Jardí de l'Ateneu Barcelonès.

El premi Crexells de novel·la que atorga l’Ateneu Barcelonès ha entrat en crisi: després que ahir l’escriptora Tina Vallès retirés la seva obra, La memòria de l’arbre, de la llista de finalistes al premi, ‘en veure que no es respecten les bases del premi i en adonar-me, arran de la vostra comunicació, que la participació popular ha sigut escassíssima (4%)’, ha estat un degoteix de retirades d’obres de la llista de finalistes. Al final del dia el premi Crexells s’ha quedat sense els onze finalistes proposats. S’han desmarcat de l’organització del premi Tina Vallès, Raül Garrigasait, Enric Umbert, Teresa Muñoz, J.L. Badal, Sílvia Soler, Marcel Fité, Max Besora, Vicenç Pagès Jordà, Carme Martí i Alfons Cama.

Vicenç Pagès Jordà ho ha resumit així: ‘Aquest any no hi pot haver premi. El Crexells ha implosionat. A veure si n’aprenem de cara a l’any vinent.’ La crisi s’ha produït arran de la decisió del jurat d’incorporar quatre títols més a les set obres finalistes escollides per votació popular del socis de l’Ateneu i les biblioteques de Barcelona.

Un degoteig d’autors que s’han retirat del premi

Hores després de la decisió presa per Tina Vallès, l’escriptor Raül Garrigasait, autor de Els estranys, una de les novel·les finalistes incorporades posteriorment pel jurat, també ha retirat la seva obra. En un comunicat difós per Twitter, Garrigasaït escriu: ‘Crec que aquesta situació erosiona perillosament el prestigi del Premi Crexells. Arribats aquí, considero que només amb un replantejament profund el premi podrà recuperar la importància que havia tingut per a les lletres catalanes. Per tot això, com ja ha fet l’escriptora Tina Vallès, retiro la meva novel·la de la llista de finalistes. Lamento l’embolic, però és l’única manera de contribuir a posar remei a la situació.’

L’escriptor Enric Umbert, finalista pels vots dels socis de l’Ateneu per la novel·la L’últim passatge de Walter Benjamin (Edicions 62), també ha retirat el llibre, amb aquesta declaració: ‘Acabo d’assabentar-me, a través de les xarxes socials, que les bases del Premi Crexells no s’estan respectant. Considero que una modificació a meitat de cursa no és seriosa ni ajuda al seu prestigi alhora que un menyspreu per aquelles persones i entitats que varen emetre el seu vot. En conseqüència, i amb el màxim respecte als altres finalistes i a tots aquells que van votar, he pres la decisió de retirar la meva novel·la de la llista de finalistes del premi.’

Coincidint amb els anteriors, però sense retirar la seva novel·la, l’escriptor Vicenç Pagès Jordà, del qual el jurat ha incorporat Robinson a la llista de finalistes, ha piulat: ‘La divisió entre finalistes votats i finalistes designats pel jurat, no prevista a les bases, no fa cap favor ni a uns ni a altres, ni tampoc al premi.’

Teresa Muñoz, finalista pels vots populars amb la novel·la Des del balcó (Amsterdam), també ha anunciat que retirava la seva obra. Per Twitter ha piulat: ‘És una decisió trista però presa per respecte als qui hi han participat i per contribuir, ni que sigui modestament, a la dignitat que penso que el premi es mereix.’

També s’ha conegut la decisió presa per J.L. Badal, autor de Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents (Editorial Rata), que ha estat el més extens i alhora enigmàtic: ‘Ara m’assabento que, humaníssimament, hi ha hagut canvis de darrera hora, conflictes d’interessos, necessitats de reajustaments i coses que no entenc. Els respecto i, si puc ajudar en res,  compteu amb la meva opinió. Permeteu, però, que retiri el meu llibre del premi. Ara mateix, les meves prioritats són unes altres, i no em sento còmode en aquest paisatge.’

La darrera en posicionar-se ha estat l’escriptora Sílvia Soler. Per Twitter ha comentat: ‘Quina cosa tan estranya que ser finalista d’un premi acabi deixant un regust tan agre. Potser el més adequat hauria estat que el Premi Crexells aquest any hagués quedat desert. Vist que l’Ateneu barcelonès vol seguir endavant, m’estimo més retirar Els vells amics d’entre les obres finalistes.’

La reacció de l’Ateneu

Després d’un llarg silenci que ha durat tot el matí, l’Ateneu Barcelonès ha fet pública una nota de premsa de resposta a la decisió del jurat. La nota explica: ‘El jurat va valorar que la participació dels socis havia estat molt insuficient i que això havia exclòs obres molt bones.’ Continua: ‘A la vista d’aeusta situació i per respecte a tots els aspirants es va ampliar el nombre de finalistes, sense que això avancés cap criteri ni tampoc impliqués  el desmèrit de les set obres votades.’ Al final, l’Ateneu diu: ‘La decisió ha estat del jurat i s’ha respectat entenent que ampliar els finalistes no contravenia les bases sinó que resolia el problema de la baixa participació.’ Així mateix, el comunicat també adverteix, que ‘les valoracions sobre la ideneïtat de mantenir la votació popular a la vista de l’experiència d’aqeust any, s’hauran de fer immediatament amb posterioritat a la concessió del premi’.

Els antecedents

El jurat del XLVII Premi Crexells va acordar el 22 de maig que, ‘vista la molt baixa participació en la votació popular, que no arriba al 4% dels socis, es decideix per unanimitat dels presents i prèvia deliberació sobre la llista d’aspirants, incorporar a la llista de set finalistes les quatre obres següents a consideració: Els estranys de Raül Garrigasaït (Edicions de 1984), Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents de Josep Lluís Badal (Editorial Rata), Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la nova Catalunya de Max Besora (Editorial Males Herbes) i Robinson de Vicenç Pagès Jordà (Editorial Empúries).’

El 3 de març s’havien donat a conèixer les set novel·les finalistes del premi (segons les bases eren sis, però hi va haver un empat en el sisè lloc), que foren les més votades pels socis de l’Ateneu, juntament amb participants de clubs de lectura del Consorci de biblioteques de Barcelona. A més de les obres ja citades, també es van proclamar finalistes: Els vells amics de Sílvia Soler (Columna), Escacs d’amor i de mort de Marcel Fité (Edicions Salòria) i L’olor de la seva pell d’Alfons Cama (Editorial Gregal).

Precisament, enguany s’havien canviat les bases del premi, el seu funcionament i el jurat. Ho vam explicar en l’article El premi Crexells es renova: a partir d’ara els socis de l’Ateneu en triaran els finalistes.

Un premi envoltat de polèmica des de l’any passat

Arran de la polèmica de l’any passat, que es va premiar una obra autoeditada sota un petit segell eivissenc, que va portar molta mala maror entre els editors que havien llegit fragments de l’original i l’havien descartat, la nova vicepresidenta de l’Ateneu Barcelonès, Gemma Calvet, va impulsar la renovació del premi. La novetat més important consistia en el fet que les sis novel·les finalistes sortirien d’entre les més votades pels socis de l’Ateneu i dels clubs de lectura de les biblioteques de Barcelona, i que es podria presentar al premi qualsevol novel·la escrita en català, publicada i distribuïda l’any anterior.

I d’aquestes sis obres finalistes, un jurat reputat en triaria la guanyadora, que es consideraria com la millor novel·la de l’any. El nou jurat el formen el filòsof i assagista Rafael Argullol; la periodista literària i traductora Valèria Gaillard; la crítica literària Lluïsa Julià; l’escriptor Miquel de Palol; el director de la càtedra Josep Pla, Xavier Pla; l’escriptora Carme Riera; i el poeta i dietarista Enric Sòria.

Amb aquest procediment, enguany es van presentar trenta-tres obres al premi Crexells. Unes les van presentar les editorials, d’altres els mateixos autors. Durant la Setmana del Creixells, activitat també de nova creació, tots els autors van poder presentar als lectors les seves obres. Però els socis de l’Ateneu ho han reaccionat com s’esperava i s’ha donat molt poca participació, tal com s’explicava, al voltant d’un 4% dels socis han votat (158 vots de socis de 3.164 que en té l’entitat i 17 de biblioteques). Potser tanta oferta ha desbordat els lectors.

Com funcionen els clubs de lectura i per què se’ls fa difícil votar

La raó per la qual els socis de l’Ateneu no han participat en la votació dels finalistes al premi Crexells caldrà que la institució l’analitzi. Es parla d’una guerra interna entre la junta actual i l’equip de la candidatura encapçalada per Bernat Dedéu, que va perdre les eleccions. Tanmateix, si fos aquesta la raó principal, la junta actual s’hauria de preocupar de valent, perquè s’hauria quedat sense suport social.

El que sí que té una expliació més clara és la poca participació dels Clubs de lectura de les biblioteques de Barcelona. A la ciutat hi ha una cinquantena llarga de clubs de lectura, alguns de literatura generalista i d’altres de literatura de gènere o especialitzada. Cada club de lectura suposa un vot (no vota cada membre del club, sinó que es consensua un sol vot). Tanmateix, molts clubs de lectura es van trobar que no havien llegir cap dels trenta-tres llibres que es proposaven. Sense haver-se llegit les obres, els lectors no podien emetre un judici i triar-ne una. Per això una gran majoria de clubs de lectura no van votar.

Es dóna el fet que als clubs de lectura només s’incorporen títols que tinguin vint-i-cinc exemplars a disposició de tots els membres del club. Els lots de vint-i-cinc llibres no s’acostumen a fer de novetats estrictes. Per això la majoria de les obres proposades ni tan sols eren a la llista de les possibles seleccionades per llegir.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]