El parlament balear aprova que el català torni a ser un requisit per a ser funcionari a les Illes

Amb els vots del grup socialista, Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera

VilaWeb
Redacció
31.03.2016 - 21:04
Actualització: 31.03.2016 - 23:04

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El parlament balear ha decidit avui que el català torni a ser un requisit per a ocupar una plaça de funcionari a les Illes Balears. El grup socialista, Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera han donat suport a una llei per modificar la que va aprovar l’any 2012 el govern de José Ramón Bauzá, que degradava el català a la condició de mèrit per a accedir a l’administració pública.

La reforma de la llei afecta els treballadors públics del govern balear, dels consells insulars i dels ajuntaments. Arran d’aquest canvi hauran d’acreditar coneixements de llengua catalana per a accedir a la funció pública.

A l’exposició de motius de la llei es recorda que des dels orígens l’autonomia balear ha maldat per recuperar el català com a llengua pròpia de les Illes, dotar-lo d’oficialitat ‘real’ juntament amb el castellà i aplicar mesures per a afavorir-ne l’ús en la vida institucional, social i econòmica

També se subratlla que, amb ritmes i intensitats diferents, a còpia d’anys el català s’ha anat introduint com a llengua d’ús quotidià en àmbits oficials i administratius, educatius, socials i audiovisuals, si bé amb un grau desigual de consolidació, i sense arribar a la normalitat d’ús, atesa la condició de llengua pròpia i oficial.

Així mateix, hi ha una crítica a la política exercida durant la legislatura 2011-2015, en què es prengueren mesures de revisió del procés normalitzador sense fer cap diagnòstic seriós sobre la realitat sociolingüística balear. Va ser en aquesta legislatura quan el català es va deixar de considerar un ‘requisit vinculant’ als principis de mèrit i capacitat en la funció pública.

El govern de l’era Bauzá va retirar la condició de requisit de la llei de funció pública i considerava el coneixement de la llengua tan sols com un mèrit completament prescindible. Aquella polèmica modificació es va fer en plena ofensiva anticatalana del govern del PP.

Vegeu el piulet que ha fet la presidenta del govern balear, Francina Armengol:

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes