Els asexuals tenen relacions romàntiques?

  • Els asexuals poden sentir l’amor romàntic tant com les persones d’unes altres orientacions sexuals

VilaWeb
Alexandra Brozowski
12.11.2022 - 21:40
Actualització: 13.11.2022 - 10:34

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Tot i que s’estima que l’1% de les persones s’identifiquen com a asexuals –una orientació sexual més habitualment definida com a manca d’atracció sexual–, els asexuals són relativament invisibles i poques vegades se’n fan recerques. Per això, sovint són objecte de discriminació i estereotips.

Per exemple, es tendeix a suposar que tothom qui és asexual també és aromàntic, que no li interessa de tenir relacions romàntiques o que no és capaç de tenir-ne. Però res més lluny de la realitat: l’asexualitat és un espectre i hi ha una àmplia gamma de maneres de sentir la sexualitat i l’amor romàntic.

En un estudi publicat fa poc que vaig fer amb uns quants professors de l’estat de Michigan i més investigadors associats, vam fer un sondatge entre persones de l’espectre asexual que tenien relacions romàntiques. Volíem saber més coses sobre com experimenten les relacions romàntiques i parlar de les seves experiències, moltes de les quals no són tan diferents de les que tenen els qui no són en l’espectre asexual.

La sexualitat invisible

A banda de ser investigadora en psicologia, sóc membre de la comunitat asexual. Concretament, sóc heteroromàntica gris-asexual: sento una atracció romàntica per persones d’un altre sexe o gènere, però experimento atraccions sexuals fluctuants o limitades. Tanmateix, en aquesta recerca, vaig trobar pocs exemples de gent com jo. La major part dels estudis sembla centrar-se en individus asexuals del tot, i no pertanyents a la zona grisa.

Els asexuals no apareixen gaire als mitjans de masses. Quan hi apareixen, sovint són presentats com a estranys, robòtics i incapaços d’estimar. En la cultura convencional, també hi ha un element de negació, i molta gent es pensa que l’asexualitat és impossible: que els qui s’identifiquen com a asexuals deuen tenir alguna alteració, com ara problemes hormonals. Potser simplement “no han trobat la persona adequada” o necessiten “esforçar-s’hi més”.

Així doncs, aquest estudi va néixer de les meves experiències com a persona de l’espectre asexual, per això era tan important per mi de dirigir-me a les diferents menes d’asexuals que hi ha i donar veu a la meva comunitat.

Molts asexuals tenen relacions sentimentals; la diferència és que poden viure el procés d’una manera diferent. Alguns poden formar part de relacions no monògames. Uns altres pot ser que es vegin obligats a revelar la seva identitat i les seves preferències d’unes altres maneres, i es demanen quan haurien d’explicar-ho a les parelles potencials –si és que arriben a dir-ho–, per la por que la reacció de l’altre no sigui gaire positiva i pugui causar entrebancs a la relació.

Tanmateix, molts asexuals es relacionen amb el model d’atracció dividida, que és una teoria que mostra com l’atracció romàntica i l’atracció sexual són dues experiències diferents i, per tant, es pot experimentar el sexe sense amor i l’amor sense sexe. Tenint-ho en compte, és possible que els asexuals s’identifiquin amb una orientació romàntica i tinguin relacions sentimentals, perquè són experiències diferents.

Relacions centrades en l’amor

Per al nostre estudi, vam analitzar 485 persones que s’identificaven com a asexuals i que tenien una relació romàntica. Els participants es van identificar com a heteroromàntics, biromàntics, homoromàntics, panromàntics… Això mostra una diversitat significativa entre els interessos romàntics d’aquest grup. A continuació, els vam demanar sobre la satisfacció de la seva relació, el seu nivell d’implicació i com veien les alternatives a la relació.

A més, vam explorar la manera que tenien de relacionar-se amb els altres. Normalment, aquesta conducta és formada a la infància i és un patró que continua fins a l’edat adulta. En general, n’hi ha tres: el vincle ansiós, quan tenim por de ser abandonats o de perdre la relació; vincle d’evitació, quan ens allunyem dels altres o temem la intimitat emocional; i el vincle segur, quan ens sentim segurs amb les nostres emocions i podem mantenir relacions llargues.

Els nostres resultats van ser coherents amb les recerques anteriors sobre les relacions –de totes les menes possibles. Com en la resta d’orientacions, vam descobrir que els asexuals que estaven més satisfetes i implicats en les seves relacions s’hi comprometien més. Si no desitjaven unes altres persones o bé no creien que ser solters fos una alternativa millor, les seves relacions prosperaven.

Els patrons d’orientació de l’afecte també eren generalment coherents amb unes altres recerques sobre més grups sexuals: els asexuals d’evitació també estaven menys compromesos, satisfets i dedicats a les seves relacions, com era d’esperar.

Tanmateix, també vam trobar algunes inconsistències amb les recerques anteriors. Per exemple, entre els asexuals, un estil de vincle ansiós es correlaciona positivament amb un compromís i satisfacció més grans. En altres menes de relació, sol passar tot el contrari.

Espero que aquesta recerca ajudi a normalitzar la idea que els asexuals poden tenir relacions romàntiques satisfactòries. Poden experimentar l’amor romàntic tant com les persones d’unes altres orientacions sexuals: amb les mateixes oportunitats d’alegria i creixement, els mateixos desafiaments a l’hora d’afrontar els conflictes i les obligacions, i la mateixa possibilitat d’un compromís per a tota la vida.

The Conversation

és investigadora i assistent de recerca a la Universitat de Michigan, als Estats Units. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes