fer un molí fariner i que el cereal ja no hagués de sortir de la comarca per manca d’instal·lacions per convertir el cereal en farina.