Aquesta setmana les bases del PSC i Barcelona en Comú (BComú) han aprovat el pacte entre les dues formacions. Aquest acord comporta l’entrada del PSC al govern de l’ajuntament després de cinc anys a l’oposició. Tot i ser acceptat per les bases de les dues formacions, existeixen diferències significatives entre els votants d’ambdós partits, així com certa oposició entre les bases de BeC d’incorporar els socialistes i que preveu que l’entesa dins del govern no sempre serà fàcil.

La consulta ha estat àmpliament acceptada pel PSC. En les files dels socialistes, 900 militants han votat a favor, que representa un suport del 89% al pacte, amb una participació del 38,2%. En canvi, en el cas de BComú, encara que cap regidor o figura de pes s’havia posicionat en contra el pacte aquest ha tingut una oposició dins el partit. Prop d’un terç dels que han participat a la consulta han votat en contra l’acord (32,82%). Amb 2599 participants, un 28% dels qui tenien dret.

Els socialistes han seguit una geometria variable arreu del territori que els permet estar als governs de totes les capitals de província catalanes, tot i la pèrdua de vots que pateixen. Els socialistes han pactat amb Ciutadans a Lleida, han pactat amb el PP i Unió a Tarragona i també han entrat al govern de Girona juntament amb CiU. Aquesta estratègia de fer-se visible entrant en els ajuntaments més mediàtics fa que no sigui d’estranyar l’actual pacte pel socialistes.

Però, entre l’entorn de Barcelona en Comú el pacte pot tornar-se un problema. El partit, amb poc més d’un any de vida, va estrictament lligat a la figura d’Ada Colau i al projecte que estan duent a terme a l’ajuntament. Aquest vot en contra de l’estratègia d’incorporar els socialistes, tot i la posició favorable de Colau, pot comportar fàcilment un allunyament de part de la base. Aquesta situació és necessària que sigui reconduïda pels comuns si no volen que es converteixi en un problema de dimensions imprevisibles.

Diferències entre comuns i socialistes
La candidatura de Colau es va presentar a les eleccions municipals per transformar la política. El PSC, en canvi és un partit que no ha estat capaç de renovar la seva oferta política i que ha anat perdent suports en cada elecció. La diferència entre els votants d’ambdues candidatures és significativa analitzant el baròmetre municipal de Barcelona (de desembre de 2015).

Respecte les dues formacions, els socialistes tenen un perfil de votant de major edat, on gairebé la meitat d’aquests tenen més de 55 anys, entre els comuns aquest percentatge no arriba al 40%. A més, mentre BComú té un perfil de votant netament d’esquerres, un 70% s’hi ubica en aquesta posició, en canvi entre els socialistes, encara que la majoria es situen a l’esquerra, hi ha un 35% que s’ubiquen al centre esquerra i un 9% al centre o centre-dreta. L’entrada en el govern podria fer virar la gestió del govern municipal cap al centre si considerem que un 44% dels votants del PSC no es posicionen en “l’esquerra”.

Captura de pantalla 2016-05-20 a les 17.39.51

Què van votar el 27-S segons el vot a les municipals?
En la política a nivell català, trobem que la gran majoria de votants socialistes a les municipals van votar també pel PSC el 27-S. Per tant, sembla clar que en les eleccions municipals no es va tenir capacitat d’atreure més votants que els socialistes habituals. Mentre que BComú, va tenir la capacitat d’aconseguir votants que van més enllà dels simpatitzants d’ICV-EUiA o Podem, fet clau per assolir la primera força municipal. Gairebé quatre de cada deu votants (38,6%) es va decantar el 27-S per a formacions independentistes, un percentatge superior que els que ho van fer per CSQEP (31%).

Un fet que cal mencionar en aquesta comparativa entre votants de BComú i PSC és el fet que els socialistes són més crítics i valoren pitjor BComú que no pas les altres formacions d’esquerra. Aquesta mala valoració no es produeix, en canvi, en la valoració que fa BComú respecte el PSC. Aquest fet sorprèn si considerem que la candidatura de Colau es presentava com una opció de canvi davant els partits del sistema, on s’incloïa el PSC, que consideraven que havien governat durant dècades les institucions i que existia corrupció estructural.

Valoració de la gestió de l’ajuntament de Barcelona.

Captura de pantalla 2016-05-20 a les 17.40.50

Si comparem la valoració que fan els votants dels diferents partits d’esquerra respecte la gestió de l’ajuntament de Barcelona, trobem que són els socialistes els que valoren pitjor la gestió del govern de Colau. Els votants de BComú, com a partit de govern, és d’esperar que considerin bona la gestió però també entre els votants d’ERC i la CUP hi ha un major percentatge que considera com a bona la gestió que no pas entre els socialistes, que ara seran socis de govern.

Captura de pantalla 2016-05-20 a les 17.42.29

En la valoració dels líders la situació és similar. Entre l’esquerra, els socialistes són els que pitjor valoren a Colau, sent els únics d’aquests que suspenen l’alcaldessa de la ciutat. Cal destacar que hi ha un 15% de votants socialistes que valoren Colau amb un zero, un percentatge molt superior que entre els d’ERC (4%) o la CUP (3%).

En canvi, respecte la figura de Jaume Collboni, mentre que els votants d’ERC i la CUP són crítics, suspenent el líder socialista, els de Barcelona en Comú l’aproven i són el partit, després dels socialistes, que millor valoren el líder del PSC. Per tant, mentre que socialistes són els que pitjor valoren Colau i la seva gestió, els de BComú són el partit que millor valora a Collboni més enllà del seu partit. Cal mencionar que amb un  5 de mitjana, significa que una gran part dels comuns suspenen el líder socialista.

Les grans incògnites del pacte
La gran incògnita que sembla obrir el pacte entre “el canvi” i els que han governat 32 dels últims 37 anys és si aquest nou govern serà capaç de mantenir un perfil de “nova política”.

A Barcelona, els socialistes han passat de ser primera força amb 182.216 vots i tenir 14 escons, l’últim cop que van governar, a ser cinquena força amb 67.475 vots i només 4 escons. Aquesta pèrdua de vots va relacionada amb l’actuació dels governs socialistes a nivell municipal, així com els posicionaments a nivell nacional. El PSC ha vist com ha passat de ser un dels dos gran partits catalans a tenir un pes molt més modest dins de la política catalana.

En la gestió a nivell municipal a Barcelona, trobem polèmiques en els governs socialistes a Barcelona, com el cas 4-F (recollit al documental Ciutat Morta), el Cas Vilaró o el cas de la ex-regidora de Ciutat Vella, Itziar González, que va descobrir corrupció i clientelisme municipal en el cas de l’hotel Palau. Fet que va provocar que rebés pressions i amenaces per part de càrrecs municipal perquè no posés cap obstacle en el polèmic projecte, fins que va dimitir. El PSC no ha fet cap mena de d’autocrítica en cap d’aquests casos.

El dubte és si amb aquest partit al capdavant de la representació de l’ajuntament en la Fira de Barcelona, la Fundació Mobile, Barcelona Serveis Municipals, Consorci Turisme, Consorci de la Zona Franca o Mercabarna, es podrà capgirar la forma de fer política. Cal afegir a més que el cap del PSC a Barcelona està imputat (ara investigat) en una peça del cas Mercuri per tràfic d’influències i serà número tres de l’ajuntament.  Pot ser difícil pel nou govern donar imatge de tolerància zero davant la corrupció, així com exigir la dimissió de polítics investigats d’altres partits, quan hi ha un membre del govern investigat per aquest motiu.

També, cal mencionar que l’alcaldessa Ada Colau es va comprometre en campanya a convocar una consulta sobre l’entrada del municipi a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), fet que li va permetre obtenir un 40% de votants que el 27-S van votar candidatures independentistes. Sembla difícil que amb un partit contrari al dret a decidir, i que va posar tots els impediments a la consulta popular sobre la independència, faci possible aquesta consulta.

Tampoc sembla clar que aquest govern pugui posar fi a l’opacitat en els comptes de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Una empresa 100% pública però amb 571 persones fora de conveni, amb un sou desconegut i on hi ha directius amb un passat polític. Sobretot entre les files socialistes. Per tant sembla que aquest acord dificultarà a una solució a aquest conflicte que fa anys que dura.

El pacte també pot comportar elements positius pels interessos de Barcelona en Comú. En aquest acord s’ha acordat “treballar per la connexió del tramvia per la Diagonal”, quan els socialistes s’havien oposat fins el moment. Aquest canvi, així com el fitxatge del ex conseller convergent Pere Macias, pot fer ampliar el suport a aquest projecte, actualment bloquejat per l’oposició.

A més, es considera que amb 15 regidors es pot donar més estabilitat al govern, així com repartir la feina entre més polítics. Cal mencionar però que per aprovar lleis encara és necessari igualment el suport de part de l’oposició. A la vegada l’acord ha de permetre a l’ajuntament de Barcelona coordinar-se millor amb la resta de l’Àrea Metropolitana, majoritàriament amb alcaldes socialistes, amb propostes com un salari bàsic de referència en tot aquests municipis.

Cal afegir que Colau podria evitar amb el pacte la critica dels socialistes i el desgast que fan els mitjans de comunicació afins al PSC. Aquesta campanya en contra s’hauria  pogut incrementar si no haguessin pactat amb els socialistes. A més, els membres del govern no podran accedir durant un mínim de quatre anys a càrrecs en consells d’administració i alta direcció en empreses privades beneficiàries de contractes públics. Potser els comuns seran capaços de portar al PSC a la “nova política”.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.