Les eleccions a Alemanya aboquen la Unió Europea a una paràlisi els pròxims mesos i que es podria allargar a gairebé un any per la proximitat de les presidencials franceses. Segons l’experta del think tank European Policy Centre Sophie Pornschlegel, les negociacions entre els partits poden durar mesos i allargar-se fins a la primavera de l’any que ve. Tot depèn, diu, de si la voluntat de les formacions és “entendre’s o confrontar”. Amb Alemanya centrada en qüestions internes, apunta Julian Rappold, de l’Institute for European Politics, la paràlisi en grans qüestions del bloc comunitari es pot encadenar amb les presidencials franceses de l’abril del 2022. “L’eix francoalemany és el que continua tirant endavant la Unió Europea”, subratlla.

Després de setze anys a la cancelleria alemanya, Angela Merkel deixarà el poder un cop es formi un nou govern després de les eleccions. Malgrat els mesos de negociacions entre els partits, l’experta del think tank Carnegie Europe Judy Dempsey no preveu que els comicis a Alemanya siguin un obstacle per fer desencallar afers europeus pendents.

“Merkel continuarà sent cancellera fins que no hi hagi un acord de coalició. El seu treball és l’estabilitat i donar seguretat als socis europeus”, diu Dempsey, que subratlla que Merkel intentarà que l’estabilitat estigui a l’ordre del dia.

Malgrat tractar-se d’unes eleccions clau a la Unió Europea pel pes polític, econòmic i demogràfic d’Alemanya, els tres experts coincideixen en assenyalar la manca de mencions a afers comunitaris en la campanya electoral.

Per Pornschlegel, aquest fet és un indicatiu que “els candidats no són conscients” del pes d’Alemanya en la Unió Europea. Els candidats han prioritzat altres qüestions, principalment les inundacions que va patir el país a l’estiu, l’economia i la migració.

Després que la crisi sanitària i econòmica per la covid-19 deixés en segon pla algunes qüestions, la Unió Europea comença ara a abordar el que va quedar paralitzat per la pandèmia. Si bé les eleccions a Alemanya no han fet que aquests debats quedin en suspens,  s’ha assumit que no hi hauria grans decisions al respecte abans d’aquests comicis.

Algunes dels debats que el club comunitari reprèn ara són la revisió de les regles fiscals, del pacte migratori o l’avenç en la integració econòmica.

Els tres experts coincideixen que en cas que els socialdemòcrates aconsegueixin el poder pot contribuir a donar una empenta a la integració econòmica, però tampoc no preveuen un gran canvi en el posicionament d’Alemanya respecte a les qüestions europees.

A més, Dempsey assenyala la bona relació del candidat socialdemòcrata a la cancelleria, Olaf Scholz, amb el president francès, Emmanuel Macron, que es juga la reelecció l’any que ve. Segons l’experta del Carnegie Europe, aquesta aliança podria donar un impuls a la integració fiscal europea.

En aquest sentit, Josefin Graef, del Grup d’Especialistes en Política Alemanya del Regne Unit, apunta que el candidat socialdemòcrata també aposta d’una manera més “compromesa” que Merkel per la defensa europea, així com per millorar la relació amb Rússia.

Segons Graef, els alemanys, que apunta que són “conservadors” en el terreny econòmic, han tingut un “desig efímer pel canvi”. Això explica, afegeix, que fa uns mesos els ecologistes es viessin amb possibilitats d’arribar a la cancelleria, cosa que ara les enquestes fan veure més lluny.

L’SPD es manté primer, però la CDU guanya força

Les darreres enquestes donen als socialdemòcrates de l’SPD com a guanyadors de les eleccions amb un 25% d’intenció de vot. Amb tot, la coalició conservadora, formada per la CDU i el seu partit germà CSU, ha incrementat la intenció de vot en les últimes hores fins al 22%.

Segons l’enquesta de l’institut Forsa, les posicions de la resta de partits també es mantenen. Els Verds conserven el 17% d’intenció de vot, mentre la ultradreta d’Alternativa per Alemanya i el Partit Democràtic Lliure estan empatats a l’11%. L’esquerrana Die Linke manté un 6% dels vots.

La mateixa enquesta també apunta a un increment del suport al candidat a la cancellera de la CDU, Armin Laschet, tot i que es continua mantenint per darrere de Scholz i de la candidata ecologista, Annalena Baerbock.

En el que coincideixen els tres experts és que a partir d’ara l’escenari polític alemany serà més fragmentat. Graef creu que un mal resultat obligaria la CDU a “recompondre’s” i probablement la coalició se situaria més a la dreta del que ha estat amb Merkel.

Per Pornschlegel i Rappold la major fragmentació política a Alemanya també implica més “inestabilitat” tant al mateix país com a la Unió Europea, però Dempsey subratlla que serà més “incertesa” que inestabilitat. “Els alemanys odien la inestabilitat”, subratlla.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.