Puigdemont

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Junts per Catalunya comença demà un procés congressual fundacional que no es tancarà fins el 3 d’octubre amb l’objectiu de convertir-se en un partit polític. Durant aquestes deu setmanes, la formació intentarà aplegar la galàxia de sigles i persones que els darrers dos anys han optat per un independentisme que culminés el mandat del referèndum del Primer d’Octubre des de la transversalitat ideològica. Un espai que ha encapçalat el president Carles Puigdemont des de l’exili, que encara té algunes peces per encaixar i algunes incògnites per resoldre, com la relació amb el PDECat. La fórmula triada serà la del partit polític però l’esperit és el d’un moviment, no només per la seva vocació transversal, sinó per les noves formes de funcionament, amb les primàries per a escollir la direcció i els candidats a les llistes electorals. El congrés serà telemàtic, a causa de la crisi sanitària, i començarà demà amb un acte en què intervindran els dos presidents, Puigdemont i Quim Torra, els presos i els exiliats i altres representants de la nova formació.

El congrés de Junts per Catalunya començarà sense esperar la decisió del futur del PDECat i sense saber quan seran les eleccions catalanes. És previst que les més de 2.000 persones que s’han fet militants per la web Junts.cat elegeixin la mesa del congrés, que serà presidida pel conseller Lluís Puig, a proposta del grup impulsor. La mesa dirigirà els debats de les dues ponències que debatrà el congrés, una d’estratègia política, encapçalada pel conseller Toni Comín, i una altra d’organitzativa encapçalada pel conseller Damià Calvet. Els militants participaran en la redacció de les ponències mitjançant deu fòrums de discussió, amb el compromís de tenir fet un primer esborrany el 20 d’agost i aprovar-les el 3 d’octubre, després d’un període d’esmenes de tres setmanes. Però la mesa també organitzarà la votació de la nova direcció, que es farà telemàticament el 7,8 i 9 d’agost, mitjançant tres ‘urnes’. La primera serà per a elegir el president del partit i quatre vice-presidències. Les candidatures s’hauran de presentar en llistes tancades i no blocades. La segona votació servirà per a escollir conjuntament el secretari general, el secretari d’organització i el secretari de finances, també en llistes tancades i no blocades. I la tercera urna serà per a elegir les divuit persones que completaran la direcció, que es farà per llistes obertes. Totes les candidatures hauran de ser paritàries i el cens de les votacions s’anirà actualitzant durant aquestes deu setmanes, de manera que els militants que es vagin apuntant al partit podran participar en el congrés.

La fotografia que sortirà del 3 d’octubre serà sensiblement diferent de la dispersió actual, si el procés culmina amb èxit. El primer pas important ja l’ha fet la Crida Nacional, encapçalada per Jordi Sánchez, que, després d’una consulta interna a la militància que va acabar diumenge passat, va decidir de dissoldre’s amb el suport del 95,7% dels associats i un 40% de participació. Hi va haver 7.694 vots a favor, una xifra considerable tenint en compte que ha estat un moviment polític amb escassa activitat. Hi ha partits amb representació parlamentària amb xifres inferiors de militants reals. També diumenge passat, 19 de juliol, una assemblea extraordinària d’Acció per la República, va aprovar la integració a Junts ‘com a formació de centreesquerra decididament republicana’. L’aportació d’Acció és numèricament menor, però l’encapçalen noms com Aurora Madaula, Ferran Mascarell i Agustí Colomines, que han tingut un protagonisme clau en aquest espai els darrers mesos. Finalment la plataforma Independentistes d’Esquerra, encapçalada pel batlle de Montblanc, d’ERC, Josep Andreu, i a la qual s’han adherit personalitats com l’economista Germà Bel, el jutge Santi Vidal, l’arqueòleg Eudald Carbonell i l’escriptor Joan Rendé, entre més personalitats, fins a un total de 5.630, decidirà al setembre si entra o no. Molts dels seus membres han expressat ja la decisió d’entrar-h a títol individual.

Quotes de partit

L’única peça que de moment quedarà fora del trencaclosques és el PDECat, per voluntat de la seva direcció, que va rebutjar de dissoldre’s i va demanar de tenir quotes en el nou partit, que són incompatibles amb el sistema de primàries amb llistes obertes. Nombrosos batlles i militants del partit ja han fet el pas a Junts, però la direcció manté reticències a integrar-s’hi, tot i que cada vegada són menys els renuents. Els dirigents que més s’oposen a un acord són el batlle de Mollerussa, Marc Solsona, i el d’Igualada, Marc Castells. La direcció que encapçala David Bonvehí continua negociant una possible integració, però no hi ha cap acord i el temps s’acaba. Des del nucli impulsor de Junts es treu ferro a la manca d’acord, perquè auguren que la majoria del partit acabarà fent el pas, al marge d’allò que digui la direcció, però no hauran d’assumir l’herència d’unes sigles amb passat convergent. Quan Junts per Catalunya va recuperar el nom, que era en mans del PDECat, el partit de Bonvehí va perdre força per a negociar, tot i que no descarta accions legals en el futur. La setmana que ve, el partit de Bonvehí té un consell nacional per a decidir si es presenta en solitari a les eleccions. El PDECat no té prevista la doble militància, però de moment no ha decidit què farà amb els càrrecs i militants que s’han apuntat a Junts per Catalunya.

En el cas que hi hagués eleccions autonòmiques abans del 3 d’octubre, seria la direcció de Junts per Catalunya sortida de les eleccions del 9 d’agost la que pilotaria el procés de primàries per a escollir el candidat i elaborar el programa electoral. De tota manera, Junts per Catalunya no considera viable de fer eleccions a curt termini, tenint en compte el rebrot de la pandèmia d’aquest estiu, i les situa a final de la tardor o, fins i tot, a començament de l’any que ve.

 

Correcció: En una primera versió d’aquest article s’explicava que Independentistes d’Esquerra s’integraria a Junts. Posteriorment des d’aquest moviment s’ha aclarit que les persones que s’hi estan integrant ara ho fan a títol individual i que la decisió col·lectiva s’ha de debatre en una assemblea que tindrà lloc al mes de setembre. En la versió original d’aquest article s’afirmava que no tots els membres d’Independentistes d’Esquerra entraran a Junts però no es feia referència a aquesta assemblea, cosa que s’hauria d’haver fet.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.