El Suprem va autoritzar l’espionatge a l’independentisme per “evitar la secessió” de Catalunya

  • El Mundo publica els raonaments del jutge per a justificar les intervencions del CNI a una petita part dels afectats pel Catalangate

VilaWeb
Redacció
13.05.2022 - 09:32
Actualització: 13.05.2022 - 10:14

El diari El Mundo ha publicat els raonaments esgrimits pel jutge del Tribunal Suprem espanyol que va autoritzar l’espionatge a divuit afectats pel Catalangate. El magistrat Pablo Lucas hauria argumentat l’ús del programari Pegasus el 2019 perquè considerava que les intervencions telefòniques eren “l’única fórmula d’evitar una secessió a Espanya”, en al·lusió al moviment independentista català.

Aquesta informació és extreta de les autoritzacions judicials que Lucas va signar per espiar dirigents independentistes, entre els quals el president de la Generalitat, Pere Aragonès, aleshores en funcions de vice-president i conseller d’Economia. El jutge Lucas no solament justifica les punxades telefòniques per tal de frenar el moviment independentista, sinó també, segons que diu El Mundo, per evitar unes activitats que contribuïen al “desprestigi d’Espanya“.

Aquests arguments són els que haurien pogut consultar els membres de la comissió de Secrets oficials durant la compareixença de l’ex-directora del centre d’intel·ligència, Paz Esteban.

El jutge va demanar la intervenció dels telèfons dels dirigents independentistes, però en cap moment no hauria demanat l’ús del sistema Pegasus, que és el que va acabar emprant el CNI. Aquest programari va més enllà de les escoltes telefòniques i permet d’accedir a totes les aplicacions del mòbil, entre més funcions.

El CNI també va espiar el cap de l’oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay; el seu advocat, Gonzalo Boye; el secretari general de Junts i ex-president de l’ANC, Jordi Sànchez; l’ex-vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri; el senador Josep Maria Matamala; i Carles Riera, diputat de la CUP.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any