Quan feia una setmana que la seva germana havia hagut de seure a la banqueta dels acusats del cas Nóos, ahir Felipe VI va veure com es feien públics un missatges de Whatsapp ben comprometedors, en què ell i la seva esposa expressaven suport i amistat a Javier López Madrid, ex-conseller de Caja Madrid i Bankia, implicat en l’escàndol de les targetes ‘black’ i en la xarxa de corrupció anomenada ‘Púnica’. La conversa, filtrada per la Guàrdia Civil, va ser publicada per Eldiario.es. Els reis i el gendre de l’empresari Villar Mir van fer aquest xat l’octubre del 2014, enmig de l’esclat de l’escàndol de les targetes utilitzades pels directius de Bankia com a complements de sou no declarats.

Entre els missatges enviats pels monarques espanyols, n’hi ha un que es destaca pel to afectuós de Letizia: ‘Et vaig escriure quan va sortir l’article d’això de les targetes a la merda de LOC i ja saps què en penso, Javier. Sabem qui ets, sabem qui som. Ens coneixem, ens estimem, ens respectem. La resta, merde. Un petó compi yogui (miss you!!!).’ Feia tan sols cinc dies de l’esclat de l’escàndol amb el detall de les despeses de cada directiu de Bankia. López Madrid s’havia gastat 34.807 euros amb la targeta opaca de Bankia, entitat que va ser rescatada amb 23.000 milions d’euros de diners públics.

Fins ara Felipe VI havia tingut una gran cura a separar la seva imatge de la del seu pare i la seva germana, pel que fa als negocis. El final del regnat de Juan Carlos es va precipitar precisament pels escàndols relacionats amb operacions difícils d’explicar i opaques. I pel cas Nóos, que ha partit la família reial, ha acorralat Iñaki Urdangarin –fins al punt que podria acabar a la presó– i ha esquitxat la germana de Felipe, que ha hagut de seure a la banqueta dels acusats i tot.

La relació entre els Borbons i els negocis sempre ha estat estranya i sospitosa. Entre la ciutadania és compartida àmpliament la idea que hi ha una ombra d’irregularitats que envolta tant Cristina com Juan Carlos. Per això ahir la casa reial espanyola va reaccionar alarmada a la filtració, que al capdavall només és un xat entre amics. Un xat entre amics que, observant tot l’entorn, potser és un símptoma d’alguna cosa més, tanmateix.

Cristina de Borbó, la primera de seure davant un jutge
Quan la setmana passada l’Audiència de Palma va reobrir el judici per l’anomenat cas Nóos, totes les mirades es van centrar en la infanta Cristina. Per primer vegada en la història, una membre de la casa reial espanyola, germana del rei actual i filla de l’anterior, es trobava obligada a declarar, acusada de corrupció. L’aparell de l’estat s’havia mobilitzat durant anys per impedir la imatge de la declaració d’un membre de la família reial. Però finalment no va poder evitar-ho i les fotografies van fer la volta al món.

El cunyat del rei –i marit de la infanta–, Iñaki Urdangarin, s’ha erigit en el mur contra el qual hauria de centrar-se la investigació per no esquitxar la casa reial. Ell n’és membre, però en definitiva per via conjugal, i per això ha hagut d’assumir uns actes que segons molts indicis eren familiars. Urdangarin s’enfronta a 26 anys de presó per delictes fiscals, falsedat, tràfic d’influències i emblanquiment de diners, mentre que la seva esposa podria ser condemnada a un màxim de vuit anys de presó per cooperació necessària amb els delictes fiscals; acusació, però, que només sosté l’organització ultra Manos Limpias, que exerceix l’acusació popular.  La fiscalia demana dinou anys i mig de presó per a Urdangarin i setze i mig per a Torres. En canvi, demana que s’arxivi la causa de Cristina de Borbó.

Juan Carlos i la seva estranya fortuna
Juan Carlos va abdicar el 19 de juny de 2014, després de trenta-nou anys en què havia acumulat una gran fortuna, difícil de calcular per l’opacitat amb què ha actuat sempre la casa reial espanyola. Fins el 2011 no se’n van començar de publicar els comptes, i encara sense incloure aspectes relacionats amb la corona com ara els viatges, la seguretat, els vehicles oficials i moltes partides relacionades amb els ministeris de Defensa, Interior, Economia, Afers Estrangers… I tot plegat sembla que tampoc no inclou els beneficis que el rei emèrit espanyol ha pogut fer com a mitjancer en la negociació de contractes milionaris.

El 2012 el diari The New York Times va dedicar un reportatge a parlar de la fortuna de Juan Carlos, amb unes dades que rarament ha publicat la premsa espanyola. ‘Contràriament als monarques europeus, Juan Carlos va accedir al tron després de la mort del dictador Francisco Franco el 1975 sense tenir res, i ha maldat per forjar la seva pròpia fortuna més enllà del pressupost anual de 8,3 milions d’euros’, deia.

I anava més enllà: ‘El rei és àmpliament valorat en cercles de negocis pel fet d’actuar com a negociador i ambaixador econòmic pel seu país, però continua essent un secret com ha aconseguit la seva riquesa personal. Es calcula que la riquesa de la família reial espanyola és d’uns 2.300 milions de dòlars [1.700 milions d’euros], una quantitat que els seus partidaris consideren que ha estat inflada per la inclusió de propietats del govern.’

Un exemple visible d’aquest paper de Juan Carlos es va fer evident arran de l’incident a Botswana, quan participava en un safari. Aquell viatge fou organitzat pel magnat sirià de la construcció Mohamed Eyad Kayali. ‘Tots dos amics van treballar plegats en un contracte de 9,9 milions de dòlars per a un tren bala que el monarca va ajudar a negociar per a un consorci espanyol a l’Aràbia Saudita.’ El diari obria l’interrogant sobre quants diners rebia Juan Carlos en comissions per haver fet papers com aquest.

Les dades de la fortuna acumulada per Juan Carlos surten d’un estudi de què parla el New York Times, elaborat pel professor de finances Said Herman Matthij, de la Universitat de Gant, que analitzava la despesa de la reialesa a Europa. ‘Suposo que, almenys, [Juan Carlos] és un milionari, però la qüestió és si és un mil milionari, quina és la seva riquesa real’, deia Matthij.

Arran de l’anunci d’abdicació de Juan Carlos, la cadena nord-americana NBC News va recuperar en un reportatge aquesta xifra que feia pública el New York Times. ‘Hom calcula que la riquesa del rei podria superar els dos mil milions d’euros, una enorme quantitat de diners per a un país que ha estat un dels més castigats d’Europa per la crisi financera’, explicava.

Encara més dades: la revista Eurobusiness va publicar el 2003 un rànquing en què situava Juan Carlos entre els europeus més rics, concretament en la posició 112, amb un patrimoni de 1.700 milions d’euros.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb