El peix al cove repressiu, o com salvar de moment els de dalt

La reforma del codi penal no és l’amnistia: obre una solució per als ex-alts càrrecs, però deixa a la intempèrie la base del moviment independentista

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

No ha passat gaire temps entre el cap de cavall que el Consell d’Europa va deixar al peu del llit del govern espanyol i l’anunci de derogació de la sedició. Dues setmanes. Això mateix va ocórrer l’any passat en el cas de l’informe demolidor de l’Assemblea de Representants del Consell d’Europa contra la repressió dels polítics independentistes per part de l’estat espanyol, que es va aprovar dos dies abans de la sortida dels presoners polítics de la presó. Hi ha una pressió evident d’institucions europees perquè el govern espanyol aturi la bogeria de la repressió. I el president espanyol, Pedro Sánchez, va movent fitxes d’una manera molt calculada d’un punt de vista de política interna, per treure’n el màxim rèdit possible, tot presentant-se alhora com el campió de la reconciliació i el flagell del president Puigdemont i els exiliats. Per això ha presentat la reforma del codi penal, que derogarà la sedició i, durant la tramitació, modificarà la malversació. I pot fer-ho de tal manera que, a la pràctica, els dirigents condemnats pel Suprem acabin sense cap pena pendent, i que els membres del sottogoverno, els alts càrrecs que fa anys que resten pendents d’una macrocausa dividida entre el jutjat 13 i el 18 de Barcelona i el TSJC, també en surtin beneficiats.

Ara ve la segona part dels indults: la modificació del codi penal per a derogar-ne la sedició i revertir la modificació del delicte de malversació que el PP va fer el 2015 per a castigar amb penes de presó i d’inhabilitació molt severes els casos d’administració deslleial. El delicte actual de malversació espanyol és força anòmal, perquè no es limita a perseguir el desviament de fons públics per al lucre personal, sinó que castiga també l’ús de diners públics per a propòsits “deslleials”. El PP ho va fer després de la humiliació del 9-N, perquè no tornés a sortir de franc la utilització de recursos públics per a demanar l’opinió sobre la independència de Catalunya. I aquest tipus penal va servir al Suprem per a la sentència contra el Primer d’Octubre.

Si el codi penal canvia un delicte pel qual hi ha gent que compleix una condemna, el tribunal té l’obligació de revisar la sentència. Els presos polítics van ser indultats, però tan sols se’ls va suprimir la pena de presó: continuen complint condemna d’inhabilitació. Oriol Junqueras, que és a qui es va aplicar una condemna més alta, haurà complert la inhabilitació el juliol del 2031. Ara, si es deroga la sedició el Suprem li haurà de revisar la condemna. Tots els qui van ser condemnats només per aquest delicte quedaran pena pendent, sense inhabilitació. Són Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Carme Forcadell.

Si es reforma la malversació, també s’haurà de revisar per a Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. En aquests quatre casos, si la modificació del delicte exclou l’ús de diners públics per a propòsits que es consideren il·lícits, també quedaran sense pena d’inhabilitació pendent. Si la reforma del delicte mantingués la penalització d’administració deslleial, però amb penes més atenuades que no les actuals, la revisió de la sentència consistiria en una rebaixa del temps que haurà de passar fins que puguin tornar a la vida política institucional.

La situació dels jutjats al 13 i al 18

És aquí on se situa ara el debat sobre la reforma del delicte de malversació. I no solament tindria un efecte directe en les condemnes del Tribunal Suprem sobre els consellers del govern del Primer d’Octubre, sinó també sobre les desenes d’ex-alts càrrecs perseguits penalment per l’organització del referèndum en la macrocausa del jutjat número 13 de Barcelona. Aquesta causa s’ha encallat just després del processament, fa més de dos anys, tot pendent de l’obertura del judici oral. La majoria de la trentena de càrrecs són processats per malversació i desobediència, tot i que n’hi ha que ho han estat també per prevaricació (que no implica penes de presó). I hi ha casos en què el processament també es fa per revelació de secrets oficials (Aleix Villatoro) i falsedat documental (Albert Royo, Rosa Vidal i Marta Garsaball), ambdós amb penes de presó associades.

Alguns d’aquests processats també són encausats pels mateixos delictes en un altre procediment, al jutjat 18 de Barcelona, per l’ús de diners en la internacionalització del procés d’independència. La duplicitat de causes i el perjudici i indefensió que motivava en els processats ha fet encallar la causa, que no hauria de trigar gaire a desencallar-se i a obrir la fase de judici oral amb la presentació de l’escrit d’acusació per la fiscalia. Serà un moment crucial, després de més de cinc anys de persecució judicial, i coincidirà pràcticament amb l’aprovació definitiva d’aquesta reforma del codi penal promoguda per PSOE i Unides Podem amb el vist-i-plau d’ERC, que podria ser realitat a final d’any o a començament de l’any vinent.

Una modificació substancial del delicte de malversació i la restricció del tipus penal a l’enriquiment personal i no a l’ús per a propòsits il·lícits tindria un efecte directe molt important en aquesta trentena d’ex-alts càrrecs, perquè el delicte principal pel qual han estat processats hauria de caure. I en aquest moment processal s’obriria el debat sobre el sentit que tindria mantenir l’acusació per a algun dels altres delictes: la desobediència, la prevaricació, la falsedat documental i la revelació de secrets. Com ho podria sostenir la fiscalia en un escrit d’acusació en què ja no hi podria haver la malversació? Una altra opció és que la malversació per administració deslleial acabés essent més atenuada: l’impacte sobre tots es mantindria –perquè les penes que els podrien imposar serien més baixes– però no seria pas tan gran.

I el mateix cas serviria per a Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, que per la seva condició de diputats tenen la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb la instrucció acabada i a punt de ser jutjats per malversació, desobediència i revelació de secrets.

Amb aquesta reforma del codi penal es perfila una solució per als dirigents polítics independentistes castigats i perseguits pel Primer d’Octubre. La pressió internacional és evident amb els informes del Consell d’Europa que diuen explícitament que no hi pot haver presos ni exiliats ni alts càrrecs perseguits judicialment. Per als presos hi va haver la solució dels indults parcials. La derogació de la sedició i la reforma de la malversació podrien esbandir del tot les condemnes del Suprem i oferir una sortida als acusats del jutjat 13, a Jové i a Salvadó. Queda tota una tramitació davant, i caldrà veure com es concreta aquesta reforma sobretot en la malversació. Però és un camí que ERC, comuns i PSOE ja miren de desbrossar.

L’altra exigència del Consell d’Europa, la de la retirada de les euroordres, no forma part d’aquesta solució. D’entrada, perquè depèn directament del Tribunal Suprem, que no s’ha sentit mai al·ludit per aquests informes i manté la persecució dels exiliats. I el govern de Pedro Sánchez ho aprofita per a tranquil·litzar la seva parròquia i prometre que Puigdemont pagarà per allò que va fer i que n’acabarà responent davant la justícia espanyola. El PSOE utilitza la modificació del delicte de desordres públics en la forma agreujada per afirmar que facilitarà l’extradició del president a l’exili. És fals, però li convé de dir-ho.

És la torna del pacte: un nou delicte de desordres que obre nous perills per als manifestants i activistes independentistes. Els represaliats de segona línia resten a la intempèrie, i la introducció en aquest tipus delictiu de conceptes amb unes certes ressonàncies a la sedició derogada (la intimidació, la multitud…) permet a Sánchez d’articular un discurs segons el qual el Primer d’Octubre continua essent delicte en el nou codi penal. Que si ho tornen a fer, seran castigats penalment. ERC i Unides Podem diuen que la reforma del delicte no és més perillosa, bo i admetent que seran finalment els jutges que l’hauran d’interpretar. Com si la bondat o el perjudici de la reforma d’un delicte es pogués calibrar sense tenir en compte qui l’haurà d’interpretar i aplicar.

A Sánchez la reforma li va bé perquè l’ajuda a aïllar més l’estratègia de Puigdemont i els exiliats a Bèlgica, després del retorn de Meritxell Serret (i d’Anna Gabriel). Perquè premia l’estratègia negociadora d’ERC, que té un peix al cove i el pot exhibir. No és l’amnistia, però és alguna cosa, i avui el govern ja ha dit que no serà pas més que això, i que ho hauríem de celebrar. És el peix al cove de la repressió.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes