Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

San Ignacio Guazú, Paraguai
Mapa a Google

El futbol, com el mateix manlleu indica (foot ball), és un esport sorgit a la Gran Bretanya a mitjan segle XIX i que els primerencs practicants van difondre –i popularitzar– allà on van anar del planeta. En el cas concret de la península Ibèrica, l’entrada va ser sobretot pel sud, amb la colònia britànica de Gibraltar com a epicentre. I més al nord, al nostre país, les primeres pilotes que van rodar sobre terra van ser segurament les que van portar els treballadors escocesos incorporats a les fàbriques tèxtils de la companyia mixta Fabra i Coats a Borgonyà (Osona) i a Sant Andreu de Palomar (Barcelonès). El 25 d’abril de 1875, ara fa cent quaranta-cinc anys, van protagonitzar ells mateixos el primer partit a Catalunya entre dos equips de poblacions diferents.

Però, malgrat que tant el nom i la terminologia de l’esport (orsai, córner, gol, penal, driblatge, matx…) com el reglament provinguin directament de les illes Britàniques, on el 1863 ja s’havia constituït la Football Association, hi ha evidències notòries que més lluny en el temps i en l’espai en molts indrets ja s’havia jugat amb pilotes als peus. A l’època dels romans hi havia l’harpastum; a l’antiga Xina practicaven el cuju; al Japó, el kemari; a l’Europa moderna, el calcio fiorentino; i a l’altra banda de l’Atlàntic, de cap a cap del continent americà, força pobles compartien jocs semblants, com el pasuckuakohowog dels sioux, el tlachtli dels asteques, el pok ta pok dels maies i el manga ñembosarái dels guaranís.

Tot i ser el menys conegut de tots, d’aquest últim ‘joc de pilota amb els peus’ ens n’ha pervingut un testimoni precís i inequívoc que el converteix, de fet, en un dels antecedents més directes del futbol actual. Al llibre de memòries De vita et moribus tredecim virorum paraguaycorum, publicat pocs mesos abans de morir-se, el jesuïta mataroní Josep Manuel Peramàs (1732-1793) descrivia així un joc que havia vist jugar als guaranís en la seva estada –del 1760 al 1763– a la reducció de San Ignacio Miní:

‘Solien també jugar a pilota que, tot i ser de goma i plena, era tan lleugera i ràpida que, una vegada la xutaven, continuava rebotant una estona, sense aturar-se, impulsada pel seu propi pes. No llançaven la pilota amb les mans, com nosaltres, sinó amb la part superior del peu nua, passant-se-la i rebent-la amb una gran agilitat i precisió.’

Aquest tiquitaca prematur ja era documentat de fet des del segle XVII a la primera missió evangelitzadora del Paraguai, la de San Ignacio Guazú, el veritable bressol del futbol –i no Londres– segons el lingüista i antropòleg mallorquí Bartomeu Melià (1932-2019), arribat al Paraguai com a missioner el 1954. ‘Els guaranís van inventar el futbol’, deia convençut davant les càmeres en aquest vídeo publicat per la Secretaria Nacional de Cultura paraguaiana el 2014, en ocasió del Mundial de futbol del Brasil.

Al reportatge, titulat explícitament Los guaraníes inventaron el fútbol i coordinat per l’antropòloga paraguaiana de pares catalans Margarita Miró Ibars, Melià també esmentava que el primer diccionari de la llengua guaraní, del 1639, ja incloïa referències al manga ñembosarai, i que el jesuïta basc José Cardiel, en un manuscrit del 1771, feia una reveladora descripció d’un diumenge típic en una missió jesuïta en terres guaranís: ‘Després de la missa, [els homes] es reparteixen les feines de tota la setmana i se’n van a dinar i a jugar a pilota, que és gairebé el seu únic joc.’

I una mica més: Bartomeu Melià, nascut a Porreres el 7 de desembre de 1932, es va establir el 1954 al Paraguai com a missioner i ràpidament es va interessar per la llengua i la cultura guaranís, seguint els passos del també sacerdot eivissenc Antoni Guasch i Bufí (1879-1965). Com Guasch, Melià es va convertir ràpidament en una figura clau de la normalització i normativització de la llengua i va rebre, en correspondència, reconeixements de tota mena. Es va morir, gairebé set dècades després d’haver arribat al Paraguai, el 6 de desembre de 2019 a la capital, Asunción.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.