El moment de la veritat per als partits republicans

«El 21 de desembre el poble de groc va guanyar una batalla èpica, impressionant, que va ressuscitar la República de l'octubre i va obrir vies noves per a fer-la efectiva, superant l'agressió del 155»

Vicent Partal
Vicent Partal
30.01.2018 - 06:26
Actualització: 30.01.2018 - 07:26
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La sessió d’investidura d’avui serà un d’aquells moments determinants en la història immediata del país. La pressió exercida per l’estat espanyol arriba a cotes d’autèntica indignitat moral i política –i que ahir el PP recordàs al president del parlament, Roger Torrent, que té fills és una mostra de fins a quin punt, directament vomitiu, alguns estan disposats a arribar.

Avui els setanta diputats de la majoria independentista han de decidir, doncs, què fan, i ho han de decidir en un ambient no gens grat ni senzill. Ho haurien de fer, fos com fos, tenint en compte que, contra el que pugui semblar, açò no és una qüestió de noms, no es tracta només de decidir qui serà el candidat a la presidència. Perquè la decisió que es prenga marcarà absolutament la legislatura. Les alternatives són o bé fer passos enrere i anar cap a una nova legislatura autonòmica, o bé convertir aquesta legislatura autonòmica en un peça clau de la instauració de la República, fent servir la triple capa institucional: Brussel·les – autonomia – dos milions de vots.

Hi ha qui, malgrat tot, vol presentar tot això com una batalla personal del president de la Generalitat. Com si ratificar-lo fos discutible, fos un capritx personal o una estratègia partidista. I això no és així. A Carles Puigdemont l’assisteix una triple legitimitat que no es pot eludir. És el president legítim de Catalunya, és el president triat per la població en les eleccions del 21-D i és el president que Espanya vol impedir que ho siga, a qualsevol preu, com hem vist clarament amb les martingales judicials del cap de setmana. No és, doncs, de cap manera, una qüestió de personalismes. La candidatura de Carles Puigdemont representa una legitimitat molt superior a la de la seua figura personal i un projecte, la República proclamada el 27 d’octubre, que també va molt més enllà de la seua figura.

Per això ara és el moment de la veritat per als tres partits republicans. Junts per Catalunya, lògicament, va a favor de la investidura de Puigdemont, però té la responsabilitat de dirigir la formació d’un govern en què els altres dos grups es puguen sentir còmodes per a aconseguir els vots necessaris. La CUP encara no ha decidit si hi votarà a favor o no, però no té cap dubte sobre el fet que Puigdemont ha de ser sotmès al procés d’investidura, conscient que els seus vots són decisius. I Esquerra manté oficialment que votarà el president Puigdemont i negocia el govern, però no es pot passar per alt que algunes veus molt més que notables han estat les úniques que aquestes darreres hores han dit que calia que Puigdemont s’apartàs, precisament, per a formar un govern autonòmic respectat per Madrid –les úniques, vull dir, dins el camp republicà.

Tanmateix, per damunt de totes aquestes consideracions, avui el president del parlament haurà de prendre una decisió molt difícil, que no pot prendre ningú més sinó ell: permetre la investidura del president Puigdemont o acceptar la imposició del Constitucional. És una decisió difícil per la repressió que l’acompanya i que el pot afectar personalment. Però també és una decisió difícil i de gran transcendència en termes de partit i de projecte polític. Roger Torrent és el president del parlament i és a aquest càrrec que es deu. Però si opta per no permetre el ple d’investidura quan es comprove, si es comprova, que el president Puigdemont és absent, aleshores serà molt difícil, per a no dir impossible, que la seua decisió no siga entesa en un context també partidista, és a dir, com la posició d’Esquerra Republicana.

A més, s’ha de tenir en compte que, més enllà de les amenaces espanyoles, hi ha maneres de mantenir la legitimitat que encarna el president i maneres de tenir un govern en funcionament de seguida. Això ho sap tothom. Una volta investit Puigdemont i respectada, doncs, la voluntat dels ciutadans, l’endemà mateix es poden fer exercicis pragmàtics de delegació de la presidència per tal de formar govern, sense els esculls legals que s’han posat davant el president legítim. Es pot votar un altre president estrictament burocràtic i sense valor polític, per exemple, mantenint la direcció política a Brussel·les. De tot es pot parlar, n’estic segur, i qualsevol idea és, en aquest sentit, comprensible. Però després. Perquè allò que els tres partits republicans tenen avui davant seu és una decisió de les de cara o creu.

El 21 de desembre el poble de groc va guanyar una batalla èpica, impressionant, que va ressuscitar la República de l’octubre i va obrir vies noves per a fer-la efectiva, superant l’agressió del 155. Per això estic convençut que els dos milions de votants del bloc independentista vàrem acudir a les urnes no per decidir en quina proporció s’havien de repartir conselleries i càrrecs públics, sinó per dotar d’una oportunitat nova una classe política que s’havia equivocat a l’octubre, tot i que no ens havia fallat personalment. Dotar-la, en definitiva, d’un nou context polític per a tornar a intentar de fer efectiva la República. Això ens van dir en els tres programes electorals i, en conseqüència, crec que això podem reclamar que avui complesquen Junts per Catalunya, ERC i la CUP.

 

PS. Aquests dies ha circulat molt per WhatsApp un text que deien que era meu, en què em feien dir que reclamava de no investir Puigdemont. Com es pot deduir de la lectura d’aquest editorial, el text de WhatsApp és una mentida que no sé qui té interès a fer circular ni per què.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
29.01.2018  ·  22:25

Avui és el dia. I el president Puigdemont és el candidat. Això ho sabem tots. Els primers, els del bloc borbònic, que saben que veure Carles Puigdemont investit pot ser el darrer clau del seu taüt. I els responsables de demà, amb el president del Parlament al capdavant, tenen un aper molt difícil. Personalment, perquè els altres, perduda qualsevol raó, busquen només caçar a lla persona. No troben altra eixida. Afortunadament, està el Poble, que segur que estarà mobilitzat. I també l’expectació de tot el món, perquè una cosa és el que diuen els mandarins de la UE en públic i una altra cosa els escàndols judicials d’aquesta darrera setmana. Ha fet molt soroll, el TC. Com ho demostra la pregunta del seu president sobre què els pot passar a ells personalment, després de fer el que han acabat fent. Semblen forts, però són molt més febles que abans. Tant de bo siga un gran dia.

Josep Sindreu
Josep Sindreu
29.01.2018  ·  23:31

La triple causalitat és lluminosa:
– Legitimitat. És el president que va voler deposar el cop d’estat.
– Democràcia. És el què el poble va votar.
– Sobirania. El nostre Parlament no està sotmès als capricis dels dictadors.

Finalment. No em va arribar el teu whatsapp, però ningú que et conegui una mica, pot donar credibilitat al seu contingut.

Avui fem un pas més. Sempre endavant.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
29.01.2018  ·  23:31

És decissió del poble de Catalunya, mitjançant llei electoral espanyola, que demà el President Carles Puigdemont sigui investit (reinvestit?, confirmat?) President. Això és el que intentarem demà els republicans. Que ho intentem no vol dir que pugui ser ja que no tenim la força de les armes. Per tant, ens cal corretja i no fer el carallot assenyalant els culpables entre els nostres cosa que a mi em sembla un immens signe d’impotència conceptual: Com que no podem amb la SS, ens acarnissem amb les CUP o amb JxCat o amb ERC. S’ha de ser molt autonòmic per fer això! A veure si ens calmem i treballem. El camí fa pujada i anem a peu.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
29.01.2018  ·  23:32

No cal que jo faci crides a anar a Barcelona perquè ja les està fent tothom (i jo hi aniré). Però sí que cal dir que hi vaig esent conscient que els policies espanyols estan tan desesperats que la cosa pot acabar molt malament. Però que tinguin molt clar que aquest cop fins i tot als impresentables de la Comissió Europea se’ls pot fer directament impossible seguir defensant-los. Demà es produirà, amb tota seguretat, l’error definitiu de l’espanyolisme.

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
29.01.2018  ·  23:33

Possiblement el més intel·ligent i més profitós per l’independentisme seria una posició intermitja, per refer forces, preparar les municipals, eixamplar la base independentista,….. però l’imperio Ñ només juga binari guanyar o perdre, si o no,
davant la disjuntiva, dic SI ENDAVANT!!!!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
29.01.2018  ·  23:40

Un altre moment de “veritat” per a España i els seus sequaços. No per a nosaltres

Com diria aquell personatge de “La que se avecina”: mente fría !

Nosaltres tranquil·lament cal fer-los caure. Estan neguitosos. Tothom en parla. He estat 4 dies a Euskadi i tothom ens feia referència en sentir-nos enraonar entre nosaltres. Molts en contra nostra. Allà no parla euscara ni déu. Allò és un bluf.

Qualsevol barri de València parla més català que en tot Donosti junt i encotorns, euscara.

A Donosti, eh, no pas a Gazteiz !

M’agrada desenmascarar eixa “filobasquiti” que hi ha al Principat.
Darrere d’un basc qualsevol sempre s’amaga un bon español en potència.

Vicent, quan comentaves la matàfora d’allò del transatlàntic dins d’una riera que no podia virar no arribava a capir tot el sentit que tenia a propòsit dels tribunals d’injustícia.

Ara se’ns fa palès. La pròpia inèrcia i la manca d’espai per a girar els fa que només puguen espitjar cap a endavant i a tota virolla.

És la teoria/praxis de Pablo Picasso que els crítics volien “enquadrar-lo” en un estil, i quan ells havien cregut que el tenien atrapat i escandellat, la “cabra” ja havia botat a una altra penya.

Al contrari del que hom demana, jo jugaria amb el nostre aliat actual que és el TEMPS. Sense perdre l’esfèrica mai, tocant la gespa i al primer toc. Sempre avançant-nos-hi.

Amb astúcia, dominant l’esfèrica i mentrestant posaria paral·lelament judicis en el Tribunal de Den Haag ( La Haia) per a anar judicant els responsables de l’Estat Español, que proposa el Col·lectiu Praga.

És a dir, jugar a tombar l’estat ocupant amb la pròpia força i que s’estimbe tot sol sense haver-nos d’embrutar gens ni mica.

I així li guanyaria la posta a l’Antoni Puigverd sobre que no hi haurà xoc de trens amb què vaig reptar-lo fa una foltracada d’anys. Drama-bufa contra dario-foïsme profund.

No perdem mai el somriure murielià.

Amb el somriure, la nostra victòria. I la seua derrota.

Els cal una nova generació del 1898. És per bé d’ells i la seua literatura no-nacionalista.

Ser intel·ligents i fer que l’estat tot sol s’estimbe al final del penya-segat on acaba la riera avall.

KRLS no ha d’aparèixer per a res per Barcelona. I donaria certa prioritat a gent múrria i desvergonyida de la CUP que encara fan més tírria a l’espaÑolada.

La qual cosa enervaria les forces anticapitalistes i transformadores a España, tot creant-los un conflicte social al si d’Españistan.

Mentre nosaltres controlem el joc, l’economia subsidiària española estreny encara més llurs súbdits.

La proposta de traure un President a les ordres de KRLS que proposava en Gomà a partir de la “jugada” d’Eduard Voltes, em semblaria ideal per a traure’ls de polleguera.

I mentrestant la República proclamada i van perdent per 2 a zero (La proclamació i la serrota en les urnes del Desembre).

Ells són als que caldrà que ataquen i deixaran flancs sense defensa i allà on nosaltres atacar. No és que no controlaran el Principat però, sinó que cal crear el brou de cultiu per a que no puguen controlar ni tan sols el seu propi territori nacional.

I ja no podran “tapar” la “Corrüptia madrilenya” amb “el procés” tot el problemot que tenen quan els iaios no puguen cobrar d’ací a tres mesos.

I llavors botaran contra els poders fàctics tots aquells pressumptes votants de l’IBEX-35 contra ells en batalla campal.

Com ens va ensenyar el gran Josemari Aznar y Lopes: cal trencar españa però allà dins mateix. Que rebente al ventre del poder de Màdrix, àlies España.

Europa i el món, llavorsm aplaudirà la victòria de David sobre Goliath.

Sense embrutar-nos, eh !

PS:

“Corrüptia”:
http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20180128/44357769403/corruptia-corrupcion-josep-lluis-fito-toni-molla.html

Danny Norton
Danny Norton
30.01.2018  ·  00:10

Costa de creure que el portaveu del PP col•loqués al President del Parlament la penyora de que té dues filles. Però així ha sigut. Si en Roger no es portés bé, algú li podria cobrar la penyora. Vito Corleone? Aquesta “anècdota” ens reforça la crua realitat de l’autoritarisme ferotge que ens comencen a mostrar.

No és gens fàcil el Ple d’avui. Ni normal. Dos milions de republicans sabem que, per damunt de tot, avui re investirem Puigdemont com a President de la Generalitat. I a continuació muntarem l’enganyifa d’un parlament autonòmic depenent tècnicament i funcional dels ocupants, mentre la política vindrà amanida des de Brussel•les, i la força i l’empenta pujarà des dels dos milions de veïns saturats d’humiliacions.

Les campanes criden a sometent! Via Fora!

Visca la República!

Sergi Guitart
Sergi Guitart
30.01.2018  ·  00:32

Avui es el dia de Puigdemont, o es presenta o que en triin un altre i parin ja amb els tacticismes jurídics.. Ja poden tancar els fets aquest capítol per obrir-ne el cas judicial (un més)..

El moviment independentista necessita molta unitat, un nou lider que parli clar, ampliar la base social, i demostrar a les urnes que la independència sempre guanya, siguin municipals autonomiques estatals europees o un referèndum homologable que és el que sempre hem volgut..

jaume vall
jaume vall
30.01.2018  ·  00:37

En dies com aquest entenc la maledicció xinesa : “Que visquis dies molt interessants !”

Cert. Vist des de la nostra -relativa- tranquil·litat, és un plaer gairebé físic, que transcendeix el plaer intel·lectual, el fet de poder veure, escoltar, tocar, respirar, tots els elements històrics que aquest moment ens permet de viure.
Ara bé, pels qui no només ho veuren sinó que ho viuen en primera persona, la càrrega personal i emocional ha de ser homèrica, aclaparadora. Fascinant però terrible.
Que cadascú des de la seva posició doni el millor que tingui.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
30.01.2018  ·  00:59

Guitart:

Sempre m’ha interessat la teua opinió per a saber què cal NO fer-n’hi.

Se t’agraeix tanta sinceritat i bones intencions.

Se’t veu el llautó sota la cua de palla d’una hora lluny.

Caldria que assessorases millor els caps dels “piolins” per a que no ficaren els gambals dins del pou de femta fins l’engonal.

Igual qui han d’eixir corrents són Racoi, la germana d’Iñigo Méndez, Iñigo mateix i la virreina SSS cap a La Haia en breu a respondre davant l’Alt Tribunal dels Drets Humans com uns “milòsevics” qualssevol. 🙂

Sergi Guitart
Sergi Guitart
30.01.2018  ·  01:57

ESTUDI D’ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP 30.01.2018 | 00:59 – El TEDH ens pot donar la raó en moltes coses, però no crec que avali una secessió amb un 47% dels vots.. Ja veurem que diuen.. Que esgotin les vies per fer Puigdemont president, si finalment no pot ser que vagin als tribunals, el cas està guanyat.. El nou lider/substitut parlarà per Puigdemont, si hi han unes altres eleccions, Puigdemont una altra vegada al davant, si cal, nou substitut.. Tallen un cap? En surt un altre, i com molt bé dius el jutges ja decidiran..

No cal que fagis ni estiguis d’acord amb el que penso, ja m’ho diuen que sóc una mica raro, un independentista no republicà?.. es que fa molts anys que sóc independentista, això de la republica per mi és una moda, jo amb l’independència en tinc prou..

Sergi Guitart
Sergi Guitart
30.01.2018  ·  02:31

ESTUDI D’ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP 30.01.2018 | 00:59 – La República del 27O va estar a punt de ser abortada el 26O pel propi Puigdemont, si hi ha República es per la pressió de la CUP i ERC i perque Puigdemont no va voler enfonsar el seu partit, crec.. Jo sóc tant raro que també crec que tot va ser una conspiració esquerra dretes i una “pirula” a la CUP a canvi d’aprovar uns pressupostos.. Lea intencions eren bones suposo.. Altres diuen que es volia negocias el famós pacte fiscal.. Teories les que volguem, a saber quina es la certa.. Lo de la conspiració sobretot per les cartetes que diuen va deixar Junqueres escrites demanant sutilment anar per separat a les autonòmiques i altres detallets.. Resultat, que hi ha República però no hi ha independència (per això estic una mica mosquejat).. A veure si al final se n’oblidaran de l’independència els partits republicans.. I també entenc que una cosa pot esdevenir després de l’altre però jo preferiria primer independència i després decidir si republica o el que sigui.. Pas a pas.. I tinc com a referent Scotland, referèndum que la EU hagués acceptat, tant tant tant dolents no són a la EU sembla..

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
30.01.2018  ·  03:06

Guitart:
1. El que diga el Tribunal E. de Drets Humans mos la polimenta. Del que es tracta és de posar-los pals a les rodes i anar “donant la pebre” a l’Estat Español. La República ja hi és. No està implementada ni es “controla” el territori. El que dic és que cal fer-los anar a genollons i a bacs.
Les intrigues de Palau de les cartetes d’Oriol, po tot allò que s’ha dit també ens l’ha de suar. Hi ha fets intangibles i que tothom sap. Que Convergència ha provat de negociar un “cupo” com el navarrès ho sabem des de Mas amb José-Luis Rodríguez ( no el “Puma”, sinó l’altre), també. Independència i República van trenades. En són el mateix fil conductor. Cap de totes dues sobreviurà sense l’altra. I si és així és perquè els “TRENADORS” AIXÍ HAN OBLIGAT A TOTES 3 CANDIDATURES.

I qui no haja resistit la pressió ha quedat a l’equip del 155 com els passa als Comun(iste)s monàrquics com la Colau i el Domènec i llur colla amadrilenyada. O els obertament socis de Siudadanos i PP com la Unió de Duran i Espadaler. O la mateixa sucursal del psoE a Catalunya “fent el moniato” com els Iceta, Granados, Tura, Montilla, Collboni, Pérez, etc. arrapats a la mamelleta de Màdrix com a uns folls. Els hi va ser algú en la colònia mentrimentre ho siga.

Mai no hi haurà cap referèndum pactat perquè Màdrix ni és Londres ni Toronto o Ottawa.

No pretengues enganyar-nos a aquestes alçades de la pel·li, tu !

No et tinc per “rar”, sinó molt pitjor: perquè eres més previsible en les conclusions que el final d’una pel·lícula porno.

T’apegues la caspa al cap amb Loctite, matxo !

Consol A
Consol A
30.01.2018  ·  06:40

No podem acostumar-nos a un tracte dictatorial amb la pèrdua de drets civils i polítics perquè som catalans i segons la visió unionista, abans la dictadura que la República Catalana. Ens hem de preguntar amb quina autoritat es governa des de Madrid, si no es respecta el vot a les urnes a Catalunya, perquè s’ha de respectar el vot de les urnes a Madrid?

Rosa M.M.S.
Rosa M.M.S.
30.01.2018  ·  06:48

Ens ho creiem o no ens ho creiem Joan Tardà?

jordi Rovira
jordi Rovira
30.01.2018  ·  06:54

M’agrada molt avui també l’objectivitat que assaja en Partal. Avui doncs, no es tracta d’investir en Puigdemont. Amb això vull dir que s’ha d’investir ( que no se’m mal interpreti ). La partida va més enllà, i és una mostra del que serà la legislatura. Una legislatura amb govern a l’exili i victòria independència a les urnes. Per tot això i per la força que té, aquesta follia d’animal acorralat dels polítics, opinadors i alguns votants espanyolistes. En tot cas, ells també es faran els seus “trumfos “. Així doncs, tots tranquils i remou l’estaca si la vols fer caure.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
30.01.2018  ·  08:01

Els polítics que es vegin compromesos emocionalment pel fet de tenir gent del seu entorn immediat a la presó, o a l’exili, haurien de fer un pas al costat, ja que el seu criteri es veu influenciat per les circumstàncies personals. Ja han fet el seu servei a la República i cal que siguin rellevats pel bé comú. Puigdemont ha de ser ratificat com a president de la República. Qualsevol altra opció és perdre la batalla i l’enemic ho sap.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
30.01.2018  ·  08:15

Molt interessant la polèmica entre Josep Blesa i Sergi Guitart. Salut.

Pep Agulló
Pep Agulló
30.01.2018  ·  09:05

Molts dels interrogants de l’editorial, ara ja sembla que no ho són tant. Parlen d’un acord dels republicans, els 3 partits, per fer l’investidura de Puigdemont no presencial, telemàtica. Per tant, és força segur que Torrent tirarà pel dret. Si és així, l’honora a ell i als parlamentaris. Després d’un cop d’Estat, s’arrenca el curs amb una obediència a la república. No s’entendria res més.
Unitat de les 3 legitimitats!!

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
30.01.2018  ·  09:20

El moment actual.
Martí i Pol:

I, sobretot, no oblidis que el teu temps és aquest temps que t’ha tocat viure, no un altre
i no en desertis, orgullós o covard, quan et sentís cridat a pendre part, com tothom, en una lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.

jaume vall
jaume vall
30.01.2018  ·  09:33

En relació al que diu Consol A.
Sobre la dignitat de la societat on cadascú vol viure. I enllaçant amb un comentari llegit a LaVanguardia, del periodista catala / florentí Enric Juliana :

“L’ Estat ha imposat la seva autoritat, i s’agrada. Estem assistint a una mutació en la cultura política.”
Cert. l’estat, amb la força de 40,0 M de súbdits té més força que 7,0M de ciutadans. La força bruta, sí.
Ara bé, això no vol dir que el sistema no es podreixi. L’enorme autoritària Unió Soviètica tenia més força bruta que la minúscula confederal Suïssa. Suïssa existeix des de 1291, (els cantons fundacionals de Suïssa), la Unió Soviètica ha implosionat.

En tot cas, sí, sembla que als espanyols els reconforta l’autoritat del governant, encara que sigui injusta i vagi CONTRA els propis interessos dels governats.

Erdogan també ha imposat la seva autoritat i s’agrada.

Putin també ha imposat la seva autoritat i s’agrada.

LXi Jinping ha imposat la seva autoritat i s’agrada.

Trump ha imposat la seva autoritat i s’agrada.

A Dinamarca, a Suïssa, a Holanda, a Suècia, a Noruega, a Canadà, a Austràlia, algú recorda el president o el primer ministre? Podríem dir que en aquests països el govern respectiu ha imposat la seva autoritat i s’agrada?

O realment són els ciutadans els que els agrada viure en aquests països?

I els analistes brillants i equidistants, com ara el sr. Juliana, i d’altres que tots tenim en ment, i els ciutadans de carrer, ¿ on prefereix viure, i que els seus fills visquin, a Rússia, a la Xina, a Espanya, a Turquia, o bé a Dinamarca, a Holanda, a Suècia, a Suïssa ?

Doncs bé haurem de comportar-nos com a ciutadans lliures, més que no pas com a súbdits vassalls.

Albert Miret
Albert Miret
30.01.2018  ·  09:38

Crec absolutament amb la intel·ligència del President Puigdemont, i estic segur de la seva exemplar astúcia, però en aquest moment no sé on és, i ja m’agrada no saber-ho, perquè em permet encara il·lusionar-me en què al darrer moment apareixerà. Però si no és així, qui en realitat correrà perill serà el President Torrent, i és a ell qui caldrà defensar de la màfia feixista que ja l’ha amenaçat, com faria el Corleone, amb els seus fills. Ho dic sobretot pels que anem al Parlament a defensar-lo, perquè estiguem atents als moviments dels repressors de cal tirà. La bèstia necessita sang, i si no la troba amb un President, la buscarà en l’altre.
Cada dia més, però, penso que el que ens està fallant és el suport de l’advocacia del nostre Estat. En aquests moments el Tribunal d’Estrasburg hauria d’estar-se ofegant de plets contra un estat clarament opressor i feixista, i no veig que ningú faci res. Es promet que es farà, però no es fa. El mateix dic amb les amenaces. N’estic fins als collons de les seves d’amenaces. Es permeten el luxe, dia sí i dia també d’amenaçar-nos a plaer, des del seu màxim “Padrino” fins al mafiós de base, i aquí acotem el cap com a bons esclaus i escrivim comentaris per a baixar-nos la pressió. Això també és d’alguna manera, col·laborar amb la màfia. No se n’ha de pagar cap d’impost per a poder seguir vivint, ni s’ha d’acceptar cap amenaça ni submissió, perquè llavors qui guanya són ells. Hem de recuperar els Mossos fidels a Catalunya, expulsar els que no ho siguin, fet tancament de caixa d’una vegada i vaga general i intermitent. Collons, a veure si ens despertem que ja és la nostra darrera oportunitat, i aquests ens estan corcant ja sense “que se note el cuidado” !!!

Pep Agulló
Pep Agulló
30.01.2018  ·  09:47

Albert Miret, comparteixo la teva visceralitat en front de l’arrogància i prepotència del règim opresor i feixista. Em consta, però, que hi ha juristes que estan recopilant tot tipus de declaracions i d’actes per portar-ho als tribunals internacionals. Recordem el grup d’advocats Praga, etc… Però això req

Pep Agulló
Pep Agulló
30.01.2018  ·  09:48

Osti la tecla!!
però això requereix el seu temps. Ara va de política, la investidura, veurem. Hi ha bones pistes… Salutacions company!

Jordi Roca
Jordi Roca
30.01.2018  ·  09:57

De cara a Estrasburg, potser el millor seria esperar a que el TC accepti el recurs del Gobierno. L’estat espanyol quedarà definitivament retratat com a no democrátic, i això interessa molt de cara al dret internacional.

eva salas
eva salas
30.01.2018  ·  10:14

Sr. Miret, recorda aquell poema d’Espriu que parla d’aquell gos que es conformava tant de temps amb els lladrucs? I com estimava les seves nyafres?

O aquellpoema de Rilke, lElegia I si no malrecordo, sobre els mals, tant que els busquem; l’única certesa que tenim..

Espriu ens ofereix l’eixida:

Nosaltres sabíem
d’un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l’afalac al ventre,
per la por,
s’ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
sense parar llepava
l’aspra mà
que l’ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L’aigua, la terra,
l’aire, el foc
són seus,
si s’arrisca d’un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l’amo de tot,
no gos mesell,
sinó l’únic senyor.

Indesinenter (Espriu, 1913-1985)

Sergi Guitart
Sergi Guitart
30.01.2018  ·  10:18

ESTUDI D’ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP 30.01.2018 | 03:06

El pastiset el pots tenir amb cirereta o sense, el volen amb cirereta, doncs endavant, hauran de pagar-la, ningú regala res..

Si ningú ens dona un referèndum acordat però sempre tenim la majoria dels vots saps que vol dir no, que sóm els guanyadors i tenim raó.. I si no tens garantida ni mai vista una majoria de vots i et donen el referèndum saps que passa oi?.. Que eta el perdedor..

Has d’anar a convencer als que canvien el vot a les espanyoles, no a mi..

Com diu altra gent als comentaris, no es pot fer ni una vaga, no hi ha prou suport, em va semblar sentir que ja tenen una querella per la vaga de no sé quin dia..

Catalunya ha de guanyar la independència primer a Catalunya, després ja la guanyarà a Espanya ibal món..

La CUP deia abans del 27S que calia guanyar en vots per tenir legitimitat internacional.. Amb 10 diputats ja se’n van oblidar.. A les seves assamblees també també deuen guanyar les opcions que no arriven a la majoria, uns cracs.. Per mi són els autentics culpables de tor el que està passant, fixa’t que han caigut a la meitat en percentatge i no me’n fotis la culpa a mi siusplau..

No em tornis a donar torn de paraula que estem contaminant el tema del dia.. A veure si podem tenir el President legitimat avui.. Si, aquell que el 26O volia abortar la república, l’unic que va intentar no disparar el míssil a ultima hora, el personatge a qui vaig fer confiança..

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
30.01.2018  ·  10:33

Deixem-nos de romanços!
El President ha de ser el que han volgut els catalans el 21D en unes eleccions forçades perquè el Gobierno, la ANEspanyola i el Tribunal Inquisicional havien tret per la força l’autèntic President i Govern.
Es tracta de restablir la situació com han demanat mes de dos milions de catalans.
No es tracta d’un nom o un altre, un partit o un altre, es tracta de Catalunya, i en aquests moments el nom, wue lidrrava

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
30.01.2018  ·  10:37

Se m’ha anat el dit.

El nom que liderava la llista independentista mes votada és justament el President Carles Puigdemont, foragitat pel cop d’estat del 155.
Doncs Catalunya ha parlat i ha de ser en Carles Puigdemont ratificat al seu càrrec.
Això si, m’estimo mes que segueixi a Brussel·les, on podrà parlar en nom dels catalans amb més força que si ve aquí.

Josep Salart
Josep Salart
30.01.2018  ·  11:40

Si toquen els fills del President del Parlament i que no el conéc de rés ni l’he vist mai en persona, jo Josep Salart Mont, juro i prometo que multiplicaré per tres el mal que li facin.
Albert Miret, ja saps que tinc la sang més calenta que tu i t;entenc prou be, però ja no puc més.
Estic esperant el moment per no molestar el procés per poder venjar-me, si venjar-me, de tant f.p. espanyol.

Antoni López
Antoni López
30.01.2018  ·  11:54

Advertir al President del parlament que recordi que te fills es una amenaça. Això era una pràctica normal dels gàngsters de Chicago dels anys 30. Mafia. Vol dir que al PP hi han matons. Lo mes trist es que no m’ha sorprès. Ara s’entén millor la fugida de vots. Hi havia molta gent que té límits morals i estaba incomoda. Passarà el mateix a les eleccions estatals?. Ho dubto, allí estan adduïts.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
30.01.2018  ·  12:36

Veient que anant endavant no es possible ja que les forces monarquiques, opusdeistiques i militars no ens deixen , potser es millor fer el contrari, o sigui, declarar nul aquest estatut de merda fabricat pel TC, tancar el Parlament i la Generalitat i fer del 155 la DICTADURA MILITAR que disfrutem.
Als espanyols cal tractar.los com el que son, uns feixistes-franquistes-sotaneros.
Obliguem a explicitar el que son, uns FRANQUISTES CRIMINALS ANTIDEMOCRATES, amb una constitucio que es PUR CONTINUISME CRIMINAL FRANQUISTA

eva salas
eva salas
30.01.2018  ·  13:14

Deixeu que l’Estat s’apunti el punt amb la sobèrbia característica i no caiguem en la provocació: ens volen desunits.

Sr. Boldu: guanyarem.

eva salas
eva salas
30.01.2018  ·  14:03

sr. Partal, un cop més estic decebuda de la premsa catalana. la premsa espanyola fa pinya al voltant del gobierno i per damunt de qualsevol desavinença, escriuen smb solvència el seu ignominiós relat. Aquí que tenim mil vegades més creativitat en canvi contribuïm generosis a la nostra destrucció.
una mica de mala ñlet denabsria i ja sap que no ho dic per vostè precisament

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
30.01.2018  ·  16:25

Això d’amenaçar al President del Parlament amb que als seus fills els poden passar coses no desitjades, em sumo als comentaris que han opinat en el sentit de que això és més propi d’un membre d’una màfia extorquidora que d’un dirigent d’un P artit P olític. , i que s’ha de ser molt f de p per a baixar a aquests nivells de brutícia i mala sang. Si al partit hi ha dignitat, aquest personatge hauría d’estar ja expulssat.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
30.01.2018  ·  16:35

Benvolgut i ferm Josep Salart, et comprenc molt be, som molts i moltes més dels que ells volen i pensen, i no dubteu que aquests moment arribarà.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
30.01.2018  ·  16:42

@Josep Salart: Hauríes de dissimular més. T’exposes a que et passi com aquell acudit entre un “moro” i la seva dona. Diuen que el “moro” cada día li donava una bona garrotada a la muller. Un amic el va renyar per aquesta mala conducta, i ell li va respondre: “La té ben guanyada. Segur que encara que jo no ho sàpiga, ella si que ho sap”. Aquest comportament per part de les autoritats és força habitual i freqüent.”

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €