Es pot presentar un llibre sense que el seu autor el defensi? Avui dia qualsevol editorial es posaria les mans al cap només de pensar-hi, sobretot perquè casos com el de Salinger són ben estranys en la història de la nostra literatura. Potser l’única persona a qui ha sortit bé la juguesca a casa nostra recentment ha estat la Marta Rojals, però en uns moments com els actuals, en què les xarxes socials bullen i la immediatesa és una de les eines competencials, renunciar a la presència de l’autor en la presentació de l’obra és quelcom inaudit. I més encara si aquest autor és algú que és capaç d’omplir auditoris sencers en les presentacions, com és el cas de Lluís Llach.

Portada de l’últim llibre de Lluís Llach, ‘El noi del Maravillas’

El cas és que la nova novel·la del cantautor i diputat de Junts pel Sí haurà de fer camí sense que el seu autor la defensi ‘a causa de les circumstàncies polítiques que tothom coneix’. L’editorial, Empúries –que forma part del grup Planeta, que ha traslladat la seva seu social fora de Catalunya per la declaració d’independència–, diu que en respecta la decisió i ha improvisat algunes fórmules perquè El noi del Maravillas, el llibre de Llach, pugui fer el seu recorregut amb èxit i sense veure’s gaire afectat.

Per tant, la presentació davant la premsa s’ha fet sense Llach però amb alguns pesos pesants per compensar. El periodista Antoni Bassas, amic personal de Llach, ha llegit un comunicat en què explica que ‘El noi del Maravillas confima la fermesa de la carrera literària de Lluís Llach, precedida per la gran acollida de Memòria d’uns ulls pintats (2011) i Les dones de la Principal (2014) i per les seves traduccions al castellà, l’alemany, el francès, l’italià i el neerlandès. Durant els darrers anys, Lluís Llach ha treballat molt il·lusionat en aquesta nova obra, que el consolida com a novel·lista de ressò internacional’.

Cal recordar, però, que l’entusiasme amb què Bassas ha presentat la novel·la i ha explicat la trajectòria del cantant no ha generat tanta unanimitat fins al moment. Si bé és cert que l’èxit de vendes de les novel·les de Llach ha estat inqüestionable, aquesta unanimitat no ha arribat, ni de bon tros, al camp de la crítica literària, en què, tot i que ha rebut crítiques entusiastes, també n’ha rebut moltes de dolentes.

El segon suport al llançament del llibre ha vingut de Jordi Cornudella, editor de la casa, que ha contextualitzat i explicat el llibre davant la premsa. Segons Cornudella, ‘amb aquesta obra, Llach tanca la seva visita a la història contemporània de Catalunya, i molt especialment a les dues èpoques que més l’han marcat: els anys vint i trenta i els anys seixanta i setanta’. ‘Estic segur que la següent novel·la que faci serà molt diferent d’aquesta’, ha assenyalat.

I què explica El noi del Maravillas? Doncs en aquesta ocasió en Llach empra un recurs literari força interessant: en Roger Ventós (1939-2017) és un baríton d’òpera, una figura internacional, que rep un encàrrec del seu editor, escriure un llibre de memòries. Però Ventós escriu una novel·la autobiogràfica on explica el seu naixement a Sete –és fill d’una mare catalana refugiada que escapa de la guerra– i el retorn a Catalunya, quan compleix els quinze anys, on retrobarà un oncle seu i un teatre de varietats, el Maravillas, en el qual havia treballat la seva mare i ell començarà la seva formació. Aquesta història és la que lliura a l’editor. Per tant, ens trobem amb un llibre metaliterari que permet ‘una visió àmplia de dos mons, el de la Barcelona canalla i el dels grans centres operístics europeus, l’epicentre del qual és París’, afirma Cornudella.

Lluís Llach va enregistrar un vídeo promocional del llibre a l’estiu –la data prevista de sortida era a final d’agost, però es va posposar fins que les coses estiguessin més calmades, i vés per on la ironia del destí– que no es passarà i no s’emprarà però que els periodistes sí que hem pogut veure, en què assegura que va viure una fascinació ‘per aquell món dels teatres de varietats que s’enfonsaven. ‘Jo tenia disset o divuit anys i era un pobre estudiant que venia de l’Empordà i veia com tota aquella gent havia de lluitar contra la censura amb dobles o triples significats. Era el moment de la descoberta del barri xinès i de les lectures anarquistes’, hi explica. Llach afirma que ‘hi ha moltes vivències personals, com el món de les classes de cant, que ha viscut durant vint anys, i un cert coneixement de l’òpera’. També assegura que si li hagués de posar una banda sonora escolliria la música de Nino Rota, ‘que hi encaixaria perfectament’.

I si bé és cert que Nino Rota no hi pot posar la música, no és menys cert que un dels millors actors del país, Lluís Soler, ha posat la màgia a la presentació amb una lectura de fragments perfectament escollits que ha acabat amb una ovació dels periodistes que anava molt més enllà de l’emoció per la lectura, també era també un clam perquè la cultura tornés a la normalitat.

El llibre es posa a la venda en català i en castellà. L’editorial no pretén de fer cap campanya de reforç de la distribució en castellà, que, segons que asseguren, ‘fins ara ha anat prou bé en les altres dues novel·les’.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]