El silenci inquietant del PSOE sobre l’amnistia

  • Pedro Sánchez calcula el moment de moure's, sap que ara encara no toca, i deixa que Asens i els comuns surtin a donar aire

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
31.08.2023 - 21:40
Actualització: 01.09.2023 - 21:11

El 23 de març de 2021 el PSOE va votar amb PP i Vox a la mesa del congrés per impedir la tramitació de la proposta de llei d’amnistia que van presentar-hi conjuntament els partits independentistes. L’argument del PSOE, calcat al dels lletrats de la cambra que en desaconsellaven la tramitació, era que l’amnistia és inconstitucional perquè significa, a la pràctica, un indult general, prohibit expressament a la carta magna espanyola. Però ara, dos anys més tard, quan el PSOE necessita els vots dels diputats de Junts per a poder investir Pedro Sánchez, no diu que no, deixa entendre, implícitament, que una amnistia sí que seria constitucional, però manté un silenci inquietant, que fa que la negociació no pugui arrencar.

Les exigències de Junts per Catalunya per a la investidura són l’amnistia i el referèndum, dues línies vermelles que el PSOE sempre ha dit que no estava disposat a traspassar. Però, d’ençà de les eleccions del 23 de juliol, opinants i juristes de l’òrbita socialista han anat preparant el terreny perquè la qüestió de l’amnistia pugui esdevenir la clau de la investidura, però només l’amnistia (i no pas el referèndum, que ja s’ha bandejat) i encara amb unes determinades condicions.

I per això calia, en primer lloc, negar allò que el PSOE havia anat dient fins ara i afirmar que una llei d’amnistia és constitucional, perquè la constitució no la prohibeix pas i perquè la llei espanyola fins i tot la preveu de manera explícita com una possibilitat d’extinció de la responsabilitat penal, en l’article 666 de la llei d’enjudiciament criminal.

Els socialistes s’esmunyen

A Pedro Sánchez i als dirigents socialistes els han demanat unes quantes vegades per la possibilitat d’una amnistia als independentistes represaliats en relació amb el procés, i sempre han respost amb evasives. A Sánchez li ho van demanar directament en una conferència de premsa el 22 d’agost, després d’haver-se reunit amb Felipe VI. Li van dir si pensava que seria constitucional una llei d’amnistia, i va respondre que no li corresponia pas a ell de dir-ho, i que en tot cas el marc de diàleg havia de ser la constitució. I quan ja fa gairebé un mes i mig de les eleccions, la resposta dels socialistes continua essent la mateixa, perquè dimecres la portaveu del PSOE Pilar Alegría responia això mateix quan li demanaven sobre l’amnistia: “Hem d’anar pas a pas.” I va afegir que calia respectar la constitució. Fa dos anys tenien clar que no la respectava, i ara la resposta és aquest silenci espès.

Res més. I per això els comuns miren d’empènyer el PSOE. El silenci dels socialistes ha coincidit amb l’aparició pública de Jaume Asens com a negociador d’una possible llei d’amnistia, juntament amb un grup de juristes de qui no se sap el nom. Yolanda Díaz, vice-presidenta espanyola en funcions, va acompanyar l’aparició pública d’Asens, i tots dos van dir en sengles entrevistes a TVE i a El País que l’amnistia era perfectament constitucional i que seria possible d’incloure-hi també els policies espanyols processats per la seva violència contra els votants del Primer d’Octubre.

Però Asens sobretot volia llançar un missatge: que la negociació de fons no havia començat, i que encara ara esperaven que el PSOE presentés alguna proposta. “No és cert que el PSOE hagi posat cap proposta damunt la taula encara. El PSOE no ha fet cap proposta.” De fet, va desmentir una informació publicada per ElDiario.es segons la qual els negociadors del PSOE i de Junts avaluaven la possibilitat d’incloure els policies de l’1-O en l’amnistia, en la línia precisament d’allò que ell mateix havia dit a El País dies abans: “A l’altra banda hi ha, per exemple, desenes de policies encausats per les càrregues de l’1-O. Normalment les amnisties afecten totes les parts del conflicte. El límit són els crims de lesa humanitat, i no n’hi va haver.” A RAC1 va voler matisar que no volia dir que ell fos favorable d’incloure’ls, però sobretot va voler desmentir que els socialistes negociessin res d’això ara mateix amb Junts. Perquè, senzillament, encara no havien proposat res.

Les declaracions d’ahir del president Carles Puigdemont encaixaven amb les d’Asens. Va dir que ara mateix no hi havia encara cap negociació, que només hi havia converses sobre què és allò de què caldria parlar, sobre què caldria negociar. “Hem de trobar la manera de fer-ho, però encara no som aquí, parlem de qüestions formals, metodològiques, però no s’han abordat qüestions de fons. Som en una fase molt inicial”, deia Asens. I encara afegia una altra qüestió, que l’amnistia no és pas l’única “fórmula” possible: “Una fórmula pot ser l’amnistia, però hi ha unes altres fórmules de les quals no puc dir el contingut perquè seria prematur. No tot s’esgota amb una amnistia, hi ha unes altres fórmules. L’objectiu seria fer tabula rasa, posar el marcador a zero.”

No va dir quines eren aquestes altres fórmules, però, segons els juristes consultats per VilaWeb, no n’hi ha cap que sigui equiparable a una amnistia, tret de l’indult general prohibit explícitament per la constitució. Serien fórmules que exigirien en tot cas reformes legislatives, potser més modificacions del codi penal espanyol, però que no tindrien ni l’abast ni l’efecte de l’amnistia d’esborrar cap traça de responsabilitat penal o administrativa dels fets relacionats amb l’1-O i amb el 9-N.

Sobre quina forma podria prendre una opció com aquesta, en parlava aquest agost l’ex-lletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías en una entrevista a VilaWeb: “Es poden canviar tipus penals, com ara el delicte de malversació, que ha estat reformat, però n’ha quedat un bunyol. Cal fer-ho bé perquè els jutges no puguin perseguir cap dirigent independentista per malversació. Això seria la solució per a moltes persones, inclòs el president Puigdemont. ‘Amnistia’ és una paraula molt gran, el que cal és negociar i trobar sortides per als afectats […]. Potser no s’ha de parlar d’amnistia i s’ha de mirar de reformar el codi penal perquè el conjunt d’aquestes persones deixin de ser perseguides i no entrin a la presó.”

Si aquesta és la intenció del PSOE no se sap, perquè ara per ara els socialistes espanyols focalitzen l’atenció en la cita del 26 i 27 de setembre, la sessió d’investidura que Alberto Núñez Feijóo sap que perdrà. El discurs del PSOE es concentra ara a desgastar Feijóo durant aquestes setmanes vinents, perquè la investidura fallida li surti tan cara com sigui possible. “Aquest mes se li farà llarguíssim”, deia ahir el ministre de Presidència en funcions, Félix Bolaños. Per això al PSOE no li convé de ficar-se en l’esbarzer de l’amnistia, de discutir com s’ha de fer, com se n’ha de dir ni qui hi ha d’entrar, i encara menys si això ha de ser un pas previ al reconeixement del dret d’autodeterminació. No li convé, si més no fins que no hagi passat el moment de Feijóo i arribi el de Sánchez, la investidura del qual serà, a tot estirar, a final de novembre. El PSOE calcula el moment de moure’s, i sap que ara encara no toca.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any