El seguiment, la gran incògnita de la vaga de funcionaris que comença a Andorra

Els sindicats conviden el govern a negociar la reforma de la llei de funció pública per a evitar la convocatòria de diverses jornades de vaga fins el 19 de març

VilaWeb
Una jornada de vaga sindical a Andorra contra les retallades a les jubilacions dels funcionaris. | Fotografia cedida pel SEP.
Roger Graells Font
27.04.2018 - 05:19
Actualització: 27.04.2018 - 07:19

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Els sindicats dels funcionaris d’Andorra, agrupats en la Plataforma de Sindicats de l’Administració, s’han plantat davant la reforma de la llei de la funció pública que vol aprovar el govern. Protesten perquè l’executiu s’ha negat a negociar res amb ells i perquè ha rebutjat una vuitantena d’esmenes que van presentar a la comissió consultiva sobre la reforma.

Avui comença el període d’un mes, fins el 19 de març, en què els sindicats poden convocar jornades de vaga amb l’única condició d’avisar l’administració amb 48 hores d’antelació. Els serveis mínims –que a Andorra no estan regulats per cap llei– els pactaran avui mateix en una reunió d’alt nivell amb el cap de govern, Antoni Martí. Els sindicats esperen que Martí s’avingui a negociar amb ells per a trobar una sortida a la situació i desconvocar la vaga.

Un dels sectors que està cridat a la vaga és l’educatiu. El membre de comitè executiu del Sindicat d’Ensenyament Públic (SEP) Albert Maluquer ha explicat a VilaWeb que és la primera vegada que hi ha una vaga d’aquest tipus a Andorra. Espera que la vaga sigui força secundada perquè la reforma ‘afecta a tothom’ i critica que el govern s’hagi negat a negociar amb els sindicats. Fet, diu, que ha propiciat la vaga.

Una de les peticions dels sindicats és que no es rebaixin els complements per antiguitat. La llei de la funció pública l’any 2000 preveia un increment gradual del salari que es va congelar. Segons el govern, perquè la situació de crisi ho feia inviable. Segons el SEP, perquè no interessava políticament. A més, consideren que estan en risc les pensions dels funcionaris.

Una gran manifestació pendent de data
Els sindicats també estan acabant de negociar la convocatòria d’una manifestació unitària que encara no té data. Estan molestos perquè l’executiu de Martí va presentar la llei al setembre sense donar-los detalls, i perquè la comissió consultiva va rebutjar totes les esmenes presentades. ‘Ens hem vist obligats a plantar-nos’, relata Maluquer.

El portaveu de la plataforma i líder de la Unió Sindical d’Andorra, Gabriel Ubach, també ha fet una crida als treballadors de l’empresa privada perquè se sumessin a la vaga. En declaracions a la SER, Ubach va afirmar que la pèrdua de drets laborals la pateixen tots els treballadors, i que per aquest motiu cal pressionar l’executiu perquè s’avingui a negociar.

Mentrestant, els serveis jurídics dels sindicats estudien la llei, aprovada pel govern però pendent del parlament. No obstant això, els sindicats no l’han signada i això pot contravenir la legislació actual. Així doncs, durant les pròximes setmanes es podrà comprovar el seguiment de les convocatòries de vaga i si el govern s’avé a negociar o no la reforma amb els sindicats.

El govern proposa uns serveis mínims del 15%
L’executiu d’Antoni Martí ha presentat una proposta de serveis mínims que, segons diuen, no superen el 15% del total del personal de l’administració. Segons ha indicat el ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, els serveis mínims a educació els negocien de manera directa amb el Sindicat d’Ensenyament Públic. En funció del seguiment final que tingui la vaga, el govern decidirà si són o no jornades lectives.

La proposta que es treball en cas que el seguiment de la vaga sigui important, diu el govern en una nota, és que per als alumnes de maternal caldrà com a mínim que hi hagi un docent per a cada tres grups de classe i un col·laborador educatiu per a cada dos grups. Pel que fa als alumnes més grans, s’ha establert un docent per a cada quatre grups. A més, en tots els centres escolars es demana, per qüestió de seguretat, la presència d’un membre de l’equip directiu.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies