lloguer

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

TEMA DEL DIA
Incògnites.
Limitar el preu del lloguer és una cosa que sona bé. Ningú amb un mínim de sensibilitat social no s’hi pot oposar, sobretot en temps de crisi. El parlament ha aprovat una llei que persegueix aquest objectiu, però no és clar que ho aconsegueixi. Primera, perquè no hi ha acord entre els experts sobre si posar topalls al mercat del lloguer l’acaba abaratint o limitant l’oferta de pisos i originant l’efecte contrari. Però després hi ha un problema polític, i és que el govern del PSOE la porti al Tribunal Constitucional perquè considera que les competències autonòmiques s’extralimiten. Que el PSC no hagi donat suport a la llei és una dada remarcable sobre quin recorregut pot tenir i deixa l’interrogant obert. El mes de juliol, el Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar que hi ha articles i disposicions de la iniciativa de JxCat, ERC, CatECP i la CUP que no tenen empara en l’estatut i vulneren la constitució espanyola.

En cas que el govern espanyol la impugnés, la llei fóra suspesa immediatament quan el recurs s’admeti a tràmit; en canvi, si hi recorre un grup parlamentari la norma serà vigent fins a la resolució del TC. Si el PSOE la portés al Constitucional, s’hauria d’obrir una crisi al govern espanyol perquè Podem i, la seva marca blanca a Catalunya, els comuns, n’han fet bandera, amb Ada Colau al capdavant. No consta que de moment hi hagi escletxes en el govern de la ciutat de Barcelona, on els comuns governen plàcidament en coalició amb el PSC. Tota la pressió que Colau ha fet a Junts per Catalunya perquè donés suport a la llei no la demana al PSC, amb el qual comparteix govern, tot i que l’habitatge és un dels principals problemes de Barcelona. El 2015, el preu mitjà de lloguer mensual a la ciutat de Barcelona era de 688 euros. Amb Ada Colau a la batllia s’ha arribat a 929, és a dir, un augment del 35% durant el primer mandat dels comuns.

Aquesta mitjana és més alta als districtes més desfavorits, que és on ha augmentat més el preu del lloguer: a Torre Baró, avui llogar un habitatge és un 53% més car, a la Teixonera un 44%, al barri del Besòs un 43% i a la Barceloneta un 59%. L’augment més gran és a Vallbona, on avui llogar un habitatge el preu mitjà és un 118% més car, Can Peguera (98%) i el Baró de Viver (157%). Aquest encariment no ha anat acompanyat de la creació d’habitatge públic de lloguer, que ajudaria a fer baixar els preus. A la campanya, Colau va prometre 8.000 pisos, i va acabar el primer mandat amb tan sols 832 de nous.

La llei s’ha aprovat perquè el Sindicat de Llogaters ha acceptat les esmenes de Junts per Catalunya destinades a protegir els petits propietaris. L’acord tindrà en compte les despeses dels propietaris en la rehabilitació dels immobles i exclourà els petits tenidors en situació de vulnerabilitat, és a dir, amb uns ingressos inferiors a 2.000 euros mensuals incloent-hi les rendes. Amb el suport a la llei, el nou partit de Carles Puigdemont ha deixat sense relat aquells que volien demostrar que Junts per Catalunya continuava essent una força política de dretes, com l’antiga Convergència. El vot negatiu dels quatre diputats del PDECat, trencant la disciplina de vot del grup parlamentari, ha acabat de facilitar la fotografia que cercava Puigdemont, que era situar en la centralitat política un partit que aixopluga diverses sensibilitats.

La votació de la llei dels lloguers no quadra en la tradicional divisió entre dretes i esquerres, que ja fa molts anys que no serveix per a entendre la complexitat de la política catalana. Una vegada més, Junts per Catalunya, ERC, la CUP i els comuns hi han votat a favor; i el PSC, el PP i Ciutadans en contra. Si exceptuem el PDECat, la llei s’ha aprovat amb els vots en contra dels partits que curiosament van avalar el 155: el PSC, el PP i Cs. Perquè, malgrat el populisme colauista, que vol posar la frontera maniquea entre bons i dolents, la frontera de la política catalana és entre els que volen una república independent, justa i solidària i els que volen una Catalunya autonòmica, sotmesa i financerament asfixiada. I això als comuns els neguiteja, perquè els obliga a trencar la seva còmoda equidistància.

MÉS QÜESTIONS
Puig crea dos fons per ajudar les empreses a superar la crisi.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat la creació de dos fons de suport financer a les empreses valencianes enfront de les dificultats econòmiques derivades de la crisi sanitària de la covid-19. El president ha assenyalat que el suport financer del Consell es materialitzarà en un Fons Valencià de Resiliència i un Fons de Competitivitat, que seran gestionats per l’Institut Valencià de Finances (IVF), i ha subratllat que l’objectiu és salvar empreses per a salvar ocupacions perquè la Generalitat no es resigna al fet que es vagin tancant empreses sense més ni més. El Fons Valencià de Resiliència és un Fons d’Inversió, gestionat directament per l’IVF, destinat a reforçar la posició de solvència d’empreses estratègiques valencianes de grandària mitjana, la situació de les quals s’hagi afeblit per la pandèmia. El fons preveu diverses modalitats de finançament: facilitats creditícies amb grau de subordinació divers, aportacions en capital i instruments financers híbrids, com els préstecs participatius i els préstecs convertibles en accions. Les operacions tindran un import entre un milió d’euros i 25 milions. A fi d’impulsar el fons, la Generalitat ha sol·licitat per carta al govern espanyol que notifiqui a la Comissió Europea una ampliació del marc temporal d’ajudes d’estat, per a poder incorporar les mesures de recapitalització introduïdes fa poc en la normativa comunitària.

L’STEI acusa les mútues de denegar baixes al personal de centres concertats de les Illes. El sindicat majoritari de l’ensenyament de les Illes, STEI, ha acusat els serveis de prevenció de riscs dels centres educatius concertats de denegar baixes al personal de risc de les escoles. En un comunicat de premsa, ha recomanat als treballadors de denunciar aquestes situacions davant la Inspecció de Treball. El sindicat ha detectat que moltes persones que pertanyen a grups de risc, quan els metges han emès informes indicant que no haurien d’incorporar-se, els han denegat la baixa sense donar-los explicacions. Un cas és el de les treballadores embarassades. D’una altra banda, segons el sindicat molts treballadors dels centres concertats l’han advertit que el nombre d’alumnes per grup que s’aplicarà no compleix els protocols establerts per la Conselleria d’Educació. Aquests treballadors asseguren que hi haurà grups de 24 o 25 alumnes amb distància inferior a 1,5 metres, cosa que és un perill tant per als alumnes com per als professors.

L’oposició andorrana torna a obrir el debat sobre l’avortament després de la visita del nunci del Vaticà. El Partit Socialdemòcrata vol tornar a posar a debat la despenalització de l’avortament, l’any vinent. Després de la celebració del dia de Meritxell i de la missa que va oficiar el nunci del Vaticà defensant el ‘dret de vida’, Pere López ha recordat que la seva formació defensa la despenalització en el programa electoral i que, per tant, durant l’any que ve presentaran alguna iniciativa política per resoldre aquesta qüestió. López també demanarà informació sobre la reunió del gener entre Xavier Espot i el secretari d’estat del Vaticà, que no va ser comunicada públicament. El cap de govern ja li ha respost explicant que va ser una reunió que va transcórrer amb absoluta normalitat i durant la qual es van parlar de moltes coses, no únicament d’avortament.

LA XIFRA
13.000 persones malvivien en el camp de refugiats de Mòria, el més gran de Grècia i d’Europa, que ha estat destruït per un incendi aquesta matinada. El camp era pensat per a 3.000. Ara com ara, no consta que hi hagi hagut víctimes, segons les autoritats gregues.

TAL DIA COM AVUI
El 9 de setembre de 1976 va morir Mao Zedong, primer president de la República Popular de la Xina. Del seu mandat, es destaca l’intent per modernitzar la Xina, saldat amb milions de morts per fam; i la Revolució Cultural, en què es desfermà un culte a la seva personalitat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.