10.11.2016 - 19:24
|
Actualització: 10.11.2016 - 20:27
La secretaria d’Hisenda del govern de la Generalitat ha presentat aquesta tarda les novetats més significatives que incorpora la proposta de llei de mesures fiscals i financeres que acompanyarà el pressupost del 2017. El secretari, Lluís Salvadó, i la directora general de Tributs, Marta Espasa, s’han cenyit a explicar les mesures fiscals i no han volgut valorar ni detallar la resta d’aspectes de la llei ni del pressupost. Les propostes formulades són les que s’han acordat durant les setmanes de negociació amb els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP. Ara és el moment que els òrgans directius dels partits –especialment, el consell polític de la CUP, dissabte– validin la proposta perquè el govern l’aprovi i comenci el tràmit parlamentari.
Les mesures fiscals que proposarà el govern han tingut en tot moment l’objectiu d’evitar una impugnació del govern espanyol al Tribunal Constitucional. Per tant, les propostes que feien els partits de gravar activitats, béns o persones que són competència de l’estat no s’hi han incorporat. Segons Salvadó, les mesures proposades segueixen els criteris d’equitat, progressivitat, innovació i creativitat. ‘Havíem de trobar espais fiscals encara no ocupats per l’estat’, ha dit. I ha anunciat que les mesures proposades implicaran un creixement al pressupost de 180 milions d’euros. Serà un augment gradual, perquè hi ha algunes mesures que requereixen l’aprovació d’un reglament propi durant els mesos pròxims.
Establiments comercials, taxa turística, begudes ensucrades…
Les noves figures impositives més destacades són un impost sobre els habitatges buits, un impost sobre grans establiments comercials, un sobre les estades en establiments turístics, un sobre el risc ambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics i un altre sobre begudes ensucrades envasades. A més, es tramitarà una proposició de llei paral·lelament al pressupost i a la llei d’acompanyament per crear un nou impost sobre les empreses que gravarà els actius no productius. L’objectiu d’aquest impost és actuar contra un mètode d’elusió fiscal que sovint té una expressió de luxe. Per exemple, quan un habitatge particular o un cotxe d’ús personal o un iot s’imputa a l’empresa per obtenir la deducció a què resten subjectes els actius productius. D’aquesta manera, s’actua sobre una expressió de luxe sense entrar a crear un impost sobre grans fortunes pel qual la Generalitat no té competència.
La llei d’acompanyament també inclourà modificacions als imposts cedits. Per exemple, s’actuarà sobre l’impost sobre la renda de les persones físiques per fer-lo més progressiu per mitjà d’una intervenció sobre els aspectes de deducció. També es proposa una modificació de l’impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats i de l’impost sobre el joc.
Com seran els nous imposts i les modificacions dels existents?
L’impost sobre els habitatges buits, pendent de sentència del TC, té l’objectiu de millorar la gestió i reduir els costs indirectes del compliment amb les obligacions tributàries. La mesura implica una pèrdua de recaptació perquè ofereix exempció als que no són grans tenidors d’habitatges. El mínim exempt serà de 350 metres quadrats. I es perdrà un ingrés de 337.417 euros el 2018.
L’impost sobre grans establiments comercials (en tràmit jurídic al Tribunal de Justícia de la UE) inclourà una revisió per a gravar de manera més exacta l’externalitat ambiental negativa que causen les grans superfícies. La base imposable seran ara els vehicles privats que acudeixen a l’establiment i no els metres quadrats, com fins ara. Així es vol evitar la impugnació i gravar la contaminació provocada per aquestes grans superfícies comercials. Gràcies a aquesta mesura, es podrà augmentar la recaptació de més de dos milions d’euros.
L’impost sobre les estades en establiments turístics (IEET) es modifica per adaptar-lo a les novetats del sector turístic, com les estades breus dels creueristes i les plataformes d’intercanvi d’habitatge (per exemple, AirBnB). La liquidació d’aquest impost passarà ara a ser semestral (fins ara era trimestral) i tindrà un règim d’infraccions i sancions. El guany de la modificació impositiva serà d’uns 7,7 milions d’euros el 2017.
L’impost sobre el risc ambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics és una novetat que no grava la producció d’energia nuclear, sinó les externalitats negatives. Per això, la base imposable serà el nombre de desintegracions nuclears produïdes. D’aquesta manera hom vol esquivar també les possibles impugnacions perquè l’energia nuclear és un terreny ocupat per la fiscalitat estatal. El 2017 pot portar un ingrés extraordinari de 28 milions d’euros, mentre que la recaptació anual, quan es pugui imposar en un any sencer, serà d’uns 60 milions d’euros.
L’impost sobre begudes ensucrades envasades vol gravar les begudes que porten problemes d’obesitat i diabetis, segons l’Organització Mundial de la Salut. Les begudes amb un nivell entre 5 i 8 grams de sucre per 100 ml tindran un tipus de 0,08 euros per litre. Mentre que les que superin els 8 grams de sucre per 100 ml tindran un tipus de 0,12 euros per litre. Amb aquesta mesura, la Generalitat preveu un guany de recaptació de més de 30 milions d’euros el 2017. I això implicarà a partir del 2018 una recaptació anual de més de 40 milions d’euros.
Entre els impostos cedits, la llei d’acompanyament inclourà variacions en les deduccions previstes al tram autonòmic de l’impost sobre la Renda de les Persones Físiques. La modificació suprimeix la deducció per inversió en accions d’entitats que cotitzen en el segment d’empreses en expansió del Mercat Alternatiu Borsari. I es modifiquen els requisits per gaudir del percentatge incrementat de deducció per inversió en habitatge habitual. S’estableix el topall de 30.000 euros de base imposable a la renda per a tots els contribuents amb dret de deducció del percentatge incrementat. Els que superin aquest topall es podran aplicar la deducció del 15%. Aquestes modificacions reportaran un guany de més de 12 milions d’euros en recaptació.
El calendari i el consell polític de la CUP
Aquests dies seran decisius per al desenllaç del principal escull cap a l’aprovació de les lleis de desconnexió al parlament i la convocatòria del referèndum d’independència. Una reunió del consell polític de la CUP servirà per a validar els acords subscrits pels negociadors de l’esquerra independentista amb el govern de la Generalitat. El president Carles Puigdemont ha estat molt clar fins ara: si no hi ha pressupost, no hi haurà referèndum perquè caldrà convocar eleccions avançades. Per tant, la tasca d’elaborar un pressupost i una llei d’acompanyament que puguin ser acceptats per uns i altres ha entrat en la fase decisiva.
Un document intern de la CUP apuntava a la possibilitat de fer dos vots a favor del pressupost i vuit d’abstenció, com a demostració de la distància amb els comptes proposats pel Departament d’Economia del vice-president Oriol Junqueras. Si el projecte de pressupost per al 2017 es tanca aquest cap de setmana, el govern el podrà aprovar dimarts a la reunió del consell executiu i començarà la tramitació parlamentària.
Si es compleixen els terminis de debat i presentació d’esmenes, el parlament pot aprovar els comptes a mitjan gener. D’aquesta manera, caldrà fer una pròrroga tècnica del pressupost d’enguany (que és el del 2015 prorrogat) per a aquests primers dies del 2017. Fonts d’Economia consultades per VilaWeb asseguren que aquesta pròrroga tècnica no té conseqüències econòmiques importants.
El projecte de pressupost i la llei de mesures fiscals i financeres ha estat negociat per la CUP i el govern (PDECat i ERC), però totes dues parts obren la porta a negociar esmenes que presentin els altres grups del parlament. Per tant, tots aquests acords parcials poden evolucionar en el tràmit parlamentari, tenint en compte que caldrà sempre la validació de totes les parts.
