El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El parlament basc investeix Iñigo Urkullu com a president del país per als quatre anys vinents. Rep el suport del seu partit, el PNB, i dels socialistes, en hores baixes, amb tan sols nou diputats. La majoria del govern de coalició és precària, perquè no arriba a ser absoluta per un diputat. Per a poder aprovar lleis –incloent-hi el nou estatut proposat pel PNB–, el govern haurà de jugar amb una aritmètica variable que es presenta complicada. Després de les eleccions, el PNB va parlar de govern amb els socialistes i també amb Bildu, que exigia d’avançar amb claredat cap a l’autodeterminació. N’hem parlat amb el director de Berria, Martxelo Otamendi, i amb David Fernàndez, que va participar en l’equip de campanya de Bildu a les últimes eleccions.

Dos camins divergents
L’opció del PNB de pactar amb els socialistes és la demostració més evident de la fractura del sobiranisme basc. Els mons de l’esquerra abertzale i del nacionalisme conservador no es troben. Si bé els abertzales han provat de cercar l’aliança amb el partit d’Urkullu amb la mirada posada en l’estratègia de transversalitat catalana, els penebistes semblen més la Unió de Duran que no la Convergència de Mas.

Els discursos d’investidura d’Iñigo Urkullu (PNB) i de Maddalen Iriarte (Bildu) han mostrat les vies oposades que defensen les dues famílies sobiranistes. La via de cercar els últims ressorts de l’autonomisme i del marc constitucional amb un nou estatut –la del PNB– xoca frontalment amb la via de convocar un referèndum d’autodeterminació.

‘Més llenya i més gra’
David Fernàndez, ex-diputat de la CUP que fou membre de l’equip de campanya de Bildu, observa que la situació del PNB és la via inversa de Convergència. ‘Si el 1978 era el PNB el que sortia del consens del règim, mentre que CDC hi entrava de ple, avui han canviat les tornes’, diu Fernàndez. Considera que hi ha hagut un desplaçament dels postulats estratègics en el món del sobiranisme conservador basc, que defensa més que mai l’autonomisme i el peix al cove.

Iñaki Soto, periodista i director del diari Gara, defineix Urkullu com un polític profundament conservador, partidari de mantenir l’establishment basc i renunciar a canviar la relació amb l’estat espanyol. ‘Amb aquest acord amb el PSE, Urkullu vol vaccinar-se contra la temptació sobiranista i blindar la bilateralitat amb l’estat’, diu Soto, que recorda que en un llibre de María Antonia Iglesias, Urkullu reconeixia que quan Juan José Ibarretxe encara era president, cada matí havia de fer un acte de fe per continuar treballant per ell.

El PNB actual, doncs, és a les mans de l’ànima més conservadora, la del peix al cove, com diríem a Catalunya. Ho va expressar gràficament el portaveu del PNB al congrés espanyol, Aitor Esteban, en la intervenció a la sessió d’investidura de Rajoy. Esteban va demanar a Rajoy una mica més de peix al cove, estrafent un refrany: ‘Si em vols bé, Mariano, dóna’m més llenya i més gra’ (que, en castellà, fa rodolí). Rajoy va respondre amb gràcia, com podeu comprovar al vídeo:

‘Un embolcall sobiranista dels límits constitucionals’
David Fernàndez considera que la defensa verbal del dret de decidir que fa el PNB d’Urkullu no és sinó una cortina de fum: ‘Venen com a dret de decidir la simple reforma estatutària.’ Segons ell, és una trampa i un nyap dels nacionalistes conservadors. ‘L’estatut i aquest enfocament són un embolcall sobiranista dels límits constitucionalistes.’

Iñaki Soto comparteix el fons del discurs de Fernàndez, però no s’expressa igual. Diu que ideològicament la majoria del PNB creu en el dret de decidir però no està disposada a confrontar-se democràticament amb l’estat espanyol. Ara, avisa que aquesta línia no els serà fàcil de mantenir durant la legislatura que va començar ahir: ‘Hi ha una força espanyola, Podem, que defensa el dret de decidir d’una manera més clara, vehement i eficaç. I això pot jugar contra d’Urkullu. Caldrà veure quin talent tindran Podem i EH Bildu per trencar-li els esquemes.’

Un fracàs imprescindible?
Alguns sectors del PNB –els que van fer costat a Ibarretxe a l’hora de defensar un nou estatus polític per al País Basc– consideren ara que el pas per un estatut pot servir precisament per a demostrar que el marc constitucional ja s’ha exhaurit. L’experiència de l’estatut català del 2006 és al cap de molts penebistes, que van veure com el cop de porta constitucional a l’última oferta d’encaix de Catalunya esdevenia el 2010 l’estímul més fort per a l’arrencada del procés cap a la independència.

‘Tampoc no s’ha de menystenir la idea que la societat basca, d’una manera una mica càndida, cregui que encara hi ha cap opció d’acordar res que tingui a veure amb aquesta diferència que hi ha entre la nostra societat, la nostra nació, i la seva’, diu Soto. Però no creu que sigui una via optimista, per dues raons. D’una banda, perquè pensa que enguany s’ha demostrat que no hi ha l’opció de democratitzar l’estat espanyol tal com demana Podem. I per una altra, més fefaent, que l’estat espanyol ni tan sols ha complert l’estatut de Gernika del 1979, que emana directament de la constitució espanyola i que ‘per a ells és tan sagrada’.

Segons que ha denunciat el mateix govern d’Urkullu i que desenvolupa amb precisió l’Informe Zubia –un treball elaborat durant més de vint anys per Joseba Zubia, del PNB–, l’estat espanyol no ha complert molts dels acords del text. Trenta-set anys més tard encara resten una trentena de matèries pendents de ser transferides. La més demanada, la de la Seguretat Social, però també la de presons i algunes de menors.

La sortida sobiranista
Per motius com aquests, els abertzales consideren que el fracàs de la via acordada ja s’ha demostrat, com també el revés que va rebre el pla Ibarretxe quan es va presentar a Madrid amb l’oferta d’estat lliure associat. Vists aquests precedents, EH Bildu, amb l’exemple de Catalunya en viu i en directe, és partidari d’avançar directament cap a l’exercici del dret d’autodeterminació i proposa un referèndum el 2018, d’ací a dos anys.

Però amb l’escenari actual, el sobiranisme basc ha de reordenar-se per a emprendre els objectius d’una manera clara. ‘Potser la seva feina serà ara recompondre’s des del teixit social i no des de les instàncies dels partits polítics’, diu David Fernàndez. Soto també apunta que aquests darrers temps la societat civil basca ha estat massa encasellada en les posicions partidàries i que ja és hora que prengui la iniciativa.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.