El jutge que instrueix la causa del president de la Generalitat, Quim Torra, ha rebutjat la seva pròpia recusació perquè considera que es fonamenta en motius ‘imaginaris, il·lusoris i arbitraris’. Torra està acusat d’un delicte de desobediència a les resolucions de la Junta electoral espanyola sobre els llaços grocs.

El magistrat Carlos Ramos acusa la defensa de Torra de cometre ‘frau processal’ i un ‘notori abús de dret’ per intentar apartar-lo com a jutge del procediment ‘simplement per no haver resolt en l’únic sentit que estava disposada a admetre la part recusant’, i també ‘amb l’objectiu de dilatar indegudament la tramitació de la causa’.

La defensa de Torra opina que la resolució del magistrat és ‘clarament prejutjadora’ i que ‘el mou un especial interès que s’assegui a la banqueta dels acusats’. El jutge, en canvi, argumenta que la defensa no aporta cap principi de prova vàlid que serveixi per justificar la seva petició de recusació, és a dir, que demostri que hi ha un suposat interès directe o indirecte en aquesta causa. No accepta que la declaració de Torra sigui una prova ni tampoc la interlocutòria del 27 de juny que deixava el president a un pas de judici. Els motius que conclou la defensa, diu, són ‘irreals, inventats i arbitraris’.

L’escrit recorda que havia d’emetre una resolució per establir si existien o no indicis suficients de la presumpta comissió del delicte de desobediència, i en el seu relat va utilitzar termes com ara ‘indiciàriament’, ‘provisionalment’ o ‘presumptament’.

‘Només una lectura apresurada, desenfocada o interessada podria ometre la consideració d’aquests condicionants i entendre que el relat podria contenir una declaració de culpabilitat’, diu Ramos, que insisteix que la resolució ‘no conté cap declaració de culpabilitat, sinó un judici indiciari, presumpte i provisional d’acusació’. També assegura que la interlocutòria es va fer pública un cop notificada a les parts, en contra del que retreu la defensa.

D’altra banda, reitera que la Junta electoral és l’autoritat que ha de resoldre els conflictes electorals, d’acord amb la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG), i per tant insisteix en el sotmetiment de la Generalitat i del seu president a les seves decisions. La defensa negava que es pogués considerar la JEC una autoritat superior a la del president de la Generalitat.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.