Els màxims responsables de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) –el president Joandomènec Ros; la presidenta de la Secció Filològica, Teresa Cabré, i el responsable de l’ortografia, Vicent Pitarch– han comparegut aquest matí per explicar l’aprovació de la reforma de l’ortografia de la llengua catalana al ple d’ahir. Han defensat la necessitat, l’oportunitat i l’encert de la reforma basant-se en un criteri principal: que la llengua evoluciona com un organisme viu i que el IEC no pot aturar-se en el passat. Han explicat que la proposta havia estat aprovada per unanimitat i tres abstencions dels membres de l’Institut i que per a fer-la havien escoltat i tingut en compte totes les aportacions internes, però també les de la comunitat lingüística i els mitjans de comunicació.

L’Institut, un fixador de l’evolució
El primer de prendre la paraula ha estat el president del IEC, Joandomènec Ros. Ha dit: ‘Crec en l’evolució dels organismes i l’evolució de les llengües. Si no, estaríem parlant llatí o etrusc. L’evolució la fan els parlants i té un fixador que és l’Institut.’ Ros ha dit que l’Institut era l’acadèmia de la llengua catalana i tenia l’obligació de normativitzar. ‘Ho fa amb el lèxic, amb la gramàtica i amb l’ortografia, que va ratificar ahir a la tarda’, ha afegit.

Ros ha criticat algunes aportacions que s’havien fet aquestes últimes setmanes: ‘Als mitjans han sortit algunes informacions molt enraonades i d’altres, no tant. A la Secció Filològica hi ha filòlegs, però també escriptors, ensenyants i periodistes, entre més. Per tant, no es pot dir que l’Institut hagi fet l’ortografia de forma aïllada i sense consultar la comunitat.’

I ha continuat: ‘Hi ha hagut moltes informacions a favor i en contra. A mi m’ha agradat la que ha escrit Joan Francesc Mira al Temps. Fa referència a allò que va passar a França fa un temps. Diu: “Resolt això, dediquem-nos a coses de més substància i profit.“‘

‘La normativa no és més que una anàlisi ponderada de la realitat’
La presidenta de la Secció Filològica, Teresa Cabré, també ha defensat que la llengua evoluciona: ‘Partim de la base que la llengua és un organisme viu, que evoluciona. I la normativa no és més que una anàlisi ponderada de la realitat. I no podem girar l’esquena al temps i quedar-nos enrere. Aquest criteri el tenim en compte sempre que fem una tasca de caràcter normatiu.’

I ha volgut remarcar que no parlaven de ‘reforma’ ortogràfica: ‘No és una reforma ortogràfica, sinó la modificació d’alguns aspectes de la normativa actual. La proposta que hem fet tan sols modifica alguns punts. Aquells punts que ens havien estat suggerits per diversos col·lectius de professionals o de col·lectius com l’educatiu, que havien manifestat quins són els aspectes més complicats de l’aprenentatge, com són els accents diacrítics. La proposta ve d’una demanda de la societat.’

Cabré també ha explicat per què l’Ortografia l’han feta a banda de la Gramàtica: ‘En principi, l’Ortografia havia de ser un capítol de la Gramàtica. Però finalment vam considerar que era més adequat fer-la a part. Des del moment que vam plantejar el tema de l’ortografia ja vam veure que hi havia diversitat de parers. Som una societat heterogènia. Hem intentat buscar els punts de consens a la Secció Filològica i una votació unànime amb tres abstencions.’

La presidenta de la Filològica ha combatut alguns dels arguments que s’han exposat aquests dies: ‘És cert que l’ortografia és un dels aspectes més simbòlics de la representació de la llengua. Tenir més o menys diacrítics no fa més o menys rica una llengua. Tampoc ens diferencien de les llengües amb conflicte, com el francès i l’espanyol. Perquè aquestes llengües també tenen diacrítics. Tampoc no és cert que els diacrítics siguin un signe d’identitat.’

I s’ha defensat de les acusacions de prepotència: ‘Hem llegit i tingut en compte totes les aportacions, articles a la premsa i comentaris als mitjans. No és tan fàcil seguir el debat de Twitter, encara que ho hem intentat. No és cert que hàgim actuat des de la prepotència, ni des de l’auctoritas, com s’ha dit.’ I ha remarcat la importància d’haver treballat a partir dels criteris: ‘Hem valorat més els criteris que els casos. No hem valorat el dona/dóna, ni el venen/vénen, ni els casos concrets, sinó el criteri.’

Cabré ha volgut defensar l’obertura i la interacció de la Secció Filològica a la societat: ‘Puc assegurar que s’ha materialitzat des que jo sóc presidenta de la Secció Filològica una obertura a la societat. Una relació interactiva i constant amb els col·lectius vinculats a la llengua i que cooperen en allò que és l’estàndard. És a dir, els responsables lingüístics dels mitjans, els ensenyants, i els escriptors, traductors i correctors. Ho vam fer amb un projecte que es diu Acadèmia Oberta.’

I ha conclòs: ‘Pensem que la proposta que hem fet és enraonada. No ens ha passat pel cap que s’hagi d’imposar.’ Cabré ha citat les consideracions de Fabra sobre l’oposició que van tenir les seves propostes normatives.

Finalment, el responsable de l’equip que s’ha ocupat de la reforma ortogràfica, Vicent Pitarch, també ha defensat que era necessària i ha explicat tots els canvis un per un: ‘Aquesta proposta era necessària i oportuna. No és cap reforma sinó una proposta d’alguns canvis. I no és una proposta superficial, com s’ha dit en alguns mitjans.’

Els canvis
La nova Ortografia de la llengua catalana inclou la polèmica reducció del nombre d’accents diacrítics a només quinze, un més dels proposats inicialment (sòl/sol). Concretament, proposen que tan sols s’accentuïn bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús i vós.  I proposen d’escriure sense accent diacrític els compostos i derivats, com adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.

La reforma proposa que passin a portar guionet alguns mots compostos prefixats entre el prefix i un sintagma. Així, exdirectora general torna a ser ex-directora general. En els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi ‘no’, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats. Segons la proposta, s’escriuen aglutinats i sense guionet un sensepapers, matadegolla i clocpiu, i aglutinats i amb guionet déu-n’hi-do i déu-n’hi-doret.

Els mots que porten erra passaran a portar doble erra quan el so apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical, tals com arítmia, que esdevé arrítmia, per exemple. En la ratificació, però, s’ha inclòs una modificació per al mot erumpent, que portarà només una erra atenent a raons etimològiques.

Aiatol·là, blog i cànnabis, noves entrades
A banda aquests canvis, s’han incorporat entrades noves com aiatol·là, blog o cànnabis, i s’han modificat gràficament mots com nietzschià, que esdevé nietzscheà, i sèquia que passa a ser séquia.

També s’han resolt alguns dubtes en relació amb antropònims i topònims (Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Montgrony, Binibèquer) i en relació amb alguns neologismes i manlleus freqüents de grafia vacil·lant que encara no recull el DIEC. És el cas de lèxic patrimonial com cotó-en-pèl o menysestimar; manlleus com ara fitnes, gòspel, gruyère, off the record; i composts i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb