Els advocats critiquen que el jutjat hagi “trossejat” la macrocausa per les càrregues de l’1-O a Girona i Aiguaviva

L'acusació tem que la fragmentació de la causa en diverses peces se saldi amb l'absolució dels agents investigats

VilaWeb
ACN
28.09.2022 - 16:28

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els advocats voluntaris de la macrocausa per les càrregues del Primer d’Octubre a Girona i Aiguaviva (Selva) han criticat que el jutjat d’instrucció que investiga el cas l’hagi “trossejat.”

Pocs dies abans del cinquè aniversari del Primer d’Octubre, i més d’un any després que el jutjat d’instrucció número 2 de Girona apreciés indicis per enviar a judici vint-i-set policies nacionals i un guàrdia civil per delictes de lesions i lesions lleus, la data del judici encara està lluny de ser fixada. El portaveu dels advocats voluntaris, Albert Carreras, ha explicat que, en el moment de dictar l’obertura del judici oral, el jutjat decidí de dividir la causa segons les actuacions policials a cada col·legi, que seran jutjades per separat.

“Ara s’ha tancat la instrucció i la jutgessa ha decidit dividir tota la causa en diferents peces separades. Nosaltres defensem que és tot una causa comuna i que hi ha una unitat d’acció i de direcció i que, per tant, tot això s’hauria de resoldre en un sol judici”, ha explicat Carreras, que puntualitza que l’acusació ha presentat recursos contra aquestes interlocutòries.

L’advocat, en aquest sentit, explica que el jutjat instructor sosté que les actuacions responen a decisions individuals dels agents i descarta que hi hagués una “unitat de direcció” rere la seva actuació. “Considera que els policies han de respondre als seus actes de manera individual i que no hi ha responsabilitats de la cúpula“, denuncia Carreras.

Ara, la decisió es troba en mans de l’Audiència de Girona, que haurà de resoldre si manté el criteri del jutjat d’instrucció o, per contra, estima els recursos presentats per l’acusació, en què també s’hi han personat la Generalitat i Òmnium. La fiscalia i la defensa dels agents també han recorregut les interlocutòries, però en el seu cas perquè consideren que els indicis per a jutjar els agents acusats no són prou robustos.

Carreras alerta que la decisió de fragmentar la causa pot comportar diverses conseqüències contràries als interessos de l’acusació. Una, explica, és d’ordre pràctic, atès que comportaria fer “set o vuit judicis” per les actuacions policials als col·legis electorals on es va poder identificar algun dels policies implicats. A més, afegeix que en els casos en què les víctimes van patir ferides que tan sols van requerir una primera assistència mèdica, la investigació se centraria en el delicte de lesions lleus, un tipus penal que les defenses podrien al·legar que ja ha prescrit i que comporta una penes molt inferior als delictes que plantejava l’acusació (delicte de tortures i delicte contra la integritat moral).

L’altra gran derivada de la decisió de fragmentar la macrocausa, segons que explica l’advocat, és que la successió de judicis individuals impediria d’escenificar en una sola investigació que la violència del Primer d’Octubre fou orquestrada i dirigida pels comandaments dels cossos de seguretat espanyols. “És un escenari que hem contemplat sempre, i que intentem evitar que passi perquè seria el reflex que l’administració de justícia permet la impunitat en accions violentes policials, i això creiem que no afavoreix a ningú: ni a l’administració de justícia, ni a la mateixa policia ni, evidentment, a les víctimes”, lamenta. I afegeix: “Hi havia una decisió unívoca d’atemorir els votants.”


Els advocats voluntaris, de fet, ja han criticat en diverses ocasions la lentitud de la justícia a l’hora d’instruir la macrocausa, i Carreras denuncia que l’acusació veu en el cas una doble velocitat: “No deixa de desanimar veure tan poc interès per part del ministeri, de la justícia i de totes les administracions que han anat intervenint per investigar i portar a judici uns fets que van ser molt greus“. Carreras admet que els ànims de l’acusació –tant de les víctimes com dels lletrats que fa cinc anys que reclamen que la investigació avanci– “estan tocats.”

“Esperem que en poc temps l’audiència pugui resoldre. Nosaltres entenem que ha quedat prou acreditat al llarg de tota la instrucció que hi havia la decisió unívoca d’anar a atemorir els votants i que no pogués dur a terme el referèndum“, ha subratllat l’advocat.

Vint-i-set policies nacionals i un guàrdia civil, sota investigació

La interlocutòria del jutjat que deixava a un pas del judici els agents que van intervenir en les càrregues –tots aquells que s’han pogut identificar posteriorment, si més no– tan sols veia indicis per a investigar-los per un delicte de lesions o bé de lesions lleus, tot descartant els delictes de tortures i els delictes contra la integritat moral. I com van reclamar els advocats voluntaris, tampoc atribueix cap responsabilitat als comandaments que van ordenar les càrregues.

L’únic agent de la Guàrdia Civil que enviava a judici era un dels que van irrompre a la plaça d’Aiguaviva cap a dos quarts de quatre de la tarda, on s’hi feia una arrossada popular a tocar de l’edifici de l’ajuntament, que feia de col·legi electoral. L’agent fou identificat com la persona que va disparar, per iniciativa pròpia, un aerosol de gas pebre contra els veïns que s’hi trobaven. La interlocutòria recorda que el manual d’actuació de la Guàrdia Civil recull explícitament que un ús així dels aerosols està prohibit.

En el cas de Girona, el jutjat va separar en set peces les actuacions de la policia espanyola als diferents col·legis electorals de la ciutat. Resolia enviar fins a vint-i-set agents a judici per les càrregues a l’SMO de Sant Narcís (tres), a Taialà (sis), al Dalmau Carles (tres), al col·legi Bruguera (cinc) i a l’Escola Verd (deu). Els agents responsables de les càrregues a Pedret i el centre cívic Ernest Lluch, tanmateix, no van ser encausats.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes