El Tribunal Suprem espanyol ha decidit de mantenir a la presó Oriol Junqueras malgrat la defensa que va fer de les vies pacífiques i de la negociació política per a assolir la independència. Els tres magistrats de la sala segona del tribunal han fet cas de la fiscalia i consideren que hi ha motius per a mantenir-lo en presó preventiva i sense fiança perquè pensen que hi ha risc de reiteració del delicte de rebel·lió o sedició. Tot i que són delictes que, segons el codi penal, requereixen l’ús de la violència i la força d’un alçament tumultuós, respectivament.

En la interlocutòria que el va empresonar, tant a ell com a Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el Suprem ja deia que hi havia hagut una ‘violenta explosió social’. Junqueras i el seu advocat van explicar el caràcter pacífic de les mobilitzacions i dels seus propòsits. Com ho han negat ara els magistrats del Suprem? On veuen la violència? En aquesta interlocutòria introdueixen un argument nou: la violència de l’estat, la que va exercir la guàrdia civil contra la població i la que hi hauria pogut haver, és culpa de Junqueras i els altres membres del govern.

‘Assaltar el poder’
Hi ha una primera admissió que sembla que ho hauria d’anul·lar tot, quan diuen: ‘És cert que no consta que [Junqueras] hagi participat executant personalment actes violents concrets. Tampoc no consta que donés ordres directes en aquest sentit.’ Però creen tot un discurs per a mirar de justificar que va ser responsable de violència.

Diuen en la interlocutòria que Junqueras ‘va actuar des d’una posició preponderant, com a integrant d’un grup que actuava coordinadament per aconseguir la proclamació unilateral de la independència […], i ho feien des de l’exercici del poder, cosa que explica que no necessitessin en aquest moment la violència per assaltar el poder com a pas previ per a l’execució del pla.’

On van a parar amb això? Doncs ho expliquen: ‘És clar que era previsible que, amb una altíssima probabilitat, hi hagués actes violents en defensa de la declaració unilateral d’independència. Si tant el recurrent [Oriol Junqueras] com els altres investigats incitaven els seus partidaris a seguir aquest camí, és clar que assumien, per més que no ho desitgessin, la presència d’actes de violència que, en cas d’haver-n’hi, no podien situar-se com a extralimitacions fora del marc del pla acceptat per tots. Per tant, l’acceptació del pla incloïa l’acceptació de previsibles i altament probables episodis de violència per aconseguir la finalitat proposada.’

I en aquesta línia afegeix que la declaració d’independència derivada del referèndum, ‘que es faria amb el suport de mobilitzacions populars com a element decisiu per a forçar l’estat a claudicar, comportava una probabilitat molt alta d’enfrontament físic amb episodis inevitables de violència.’

Arguments polítics i no jurídics
Dit això, el Suprem considera que hi ha probabilitat de reiteració delictiva, que ‘no solament depèn de les condicions externes, sinó de l’actitud del subjecte. Dit amb unes altres paraules, la probabilitat de noves mobilitzacions depèn en una part important de la conducta del recurrent [Junqueras], a causa de la seva rellevància política.’

Es fixen, a més, que Junqueras no ha desistit de voler la independència de Catalunya: ‘El projecte polític subsisteix i el recurrent no l’ha abandonat. La via per a arribar a l’objectiu proposat, en la línia mantinguda fins ara, tampoc no consta que s’hagi abandonat. I el seguiment [de la via] ja ha portat als fets que són investigats en aquesta causa. De tot plegat es desprèn un risc rellevant de reiteració en la mateixa conducta delictiva.’

En la interlocutòria, el Suprem diu que, si bé és delicte perseguir la independència d’una part del territori nacional mitjançant l’alçament violent, fer-ho per la via pacífica és legítim. Diu, a més, que no es pot parlar de presos polítics. ‘Aquesta causa no s’ha incoat per a perseguir la dissidència política ni la defensa d’una opció independentista. És per això que no es pot parlar de presos polítics, perquè ningú no és perseguit per defensar una idea, i el sistema permet la defensa de qualsevol opció, oferint camins de sobres per a sostenir-la.’

Però diu que no és el cas de Junqueras, que ‘ha anat molt més lluny’, fent un referèndum fora de la legislació espanyola i ‘arribant a proclamar la independència de Catalunya’. Diu que ‘s’han alçat contra l’estat espanyol, contra la constitució, contra l’estatut i contra la resta de l’ordenament jurídic’.

Jutgen el comportament de Junqueras, que qualifiquen de ‘gravíssim en un estat democràtic de dret’. Admeten que això per si sol no pot ser qualificat de delicte de rebel·lió o de sedició. I en aquest sentit afegeixen que ‘s’han alterat profundament les regles de la convivència ciutadana’ i que s’ha generat ‘intranquil·litat i preocupació per aquests fets en una gran part de la població que no va participar en la seva execució’. I tot plegat, amb la violència que abans hem descrit. La violència de l’estat admesa, justificada i, a més, utilitzada per dir que els violents són els qui la van patir.

Consulteu ací la interlocutòria íntegra:

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb