Angela Merkel

Després d’un any marcat per la pandèmia, el 2021 hi haurà un calendari ple d’eleccions, a causa de l’acumulació dels ajornaments i les votacions ja previstes inicialment. Els dirigents que sorgeixin de les urnes seran els encarregats de marcar el rumb polític i econòmic en un moment en què es posen les bases de la recuperació mundial després de la covid.

Al país hi ha tres votacions previstes. Les primeres són les eleccions al Parlament de Catalunya el 14 de febrer, i el juny, hi haurà les eleccions regionals i departamentals a Catalunya Nord.

En l’àmbit internacional, gran part de l’atenció se centrarà en Alemanya, amb les eleccions federals del 26 de setembre, que suposaran la marxa de la cancellera Angela Merkel després de setze anys al poder. Els sondatges preveuen la victòria, sense majoria absoluta, del nou candidat de la CDU, que es triarà en dues setmanes. Les eleccions alemanyes seran clau, però també hi ha més comicis que poden marcar el futur de la política europea: el 17 de març es comprovarà si el primer ministre neerlandès, Mark Rutte, que ha encapçalat els anomenats ‘països frugals’, és capaç de formar novament majoria en un parlament sempre fragmentat.

Europa, capital Amsterdam

També hi ha eleccions legislatives a Xipre (el 23 de maig), en un moment en què la tensió amb Turquia és màxima i al nord de l’illa governa el candidat afí a Erdogan. A més, hi ha eleccions presidencials a Portugal (el 24 de gener) i generals a Liechtenstein (el 7 de febrer), Bulgària (el 28 de març) i la República Txeca (el 8 d’octubre). Falta esmentar les eleccions a Escòcia (el 6 de maig), que poden ser un punt d’inflexió a la reivindicació d’un segon referèndum d’independència.

A l’Amèrica Llatina hi haurà un seguit de comicis que poden marcar la tendència política de la regió. Xile té enguany dues dates clau a l’agenda: l’11 d’abril, prosseguint amb el procés constituent, es triarà una assemblea de ciutadans que ha d’elaborar una nova carta magna. Uns mesos més tard, el 21 de novembre, hi ha eleccions parlamentàries i presidencials, que suposaran el final del mandat de Sebastián Piñera i marcaran el futur del país en ple procés constitucional.

Mèxic també viu un període de transició. Arran de la victòria d’Andrés Manuel López Obrador les dues grans formacions que han dominat la política mexicana des de fa dècades, el PRI i el PAN, han format ara una coalició de cara a les eleccions legislatives del 6 de juny, amb l’objectiu de formar un bloc opositor a l’actual president. Uns mesos abans, el 7 de febrer, l’Equador triarà el successor de Lenín Moreno. En aquests moments, els dos candidats que poden passar a la segona volta són Andrés Arauz –el candidat afí a l’ex-president Rafael Correa– i el conservador Guillermo Lasso. Finalment, al Perú s’intentarà redreçar la crisi política del país amb eleccions presidencials i parlamentàries l’11 d’abril.

A Hong Kong enguany hi ha eleccions legislatives el 5 de setembre. Ara fa poc més d’un any els candidats pro-democràcia van guanyar clarament les eleccions als consells de districte. Tanmateix, d’ençà d’aquell moment s’ha imposat la llei de seguretat nacional i hi ha hagut una dura repressió, amb inhabilitacions i exili, fet que causa que les eleccions siguin clau per al moviment pro-democràcia i independentista. Al Japó es faran eleccions generals el 22 d’octubre, una prova de foc per al nou primer ministre Yoshihide Suga, que va assumir el poder després de la renúncia de Shinzo Abe el mes de setembre.

Enguany també hi ha eleccions en zones de conflicte que poden ajudar a redreçar la situació. Després de gairebé una dècada en guerra, a Líbia els dos bàndols han acordat comicis per al 24 de desembre, fet que pot posar fi a la guerra civil. Baixar al-Àssad, que controla la major part de Síria, també ha anunciat eleccions cap al mes d’abril, una votació que serà ignorada per la resta de faccions, però que pot significar la seva consolidació al poder i un punt final al conflicte. També hi ha eleccions avançades a l’Irac, el 6 de juny, arran de mesos de protestes i uns governs fràgils i inestables d’ençà de la guerra. A més, el país veí, l’Iran, després de mesos de tensió amb els Estats Units, triarà a les urnes el substitut del ‘moderat’ Hassan Rouhani. Un dels candidats més ben situats és ara com ara l’ex-president Mahmud Ahmadinejad (2005-2013), amb un perfil més bel·ligerant i conservador.

A Etiòpia també hi ha eleccions al parlament (el 5 de juny), en un moment de màxima tensió amb el Sudan i el Tigre. Finalment, Israel farà el 23 de març les quartes eleccions en dos anys. L’entesa que va formar el Likud, del primer ministre Benjamin Netanyahu, i la coalició Blau i Blanc, de Benny Gantz, en un principi rivals, ha durat menys d’un any i ha causat la implosió d’aquestes formacions. Sobre això, el partit Nova Esperança, de l’ex-ministre Gideon Saar, s’ha situat segon en alguns sondatges, fet que pot trencar la divisió de dos grans blocs i estabilitzar la política israeliana.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.