Només resten quatre setmanes perquè Catalunya voti sobre la independència en el referèndum de l’1 d’octubre. Es preveu que dimecres el parlament aprovi la llei del referèndum i, en les hores següents, el govern en bloc signi el decret de convocatòria. A més, abans de l’1-O també s’aprovarà la llei de transitorietat. A la porta de la gran mobilització de l’Onze de Setembre i de la campanya electoral pel referèndum, a l’estat espanyol se li esgota el temps per a provar d’impedir-lo.

A Madrid hi ha nervis. L’últim a expressar-los ha estat el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que ahir mostrava ‘certs dubtes’ de la capacitat del president espanyol, Mariano Rajoy, per a frenar el referèndum. Rivera ho justificava amb el precedent del 9-N, quan el govern espanyol no va impedir que es votés malgrat totes les amenaces, entrebancs i recursos al Tribunal Constitucional.

Tant Ciutadans com el PSOE s’han mostrat sempre ferms al costat del PP enfront de l’independentisme i el full de ruta de la Generalitat. El triumvirat del no ha provat de boicotar la legislatura sorgida de les eleccions del 27-S, ha negat sempre el dret d’autodeterminació i ha utilitzat el Tribunal Constitucional per a vetar totes les iniciatives de l’independentisme. L’estratègia, però, ha resultat inútil. El govern s’ha mantingut fidel al compromís amb la ciutadania i ha continuat impulsant el referèndum.

El 155, descartat pel PP mateix
El temps corre contra els interessos del govern espanyol. Tothom es demana com s’aturarà l’1-O. El PP va descartar l’aplicació del famós article 155 de la constitució espanyola, que suspèn l’autogovern, per falta de temps en la seva aplicació i per raons jurídiques. La retirada de les urnes, l’última aposta del PSOE per a evitar que es voti, plana sobre l’ambient.

Els dubtes de Rivera i la proposta desesperada dels socialistes mostren la incertesa que hi ha en tots dos partits respecte de l’estratègia del govern espanyol i del PP. El triumvirat del no tem una victòria independentista l’1-O, la qual cosa es traduiria en la independència de Catalunya, segons els plans que ha anunciat la Generalitat.

Rajoy, de moment, manté el discurs de moderació i proporcionalitat, però sense renunciar a un to dur i amenaçador: ‘És a les seves mans què pugui passar els dies vinents’, va dir ahir. ‘Els qui il·legalment provin de trencar el nostre país i elevar fronteres pagaran els danys amb el seu patrimoni’, deia divendres la vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría.

A cada pas de la Generalitat i del parlament, un recurs al Tribunal Constitucional. Tant és així que Sáenz de Santamaría va arribar a dir que el govern espanyol ja tenia els recursos redactats per al moment en què s’aprovin les lleis del referèndum i de transitorietat. Tot seguit, l’admissió a tràmit del Tribunal Constitucional comportarà la suspensió immediata de les normes. I aleshores arribarà l’anunciat xoc de trens. La majoria parlamentària i la Generalitat sostindran que la llei del referèndum preval sobre la legislació espanyola i continuaran endavant amb l’organització de l’1-O. Serà aleshores quan el govern espanyol haurà de fer alguna cosa diferent per a intentar impedir el referèndum.

Divisió entre Rajoy i Sáenz de Santamaría
La presència de l’exèrcit als carrers de Catalunya ha estat un argument esgrimit pels sectors més radicals del no i l’extrema dreta per a aturar el referèndum. Arran dels atemptats a Barcelona i Cambrils, Sáenz de Santamaría va defensar que s’elevés al nivell cinc l’estat d’alerta, cosa que implica la presència de l’exèrcit al carrer. Fins i tot va pressionar el PSOE perquè ho acceptés.

No obstant això, els socialistes van negar-s’hi perquè no veien clar ni elevar el nivell d’alerta ni treure l’exèrcit espanyol al carrer, i tenien el dubte de si fer-ho a tot l’estat espanyol o només a Catalunya. En canvi, malgrat la vehemència de la vice-presidenta espanyola, Rajoy no va preveure aquesta mesura en cap moment.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb