Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha criticat la decisió de la justícia alemanya de no acceptar l’extradició del president Carles Puigdemont per rebel·lió. I ho ha fet en un mitjà alemany, el diari Handelsblatt. Borrell insinua que el tribunal alemany no hauria pres la mateixa decisió si els fets haguessin passat a Alemanya i no a l’estat espanyol. Diu: ‘No ho vull valorar com a ministre d’Afers Estrangers, perquè és un afer de la justícia, però em demano què hauria decidit el tribunal si això mateix hagués passat a Alemanya.’

L’advocat Gonzalo Boye ha recordat que justament això va fer el tribunal alemany a l’hora de prendre la decisió: imaginar que el cas s’esdevenia a Alemanya, i que era un land alemany que pretenia independitzar-se mitjançant un referèndum. El tribunal superior de Slesvig-Holstein exposava en la resolució del 5 d’abril proppassat, quan va deixar en llibertat condicional Puigdemont, que ‘el comportament que se li atribueix no és punible segons la legislació vigent a la República Federal Alemanya’. ‘En primer lloc, si s’aplica directament la legislació penal vigent a Alemanya, el reclamat no hauria comès actes delictius perquè no existeix cap llei alemanya que penalitzi la participació en una “rebel·lió” a Espanya.’

Per això, per a poder analitzar si els fets de què la justícia espanyola acusava Puigdemont eren punibles a Alemanya, el tribunal deia que calia ‘imaginar el cas en el seu conjunt com si s’hagués esdevingut a Alemanya, com si l’autor fos un ciutadà alemany i com si en l’afer hi haguessin estat implicades les institucions alemanyes’.

I els jutges alemanys afegien això que justament Borrell demanava que fes la justícia alemanya en aquest paràgraf: ‘Per tant, en aquest cas caldria imaginar-se que el president d’un land alemany tingués el propòsit de portar el seu a la independència i amb aquesta intenció hagués convocat, en cooperació amb més membres del govern, un referèndum en què els ciutadans del land haguessin de pronunciar-se sobre la independència.’ I conclou, efectivament, que ‘aquest comportament no seria punible segons la llei alemanya, i especialment no es podria contemplar com a alta traïció a la federació’.

El delicte d’alta traïció alemany el comet ‘qui pretengui posar en perill amb violència o amenaça de violència l’existència de la República Federal Alemanya’, que ‘serà castigat amb una pena de presó perpètua o no inferior de deu anys’.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.