Les eleccions del 14 de febrer al Parlament de Catalunya se seguiran amb atenció arreu del país, però probablement no amb tant d’entusiasme com aquests últims anys. Diversos temes preocupen més enllà dels límits del Principat, a més de la provisionalitat de la crisi sanitària: el procés d’independència, l’impuls de la llengua i la cultura, la reciprocitat dels mitjans de comunicació públics, el finançament i les infrastructures compartides són alguns dels elements sobre els quals hi ha mirades diferents des del País Valencià, Catalunya Nord, les Illes, Andorra o la Franja de Ponent.

Hem parlat amb veus representatives sobre la situació política del Principat, les eleccions del 14-F i les qüestions clau d’aquests anys vinents amb una perspectiva de país, com també les relacions entre els governs.

Com es veuen les eleccions i la situació a Catalunya?

Els sectors sobiranistes del País Valencià, les Illes i la Franja seguiran el 14-F amb interès, mentre que a Catalunya Nord l’arribada de l’extrema dreta a la batllia de Perpinyà ha distanciat políticament les institucions després de l’acte multitudinari del Consell per la República el 29 de febrer de l’any passat. La pandèmia també ha separat el nord del sud, amb el tancament de la frontera entre els estats i els confinaments. A Andorra també hi ha menys interès per unes eleccions que no es perceben tan atractives, mediàticament, com les anteriors.

Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), espera que els partits independentistes tornin a guanyar les eleccions. “Perquè vagen bé els Països Catalans, li ha d’anar bé a Catalunya”, comenta. Per una altra banda, Àgueda Micó, coordinadora nacional del Bloc i coportaveu de Compromís, diu: “La incertesa de fer unes eleccions enmig d’una pandèmia, una crisi social i econòmica fortíssima, la tensió política, els intents de recentralització, l’excepcionalitat de tenir líders polítics que han de fer campanya des d’un tercer grau per una condemna injusta… la veritat és que són unes eleccions en un moment realment complicat. A Compromís ens agradaria una majoria d’esquerres que implantara polítiques per a les persones i defensara els interessos del poble català.”

El músic i activista mallorquí Biel Majoral explica que està encoratjat i valora positivament que l’independentisme comenci a arrelar a la consciència de bona part de la societat: “Ho veig amb una certa intranquil·litat, però estic encoratjat perquè l’independentisme comença a ser ja molt subjacent. La gent comença a tenir la consciència que és l’única via possible. Aquí a Mallorca hi ha molta gent que ho segueix i està preocupada. Es comença a veure que és una lluita contra un sistema que ens té des de fa anys completament colonitzats i oprimits, governi qui governi a Madrid.” I Fanny Tur, activista i ex-consellera de Cultura del govern de les Illes, critica que ERC i el PDECat donin estabilitat al govern espanyol: “Tinc preocupació i estic indignada que part de l’independentisme doni suport a un govern que no té cap gest cap a Catalunya, al contrari, que manté la repressió unilateral. S’ha renunciat a la declaració unilateral, però Espanya no ha renunciat a la repressió unilateral.” Tur, que també és historiadora, demana que el procés es miri amb perspectiva històrica: “Des de les Illes ho veiem igual que des del Principat, amb preocupació i amb el desig que en aquest procés Catalunya no perdi mai de vista el mapa complet del país; no es pot perdre la perspectiva.”

Des d’Andorra, les eleccions se seguiran amb menys interès que algunes altres vegades. Ho diu el politòleg Yvan Lara, que argumenta que el 14-F encisa menys que altres eleccions catalanes per l’aturada del procés d’independència, el fet que es presentin candidats “més fluixos” i el “desencís” que hi ha a l’interior de Catalunya. Lara opina que l’absència d’elements engrescadors fa que les eleccions perdin interès a Andorra i a Europa. En canvi, a la Franja se seguiran amb més interès, pels vincles polítics, econòmics, socials i culturals que hi ha entre les comarques franjolines amb Lleida i les Terres de l’Ebre. El periodista Marcel Pena diu que caldrà tenir molt en compte el resultat. “Espero que no ixi un govern autonòmic més, encara que torni a ser un govern independentista. Durant els primers mesos de la pandèmia la consellera Alba Vergés va dir a la gent de la Franja que no anés a l’hospital de Lleida, tot i que és el nostre hospital de referència. Una consellera independentista no pot dir això. Cal fer un pas més i passar d’una Catalunya autonòmica a una Catalunya nacional, que tingui en compte tot el territori més enllà de les quatre províncies del Principat“, reclama.

I al nord? El sociòleg Gautier Sabrià explica que la premsa nord-catalana s’ha abocat amb l’actualitat política del sud arran del procés, però ara la pandèmia ha desviat el focus informatiu. “La pandèmia ha agafat tot l’espai informatiu i hi ha hagut molt poc ressò d’aquestes eleccions. Es parla bàsicament de l’impacte de la pandèmia al Principat de Catalunya. Molts nord-catalans no saben que hi ha eleccions a vint minuts de casa nostra. L’estat francès ha decidit de tancar tots els eixos de comunicació amb el sud i això ha creat una situació estranya, una sensació d’aïllament.” Afegeix que hi ha molta incertesa sobre si el resultat del 14-F farà canviar l’escenari polític al sud, i que el fet de tenir un sistema electoral diferent fa més difícil la comprensió de tot això que passa. “Molta gent s’ha perdut amb la qüestió de la independència després de tot això que ha passat, i hi ha gent que ha perdut l’esperança”, resumeix.

Hi ha una agenda comuna?

El risc que corre l’independentisme català és de fixar la vista Principat endins i no estendre la mirada més enllà dels límits de les quatre províncies. Hi ha qüestions que interessen tots els governs i que podrien bastir una agenda comuna de país. El finançament, el corredor mediterrani, la unitat lingüística, la promoció de la cultura comuna i la reciprocitat dels mitjans públics són els més esmentats. Però el procés d’independència és vist de manera heterogènia arreu del país.

Oliver retreu a l’independentisme català que miri massa Catalunya endins i es despreocupi d’una visió de la nació completa a llarg termini. “Demanaríem més col·laboració i comunicació entre els governs, més presència pública i parlar de coses que fins i tot defensa la patronal, com el corredor mediterrani i la millora del finançament. També esperem una reciprocitat entre els mitjans de comunicació públics. De les eleccions esperem un resultat que aposte pel país i voldríem eixa mirada llarga”, diu. Alhora, retreu als partits independentistes que durant la campanya gairebé no parlin dels Països Catalans: “Puc acceptar amb la boca xicoteta que a la campanya no es parle del país, però l’acció política ha de ser clara i determinant. No pot deixar-se tot en mans d’entitats privades i empreses.”

Micó fa valer el full de ruta de Compromís al govern: “Apliquem i reclamem polítiques centrades en les persones des del País Valencià i, alhora, sol·licitem un tracte just pel que fa a la reforma del sistema de finançament. Cal una reconstrucció social i econòmica després de la crisi de la covid-19, que ha de venir d’un nou model productiu que pose les persones al centre, i no els interessos del capital, alhora que impulsa la transició ecològica per a plantar cara a l’emergència climàtica.” Destaca que la demanda compartida per ambdues Generalitats és el corredor mediterrani, i que és “imprescindible” per a l’economia. Així mateix, diu que cal defensar conjuntament amb els governs català i balear els drets culturals i lingüístics i col·laborar més en l’impuls de les indústries culturals.

Per una altra banda, Tur destaca la reciprocitat dels mitjans i de les titulacions, la política lingüística i l’impuls de la cultura mitjançant l’Institut Ramon Llull com a desafiaments compartits entre els governs. Tanmateix, destaca que hi ha pressions des de Madrid pel fet que el govern balear no vagi a l’una amb el català, i que al País Valencià el Consell va amb peus de plom per no esvalotar la “caverna”. L’ex-consellera assegura que la relació entre els governs català i balear és bona i millor que quan governava la dreta. “En moments conflictius per a Catalunya pot ser que els altres governs hagin estat massa tebis a l’hora de demostrar la seva solidaritat per no molestar Madrid. Hi ha una relació fluida i es coordina la política lingüística, això és important”, destaca. “S’ha de treballar per no deixar territoris pel camí, no es pot deixar de pensar en clau del país complet”, afegeix.

En canvi, la relació de Catalunya i Andorra es preveu més freda i distant. Lara destaca que poden haver sorgit susceptibilitats entre ambdós governs arran de la gestió de la pandèmia. “França ens ha mantingut força oberts; en canvi, Catalunya no”, recorda. Afirma que l’executiu andorrà esperava més col·laboració de la Generalitat. Remarca fins a quin punt és important el turisme per a l’economia andorrana i com l’ha perjudicada el tancament. A Catalunya Nord se seguirà amb atenció la probable entrada de Vox al Parlament de Catalunya. “Pensi que per fer un enllaç entre els dos territoris ha impactat molt el fet que entri en joc Vox. El fet que comenci a arribar una formació clarament d’extrema dreta al Principat, vist des de la ciutat de l’estat francès més gran governada per l’extrema dreta, té un interès fort. Sabem que nosaltres a Perpinyà ens anem convertint a poc a poc en una plaça forta de l’extrema dreta francesa”, comenta.

Pena destaca que la població de la Franja estarà molt pendent de la nova política del govern amb relació a la sanitat, una qüestió mai resolta del tot, i també en els tancaments amb relació a la pandèmia. Pel que fa a la relació entre governs, situa Lambán al sector “dur i caspós” del PSOE –sovint s’ha pronunciat molt durament contra l’independentisme– i destaca que el seu soci, la Chunta Aragonesista, reivindica un cert aragonesisme i les llengües de l’Aragó. Sobre això, creu que es podrien fer passos cap al bilingüisme als ajuntaments, però que no es fan.

I el futur?

Les relacions entre els governs del país marcaran els anys vinents. La millora de la interlocució es pot centrar en l’anàlisi dels interessos comuns i la cooperació en qüestions clau. El procés d’independència també hi fa un paper, en aquestes relacions. Andorra se’n manté al marge, mentre que la caiguda de Perpinyà en mans de l’extrema dreta implicarà un tomb en el tracte de les institucions nord-catalanes respecte de l’independentisme. Un altre factor és el desvetllament de consciències que hi ha hagut arreu del país.

Micó creu que pot millorar-se la relació entre els governs, tot i que actualment és fluida i hi ha complicitat. “Sí que és cert que es podria aprofundir l’anàlisi i la diagnosi compartida de molts desafiaments que traspassen les estrictes fronteres de cada país, sempre respectant els legítims interessos d’uns i altres, que algunes voltes seran coincidents i altres no”, comenta.

“A Mallorca passa com a Catalunya. Hi ha unes bases socials i agrupacions locals potents i fermes, però a vegades les cúpules polítiques no s’adiuen amb aquesta sensibilitat de les bases“, lamenta Majoral. “Crec que la consciència de nació catalana cada vegada la tenim més clara. Abans ens reuníem pocs, ara ve molta gent que no és recelosa malgrat la campanya contra el català. Va ser molt important el fet que tinguéssim el coratge i la força de reivindicar la llengua i la unitat lingüística. Molta gent no sabia res de la història i la cultura comuna que tenim i s’han començat a despertar consciències“, celebra.

Lara explica que arran del procés d’independència hi ha hagut tibantor entre Catalunya i Andorra. Recorda que Andorra és un estat petit i que la seva vulnerabilitat l’obliga a tenir bones relacions amb els estats espanyol i francès. “Crec que a Andorra no s’espera gaire de Catalunya i viceversa. Són relacions complicades, a vegades, i no hi ha temes comuns a l’agenda política. Una altra cosa són les relacions humanes i professionals, perquè hi ha molts catalans que viuen i treballen a Andorra”, diu. I respecte de l’1-O, diu: “La vulnerabilitat d’Andorra respecte dels estats veïns ho complica molt. Si l’1-O l’únic reconeixement internacional hagués estat Andorra, hauria estat ridícul.”

Quant al procés i el paper que ha tingut Catalunya Nord els últims anys, Sabrià diu que caldrà veure com evoluciona aquest lligam. “Veurem si Perpinyà té un rol més passiu o hi ha interès perquè en tingui un de més actiu. Cal recordar que des de l’1-O cada cop que hi ha eleccions al sud tots els peixos grossos de la política local han de fer declaracions a la premsa local, i tothom tem de pronunciar-se massa. Alliot en canvi es reserva més, diu que no vol ficar-se en la vida política del sud. Hi ha poc interès que Perpinyà faci un paper en el procés independentista”, afirma.

 

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.